El Magatzem de la Mar es convertia ahir en un “liceu” del revés. La nova companyia “La Farsa” estrenava d’Una Nit a l’Òpera, una obra que ja es va representar en escenaris benicarlandos l’any 2018, però amb una nova estètica adaptada a l’espai

Minuts abans de sortir a l’escenari ja es creaven instants de divertida confusió, amb les regidores i regidors donant la benvinguda al públic

Alícia Coscollano Masip

L’obra va ser pensada per efectuar un joc d’espills escènics, ja que el públic assistent creu que ha pagat per veure l’òpera “Aida”, de Verdi, però, realment, els condueixen a la part posterior del teatre, ja que el preu que han pagat sols els permetrà assistir a la representació com voyeurs de la representació real que té lloc en platea, on està el públic “entès” que ha pagat un preu més elevat per l’entrada. Aquesta mirada, totalment diferent i inesperada possibilitarà, en canvi, gaudir d’un obra com Aida i, al temps, que les històries i la vida de la gent que la fa possible al backstage cobre una nova dimensió.

Les situacions hilarants es succeeixen, així com les incisions en les vides personals dels cantants, queden a la intempèrie sense compassió.

Poc abans de l’estrena, Carlos Delshorts, de la companyia La Farsa, comentava que s’han fet modificacions quan a escenografia, “l’hem adaptat a l’espai, però m’agrada molt més com ha quedat ara, atesa la temàtica”.

Per a posar en marxa una obra de complexitat com aquesta han assajat durant tres mesos, “ ja teníem el guio aprés,  així que en total hem plantejat dotze assajos, tot i que es realitzen  dobles actuacions i resulta molt complex, perquè tant actors com regidors, actuen en tot moment. Per tant, si que em viscut un poc de bogeria quan a  actuacions i coordinació. És una obra molt divertida. No hem d’oblidar que es tracta d’una òpera, encara que siga una comèdia”.

Respecte a l’estrena, Delshorts assenyalava que sentia certa tensió, “abans de l’estrena i de qualsevol representació tens que sentir el nuc dels nervis a l’estómac. Hi ha moments que es pateix, però és una obra que dona molt de marge a la improvisació”.

El vestuari també té el seu protagonisme, “estem representant una òpera de Verdi, i l’efecte estètic té un paper fonamental”.

La decoració,  l’atrezzo, han estat pensats per donar la sensació d’acompanyar als integrants normalment invisibles d’una companyia a solucionar qualsevol problema que es presente. Viuran les seues històries, passions pel teatre, patiments, però, sobretot, l’amor pel ritual teatral.

“El que volem destacar es que l’obra és una manera d’apropar l’òpera a la gent i, sobretot, és un homenatge a tota la gent que treballa en les arts escèniques en general, tota aquesta gran industria, no sols actors i actrius, sinó tota la gent que hi ha darrere i que viu d’aquest món cultural. Especialment, un homenatge que creiem que fa falta després d’una època de pandèmia”. La seducció està servida.

Les representacions de l’obra continuen al llarg de tot el cap de setmana i ahir, dia de l’estrena, la “platea” posterior, al Magatzem de la Mar, es trobava plena.