José Renovell : “Comparo a Carles Santos amb Stravinsky”

alícia coscollano i masip

La rodona d’arena de la plaça de bous de Vinaròs contindrà un acte d’alt voltatge emocional el pròxim divendres 28 de setembre. Després de realitzar una immersió en l’ull de la tonyina, fem front a una plaça, ara despullada i neta, que ens acull per a mantenir una conversa amb el director de La Alianza, José Renovell al voltant de l’últim homenatge, ‘Santos emplaçat’. Santos i les rodones, Santos i ‘Belmonte’, Santos i ‘Sevilla’, -i aquell ‘tsatsa, tsatsa’-, Santos i  les composicions per a Banda. Bandes itinerants i pasdobles. Renovell no té que fer cap esforç per a trobar un record que manté fresc i a punt per a traslladar a la conversa. “El vaig conèixer fa molts anys, al voltant de l’any 1982. Una de les primeres col·laboracions va consistir en un concert, per al qual un dels músics, el senyor Lucas, que era ferrer,  va construir una planxa de ferro immensa per aconseguir uns efectes que simularen el so d’uns martells. La vam penjar al fons de l’auditori, i mentre tocava la Banda, es generava un soroll reverberant, creant una intervenció caòtica”. Aquesta va ser la primera col·laboració que van compartir Santos i Renovell. Posteriorment se iniciaria una col·laboració amb l’obra ‘Belmonte’, però finalment el projecte no va fructificar. “En aquell moment vaig tenir que marxar per tal de perfeccionar estudis de direcció a Itàlia, i en tornar el projecte no havia tirat endavant”. Posteriorment, però, i a partir de l’atorgament de l’Alè Vinarossenc a La Alianza, la relació es va fer més estreta, “he mantingut moltes converses amb Carles, molt enriquidores”. “Era una persona d’una gran humanitat, i amb un sentit de l’humor satíric i una formació cultural important. He après molt de Carles”.

Precisament aquell dia, el de l’atorgament de l’Alè Vinarossenc, ja vau interpretar el pasdoble ‘Sevilla’, un dels pasdobles més característics de Santos.

La música de Carles o és la que habitualment interpretem nosaltres, des del punt de vista estètic, formal o estilístic, no té res a vore. Es va crear, per tant, una situació d’expectativa. Tenia una idea que finalment no es va poder dur a terme. En un principi, de fet, jo tinc la copia de la partitura, i en un principi intervenia un piano. Finalment no va poder ser, i el concert va ser per a banda.

Recordo que en aquella ocasió van intervenir diferents bandes.

Sí, La Alianza, la Banda de Benicarló, la de Càlig… les bandes de la comarca. Va ser un dia veritablement important.

Què destacaries del pasdoble ‘Sevilla’?

És un pasdoble del seu estil, però molt melodiós, és un pasdoble a l’ús. Té en la part central un sol de trompeta molt expressiu.

Com sorgeix el projecte ‘Santos emplaçat’?

Ja fa molt de temps que en Sebastià Casanova vam parlar de realitzar un homenatge a Santos perquè havia composat molta obra per a banda. De fet, La Alianza també va gravar ‘Crits de Crist’, i vam actuar per a la commemoració del 2 de maig a Madrid, interpretant la seua música. Jo mateix vaig dirigir a una banda formada per músics i vinarossencs i madrilenys a la Plaça Major de Madrid. Va ser un espectacle molt atractiu. Per tant, què millor que poder interpretar l’obra d’un  music internacional com ell i una entitat singular dins de la música de Vinaròs. Per això vam creure convenient dur a terme l’homenatge. I més encara, a conseqüència de la seua mort no hi havia altra, era ara, si o si. És un acte organitzat per la Fundació Caixa Vinaròs, i també col·laboren la Generalitat Valenciana i la UJI. El cert és que és un homenatge que haguérem tingut que fer-li en vida.

Intervenen tan sols músics de La Alianza? I, quins seran els eixos musicals?

Sí, intervenen músics de La Alianza. Es basarà en tres peces. ‘Belmonte’, ‘Sevilla’ i ‘l’Alè Vinaròssenc’. Sobre aquestes tres peces gira tot l’espectacle.

Quants assajos heu dut a terme?

Estem tenint assajos al llarg de la setmana. La propera setmana convocarem un assaig in situ. A més de la Alianza intervindran dos persones que van treballar molt amb Carles, Pep Cortés i Toni Jodar. Així que tindrem coreografia i també textos de Santos.

Amb un fil argumental que engloba tot l’espectacle.

Evidentment. Tindrà una durada d’aproximadament una hora. Comencem a les 22:30. I evidentment, serem La Alianza interpretant música de Carles. És un homenatge, intentarem que estiga present el seu esperit, però interpretarà la Alianza.

Com descriuries a Santos musicalment?

Per a mi, personalment, des del punt de vista musical es un trencador. Jo el comparo amb Stravinsky, perquè va crear un escàndol a París per la seua manera d’entendre la música, d’entendre la música com instrument. Carles també va trencar en la visió del piano com un element a l’ús i l’introdueix en l’àmbit escènic. Per a mi, de la última part del segle XX i la primera part del segle XXI, és un dels artistes més trencadors, va més enllà del que molta gent ha arribat. Per això el comparo amb Stravinsky.

T’emociona especialment?

Si, perquè vaig conèixer a la persona, ja no a l’artista. El fet d’haver parlat moltes vegades amb ell, conté un valor afegit. Fa quatre dies estàvem junts i ara estem interpretant la seua musica, i ja no està aquí. En el concert de l’Alè ell estava aquí, i ara tornarem a interpretar aquesta peça, i ell ja no hi serà. En aquest moment estem en el seu hàbitat. Prop de casa seua. El seu pis, vibrarà aquest dia amb la seua música. Pràcticament, hi estarà. Per això aquest concert tindrà un component tant especial.