Podríem definir “Torb” com la història d’un viatge introspectiu del personatge principal que reflexiona sobre què l’ha portat fins al present que està vivint

Torb:  Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement

El seu viatge personal, però, el porta, a mesura que es va trobant amb altres protagonistes del llibre, a un viatge i a una meditació paral·lela: la del país. Un país entès com el de la nació completa.

Geogràficament ens traslladarem al País Valencià (Cullera, Sueca, la ciutat de València) i reviurem episodis històrics, sobretot de la Guerra Civil, però també de l’anticatalanisme, de la lluita per la llengua, per la unitat lingüística. Viatjarem fins a la Cerdanya de la infantesa d’en Joan Faus –el protagonista principal- caminarem per Isòvol, Meranges, tornarem a viure episodis de la Guerra Civil (la Comuna de Puigcerdà, “El cojo de màlaga”…). I com no podia ser d’altra manera, ens tornarem a situar ens els anys del procés d’independència.

Joan Faus és en certa manera el reflex del país. Ambdós no es troben en el seu millor moment Mentre seguia el seu carrer camí amunt, el Jan intuïa que segurament ell era allò que els nord-americans anomenen “perdedors”…

Mentre avancem en la lectura anirem coincidint amb un munt de personatges històrics, de la 2a República, la Guerra i la postguerra com Stalin, Enrique Castro, Largo Caballero, Casares Quiroga, Durruti, Líster, el Campesino, la Passionària, Galinnsoga, Boby Deglané, Ramon Franco, els Maquis, “El cojo de M’alaga”  conegut com el “Durruti de la Cerdanya… i molts altres.

També del món de la cultura com Josep M. de Sagarra, Blasco Ibáñez, Joan Maragall, George Orwell, Sanchis Guarner, Borja i Moll, Pierre Villar, Foix Pere IV, Leon Tolstoi…

Anarquistes com El Noi del Sucre, Teresa Claramunt (“La verge roja”)…

Les relacions que va establint en el seu viatge introspectiu ens portaran a entrar en temes com el racisme, la transició, les relacions entre el franquisme i el nazisme, les txeques, els milicians, els bombardejos, la Batalla de l’Ebre, l’exili, els camps de concentració francesos,…

La col·laboració catalanista amb els serveis d’intel·ligència francesos, anglesos, nord-americans o polonesos amb els noms dels resistents  i membres del FNC Antoni Andreu, Joaquim Fons, Joan Grau, Magí Colet, Josep Serra i  Manuel Cruells.

Veiem-ne alguns fragments:

De la informació i la desinformació…

En Manel intentà recordar, debades, una afirmació d’Orwell: “A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal…Vaig veure, de fet, que la història s’estava escrivint no pas en termes d’explicar què estava succeint, sinó en termes d’explicar el que havia de succeir segons la línia del partit”

De la llengua al País Valencià:

Si parlem valencià és perquè és la nostra llengua, la que vam heretar dels nostres vells, en la que la nostra mare ens va educar; no la menyspreuem deixant-la en oblit mentre ne parlem altra imposada per llei de força, parlem-la per tot arreu…

La identificació de Castella amb Espanya…

Diversos articles dels anys trenta on es feia relleu d’aquesta identificació entre Castella i Espanya. Recordà el títol d’un d’ells: “Reafirmación de Castilla”. D’haver-lo recordat era un bon exemple: “Un pueblo que hace lo que hizo Castilla tiene, por derecho de conquista, el primer lugar en la historia…Cataluña, Galicia,Vasconia, si no hubiera sido por Castilla, ¿qué hubieran hecho y qué hubieran representado? Absolutamente nada… España nació de Castilla

Identificació que s’estén entre Castella i Sèrbia:

Quan la guerra de Iugoslàvia, abans de saber-se les neteges ètniques, alguns mitjans madrilenys van qualificar Sèrbia com “la Castilla de los Balcanes”.