838
Lucía Llorach
Li fas mal
gaudeixes si es fa petita
cobrellit que pesa massa
amb por no tindrà més vida
Somier de ferro
matalap esgarrat
coixins amb bonys
llençols tacats
De cos i mig
només mig cos
esgarranys com a fils
cops i més cops
No cap res més en un lloc tan buit
sobra tot on més falta
capçalera sense juí
peus contra una barana
Precipici fosc
presó de dits
fila de barrots
què s’amaga baix el llit?
Un monstre covard
estora amb massa brutícia
racons sense resguard
cables de llum fictícia
Crits que ofegues amb els mans
veïns que no volen sentir
portes que no dubtes en tancar
finestres que ella vol obrir
Trenques els espills
els seus reflexos cada nit
blaus i malferits
que ella amaga als vostres fills
Tu li fas mal