En aquest poemari, ‘Hi entra de puntetes la llum’, es deixa portar per les sensacions que li suggereixen els mobles i habitacions de la casa, impregades per les emocions i la vida dels seus inquilins, o viceversa

Fent un pas més enllà, estreny el cercle petit i s’inspira també en les parts del cos: pell, pulmons, ungles…. Casa i cos s’abracen, es fusionen, dialoguen, sense cloure’s del tot; sempre resten espais -finestres, balcons, ulls…- per on hi entra la llum exterior, ni que sigui de puntetes.

Al segon poemari del llibre, ‘Vas i vents’, minimalista, la paraula pren protagonisme, hi juga, i es basta –de vegades tan sols una lletra- per a evocar emocions, amb la complicitat necessària de qui el llegeixi.