Inici Territori cultural ‘Un dia en l’òpera’, quan l’obra és la pròpia vida

‘Un dia en l’òpera’, quan l’obra és la pròpia vida

per Alicia Coscollano Masip

Platea Producciones Artísticas se inaugura en un obra que ens mostra el backstage de les representacions operístiques:  modistes, dissenyadors, maquilladores i regidores. Persones que cobren tot el seu protagonisme per a situar-se com l’ànima de cada representació. L’escena retrata les vivències, frustracions, la paciència en el tracte amb els i les dives i amb les seues misèries i virtuts, les seus alegries i penes, però,  sobretot i especialment, la seua gran passió per l’òpera

alícia coscollano i masip

 

Que una companyia de teatre visita el Pedro Mercader de Benicarló no és noticia. Però que una companyia repleta de material humà, de tota índole, plena de l’exotisme de l’òpera Aida, de Verdi, transmeta una sensació de caos, controlat,  amb uns integrants tant dispars i navegue al fil del desastre, sense arribar a caure i aconsegueixi finalitzar l’obra mentre el públic del galliner tinga el privilegi de viure el backstage, ja resulta molt més complicat. Disculpeu l’extensió de la frase.

Platea Producciones Artísticas se inaugurava a l’auditori municipal de Benicarló amb nota, i per diferents motius. Per una banda es tractava d’una obra arriscada per la complexitat del guió. A més, la sensació de caos que mai no se’n surt de la línia marcada adquiriria potencia i, miraculosament, cap dels actors es confonia. Un tribut en tota regla a la gran quantitat de persones que viuen intensament un obra, però que resulten invisibles tot i la seua rellevància perque mai no surten a l’escenari.

Modistes, dissenyadors, maquilladores, regidores, cobren tot el seu protagonisme per a situar-se com l’ànima de cada representació. Les vivències, frustracions, la paciència en el tracte amb els i les dives i amb les seues misèries i virtuts, les seus alegries i penes, i, sobretot i especialment, la seua gran passió per l’òpera.

Tant és així, que es converteixen en la mirada i la veu del públic – nosaltres-, que no podem pagar l’entrada que valen els palcos, de cost molt elevat, i que sols podem accedir com espectadors des de la part de darrere de l’escenari. Des d’allí assistim al ritme frenètic de tot allò que succeeix durant una representació i que el públic que seu al patí de butaques o als espais privilegiats mai no podrà vore. Carreres, reparacions express de vestits, socórrer a un dels cantants que s’ha passat amb la beguda, consolar a una cantant ferida d’amor, contemplar l’evolució de dives nimfòmanes i de cantants principiants, etc.

Amb Un dia a lòpera, la nova companyia i els actors integrants oferien tota la gamma de personalitats i emocions possible, que passaven per l’escenari interpretades amb solvència contrastada i una gran naturalitat que aconsegueix que les rialles i la empatia entre públic i actors siguen instantànies.

L’adaptació realitzada per Carlos Delshort de l’obra original de La Cubana respecta el joc amb l’obra de Verdi i els actors compleixen en un difícil repte, que la caricatura de l’ambient teatral i operístic siga creïble. Dos hores de intens bon humor que va signar aquest grup d’actors amb actuacions contrastades i una continua -i sospitem que també esgotadora, tot i que no es va notar-, presència en escena. Trepidant.

 

 

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol