Inici Territori culturalTERRES DE L'EBRE Què ens ha ensenyat el confinament sobre la igualtat entre homes i dones?

Què ens ha ensenyat el confinament sobre la igualtat entre homes i dones?

per Alicia Coscollano Masip

Les dones han estat majoria en la primera línia de la pandèmia per COVID-19 i més exposades al virus, però, en canvi, hi ha hagut una major mortalitat entre els homes.

També hi ha hagut diferències notables en la dedicació al treball domèstic i de cura. Per què ocorre així i quines són les conseqüències sobre la bretxa de gènere?

Inma Pastor, Codirectora de l’Observatori de la Igualtat de la URV

Podem dir que homes i dones han viscut de manera diferent el confinament? I què podem dir de les conseqüències del confinament en les seves vides? I de les conseqüències sobre la seva realitat laboral? Podem dir que aquesta pandèmia ha tingut conseqüències sobre la bretxa de gènere? Per contestar aquestes preguntes és necessari tenir dades i informació del que els hi passa a les dones i del que els hi passa als homes. I, sobretot, requereix saber per què els hi passen coses diferents i comprendre les raons d’aquestes diferències.

Una reflexió sobre aquesta realitat ens ofereix una bona ocasió per exposar la necessitat de tenir la informació desagregada per sexe però també la necessitat d’interpretar aquestes dades des de la perspectiva de gènere. I potser també és una bona ocasió per recordar que sexe i gènere no són conceptes sinònims ni intercanviables. Aprofitem, doncs, aquesta ocasió.

Quan parlem de la variable sexe ens referim als dos tipus d’anatomia i funcions biològiques associades a la reproducció sexual entre els humans i per tant ens remet a l’existència de dones i d’homes. L’existència d’individus intersexuals –que són extraordinàriament poc habituals segons ens recorden des de la biologia- no nega el binarisme del sistema anatòmic reproductor: només evidencia que no sempre (tot i que sí funciona la majoria de vegades) és possible classificar els individus en aquestes dues categories. El sexe és per tant una realitat constatable i ha estat el mecanisme central del patriarcat per organitzar la divisió sexual del treball, element socialment funcional com pocs i que es troba a totes les societats i a totes les èpoques històriques.

Quan parlem de gènere ens referim a la construcció social de les diferències entre homes i dones: una construcció sostinguda en la divisió sexual del treball i en els estereotips del que cada època ha associat amb la feminitat i amb la masculinitat. Estereotips i rols definits des d’una estructura de poder patriarcal de manera que, al llarg de la historia, i també en l’actualitat, les dones han vist que la seva vida era menys valorada, els seus drets eren inexistents o retallats i les seves condicions de vida eren sotmeses a la mirada androcèntrica que situava (i situa) la vida i la voluntat dels homes com a referent i mesura. El gènere per tant no és una identitat, no és un sentiment. El gènere és el concepte, és l’eina que permet, des del feminisme, explicar perquè les dones al llarg de la historia han viscut sotmeses, discriminades, no reconegudes i sense veu, com explica magníficament Mary Beard a la seva obra “Mujeres y poder. Un manifiesto”.

Aplicar la perspectiva de gènere a l’estudi de la societat actual (que sabem ha avançat molt en llibertat i igualtat per les dones, tot i que no suficientment) requereix saber si una determinada realitat afecta de manera diferent a homes i a dones i, si és així, comprendre per què. La perspectiva de gènere, com diu Laura Redondo (vegeu “Lo que el género esconde: el sexismo”) és fer conscient l’existència del patriarcat, evidenciant la forma que pren en cada societat i moment històric; és fer evidents els estereotips assignats a homes i dones i és treballar per fer realitat la igualtat efectiva entre homes i dones.

En el cas de la pandèmia que estem vivint, diversos estudis han començat a evidenciar que, com ens podíem imaginar, també aquí hi ha una bretxa de gènere. Una primera bretxa entre homes i dones es pot identificar en relació a la situació laboral d’uns i d’altres davant la COVID-19 (vegeu l’anàlisi del 20 de maig d’Ester Fayos a la publicació Directa): les dones han estat el 65% de les 715.000 persones que, segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, han treballat i estan treballant a primera línia de la pandèmia. Quines són aquestes dones? Estem tan acostumades a veure-les i a naturalitzar la feminització d’aquestes ocupacions que potser val la pena recordar-les: entre el personal sanitari –especialment el personal d’infermeria-, farmacèutic i hospitalari elles són el 70%. També són majoria –més del 80%- les dones entre el personal de la neteja i d’atenció a la gent gran en residències. I són també majoria entre el personal del comerç i una part d’aquest –el que es dedica a l’alimentació- ha estat actiu diàriament durant la pandèmia.

0 Comentari
0

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información