“Andrea tenía un Renault5 blanco. Cuando subías a él subía a tope el volumen y no podíamos ni hablar entre nosotros. Tenía un casete entre otros muchos, en la cara A ponía Bauhaus, en la cara B había escrito Joy Division, y ese casete fue el primero que reconoció mis miedos”

“de la brillantor extrema al negre mes obscur”

Alícia Coscollano Masip

La tercera edició de Mar de Fora oferia a La Ràpita diferents propostes poètiques i musicals entre les quals destacava, per als que vam seguir les passes i trajectòria de Joy Division, la presentació del llibre Transmission, d’Alessandro Angeli. A l’espai de l’Esglèsia nova, la presentació –que incorporava la col·laboració de Petit Comité-, comptava amb, el traductor del llibre i director de la col·lecció, Eduard Margaretto i el prologuista del llibre i membre del Petit Comitè, Miguel Alonso.

Margaretto, traductor, periodista, escriptor i guionista,  remarcava que aquest llibre és el primer volum d’una col·lecció que recupera l’esperit dels llibres que eren, i són, publicacions habituals en el món anglosaxó, especialment en els anys ’80. Margaretto a estat a càrrec de la traducció del llibre, i traslladava que havia connectat molt en el text i el seu contingut, perquè ell també va viure aquella dècada dels 80 intensament.

Joy Division van sorgir poc abans de iniciar-se la dècada dels 80 en un Manchester en el qual l’atur juvenil superava els índex estadístics més elevats de la història. “Als barris els xavals no sabien què fer, sabien que no trobarien treball”.  La vida a la perifèria era dura, i la música reflectia aquesta textura vital adversa, “Es deia “no futur”, però jo no estic d’acord, era mentida, el que volien era un altre futur”, opinava Margaretto, en referència a un pronòstic desolador per a la joventut de l’època.

“Transmission” és una biografia novel·lada que inclou lletres del grup, imatges de la banda i d’Ian Curtis i textos de la veu de Joy Division, que ens trasllada a més de la vesant musical, la part més poètica de Curtis. Com assenyala Alonso al pròleg, “amb Joy Division, la broma fosca d’allò profund, des de la mort d’Ian i la seua desaparició com a grup, es va convertir en les grises cendres des d’on naixerien mil i una versions, grups, bandes i estils que han arribat fins als nostres dies”.

Enorme teixit cultural a La Ràpita

Per la seua banda, Miguel Alonso destacava l’enorme teixit cultural de La Ràpita, i el suport de Petit Comité a una “cultura minoritària de la qual ens sentim molt orgullosos”.
Alonso comentava que, a més que el format de biografia novel·lada era quelcom molt habitual al Regne Unit, en llegir el llibre, “ veia una novel·la gràfica”. En el time-line de la història musical, Joy División suposarien, segons Alonso, una línia vertical. “Pocs grups han generat un abans i un després. Ian Curtis es blanc i negre i el pròleg ho transmet. La bellesa sublim en la foscor mes absoluta”.

Curtis va ser un gran col·leccionista de discos, “va ser un gran prescriptor musical i aquí entra Petit Comite i la voluntat d’apropar musiques minoritàries a la agent, perque parlem de música, però també de cultura, en general”
La lectura d’un fragment de la lletra de Dissorder confirmava el cromatisme del món de la veu de Joy Division, “ de la brillantor extrema al negre mes obscur”.

Per cloure la presentació del llibre, la banda Xavibarberr van interpretar versions del conegut i enyorat grup, cloent en el particular estil de la banda de Manchester una presentació que va omplir de gent l’Esglèsia Nova.