Inici Parole, Parole Sant Antoni, Beethoven i l’ós que pujava a la muntanya

Sant Antoni, Beethoven i l’ós que pujava a la muntanya

per Redacció

L'ós que pujava a la muntanya (Font: www.classconsciousbooks.com)Aproximació als orígens de la música de Sant Antoni
per Joan Peiró Ferrer

Una matinada de 1982, l´estudiant repassa els temes més àrids de l´assignatura de tecnologia. L´ examen final programat per al dia següent, exigeix un esforç suplementari i nocturn. El “termo” de cafè vigila des de la taula. La ràdio transmet música clàssica. El locutor anuncia una peça de Beethoven a la que l´estudiant no presta atenció. Però de cop i volta, la melodia que vibra en l´altaveu de la ràdio es fa més i més familiar. L´estudiant aixeca el cap i es deixa portar per un intens sentiment de sorpresa. La música de la ràdio, correspon, nota per nota, a la tonadeta, que allà al seu Benicarló, interpreta la xaranga del carro dels músics quan arriba la festa de Sant Antoni.


La peça del geni de Bohn te un caràcter èpic, grandiloqüent, i guerrer. La del nostre carro de la música, és alegre, desimbolta, i divertida. Però les línies melòdiques coincideix pentagrama a pentagrama.

Anys després, l´estudiant comença un periple laboral que el porta a Ràdio Benicarló. Un dia, decideix escriure un guió radiofònic sobre aquella experiència que encara li sobrevola el cap. La idea sorgeix arran d´una grip impenitent que l´ obliga a una reclusió domiciliària de tres dies. Te temps per a esbrinar el fragment de l´ obra de Beethoven i furgar en els antecedents. La investigació el porta a la pàgina web del Museu d´Història de Delaware, als Estats Units. El departament musicològic del museu presenta un gran interés. No només poden consultar-se les partitures, si no que a més, es poden escoltar. I de nou, salta la sorpresa. El guionista (ara ja no és , al menys oficialment, un estudiant), descobreix una melodia datada a 1779, que torna a coincidir nota per nota, amb la nostra música de Sant Antoni.

Amb la peça de Beethoven i la gravació del museu, el guionista realitza un programa de ràdio en que poden escoltar-se estes i altres músiques comparades amb la tonadeta festiva de la Santantonada benicarlanda. Al dia següent, el tema ocupa amplis espais en la premsa de Castelló. Les teles locals, tambè s´interessen per la qüestió. La increïble similitud entre les tonades, ha fet gràcia. Els setmanaris, recullen el reportatge. Fins i tot els de la tele autonòmica s´apropen a la ràdio i depatxen la notícia en l´informatiu de la nit. La confraria de Sant Antoni demana al guionista un article sobre el tema.

Wilmington, Delaware, Nord Amèrica. Any 1753. Neix Georg Bush, qui per cert, res te a veure amb l´actual president dels Estats Units. Molt jove, s´embarca com a grumet en un mercant de Philadelphia, on aprén a tocar el violí. Les seves nocions de solfeig, són suficients per a escriure les melodies que ell mateix composa per a divertir als seus companys de travessia. A 1776, el jove Bush, cansat de navegar, decideix allistar-se en l´ armada del general Washington. Sempre amb el seu violí a la motxilla, viatja per Nord- Amèrica i a 1779 comença a recopilar cançons populars, danses i melodies, que anota minuciosament en un xicotet i polsós quadern de butxaca. Moltes d´aquelles cançons són d´origen irlandés, anglés o escocés.

La família de Bush va conservar el quadern al llarg de generacions, fins que a 1990, va decidir donar-lo al museu d´història de Delaware. El quadern de butxaca de Bush és una mina d´or capaç de desvelar als estudiosos els orígens de moltes melodies populars, i revesteix un extraordinari interés musicològic.

En una de les pàgines del quadern, el músic soldat fa la següent anotació: “Malbrouck”. Sota este títol ratlla les línies d´un pentagrama i dibuixa les notes d´una senzilla melodia que ha escoltat en algun lloc. Tambè alegre, divertida, i festiva. Aquella mateixa nit la interpreta per als companys que seuen al voltant del foc de campament. Tant agrada la musiqueta, que acabada la guerra, alguns d´ aquells soldats l´escampen per diferents llocs d´Amèrica del Nord i Europa. Algú li inventa una lletra que parla d´osos que pugen a les muntanyes.

Les relacions entre les músiques d´arrel popular, resulten de vegades, sorprenents. La melodia que Bush va interpretar aquella nit per als seus companys de batalló, coincideix, nota per nota, amb la primera de les cançons de Sant Antoni que a 1886, Francisco Arnau Lores, “Quiquet lo music”, va posar en solfa per a identificar musicalment la Festa de Sant Antoni. Resulta imposible establir una relació directa de causa efecte, però es pot, encara, rastrejar alguna pista. La vibració sonora d´esta música, ens porta, una vegada més, d´un costat a l´altre en la teranyina de l´espai i el temps.

Bohn, Centre-Europa, any 1812. Un geni de la mecànica, Maelzel, inventa el Panharmonicón, artefacte mecànic que dotat d´un complicat sistema d´aire comprimit, podia reproduir diferents veus amb instruments de vent acoblats al mecanisme. Maelzel li proposa a Beethoven un divertiment: Escriure un arranjament per a donar a conèixer el seu invent. El geni de Bohn, escull el “Malbrouck” com a base melòdica, i li afegeix un substrat armònic per a major lluïment del mecànic musical. Les notes de la melodia que Bush havia recollit en el seu vell quadern, que començaven a fer-se populars a Europa, seran les primeres que reproduirà l´artefacte de Maelzel, harmonitzades, ni més ni menys, que pel propi Beethoven.

Un any més tard, l´autor de la Novena Simfonia, utilitzaria este mateix tema en un fragment de “La Victòria de Wellington”, i li conferiria un to marcadament dramàtic per a representar a l´exercit francés derrotat en la batalla de Waterloo. Dos segles després, un estudiant cafeínic aixecaria el cap de entre les pàgines d´un llibre i es deixaria envair pel prodigi d´un Sant Antoni emparentat, -ves a saber per quins curiosos camins-, amb Ludwig Van Beethoven i un soldat a les ordres del General Washington.

Tot i la impossibilitat d´establir com i quan la melodia arriba a Benicarló, resulta evident l´existència d´un parentesc directe d´arrel popular entre estes músiques. El director de la banda, el nostre Pau Anglés, així ho ha corroborat després d´analitzar les estructures melòdiques de les cançons. Avui, en algunes zones dels Estats Units, la cançoneta perviu amb el títol de “The bear went over the mountain”, és a dir, “L´ós que va pujar a la muntanya”.

I mentre l´ós puja a la muntanya, per esta terra i al gener, els matxos tiren del carro i el loero recita versos al ritme del “Malbrouk”, que sense saber-ho, van re-escriure genialment el Mestre “Quiquet lo music” i un sord alemany.

 

:: Ball Pla de Vilafranca

Joan Peiró Ferrer

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol