Inici Parole, Parole TORNAR A CASA

TORNAR A CASA

per Alicia Coscollano Masip

Seguim publicant poemes i aportacions de persones vinculades a nosaltres a les quals els agrada escriure. La Calamanda esdevé un espai obert per interactuar en els amants de la paraula i la creació literària. Lucía Llorach ens regala aquest poema: ‘Tornar a Casa’

 

Lucia Llorach

El xiquets pregunten si vols jugar quan estàs sol,
les veïnes parlen, ara si, ara no,
una parella balla abraçada baix la pluja de la tardor.

Hi ha suficientment espai per les estreles,
els núvols i els llunyans avions,
per a totes les personalitats de la lluna,
per a totes les estacions.

Les xarrades a la fresca,
les carreres, els partits de futbol,
amagatalls màgics en qualsevol racó,
pilotes atrapades als balcons.

Un xiulit convida baixar a la plaça,
una mare crida que és hora de dormir,
al portal, els primers petons,
cors de clarió.

He tornat per fi a casa ,
després de la buidor,
després d’un mal son
complits els trenta anys,
ja hi sóc, ja hi sóc..

 

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol