Inici Territori culturalBENICARLÓ Onada edicions publica Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940), de Miquel A. Baila

Onada edicions publica Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940), de Miquel A. Baila

per Alicia Coscollano Masip

El nou llibre de Miquel A. Baila traça la història dels consulats de tot el món que es van establir a Benicarló i a Vinaròs entre 1740 i 1940

Durant segles, l’activitat comercial a Benicarló i a Vinaròs va tindre una clara orientació internacional. A les dues ciutats s’hi van establir oficines consulars que representaven a països d’Europa i Amèrica. Ara, el nou llibre del professor Miquel A. Baila, Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940), publicat per Onada Edicions, recupera aquestes iniciatives i aquests personatges que van posar la costa del Maestrat al mapa del món

 

 

En Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940), publicat per Onada Edicions, el professor Miquel A. Baila exposa com des de mitjan segle XVIII i durant un parell de centúries a Vinaròs i Benicarló va haver representacions consolars de diversos països europeus i americans, que van mostrar el dinamisme de la seua economia comercial, basada sobretot en l’exportació de vi i la importació de dogues. Gairebé tots els cònsols que estigueren actius al litoral del Maestrat foren comerciants, molts d’ells estrangers i altres autòctons (o forasters). Entre ells va ser una pràctica prou habitual l’endogàmia econòmica (i inclús biològica en ocasions). Foren unes elits econòmiques i socials, que també van entrar en política –calia defensar els seus interessos i els de la seua classe–, sobretot des del segle XIX.

Les dues últimes dècades del segle XVIII fou un període amb un creixement significatiu del nombre de legacions, que estaria relacionat amb el fort dinamisme de l’economia comercial d’aquest territori i la consolidació del seu procés d’internacionalització. Així, cap a l’any 1800 a Benicarló i Vinaròs hi havia representació d’onze països: França, Gran Bretanya, Malta, Nàpols i Sicília, Toscana, Portugal, República Batava, Estats Units, Ragusa, Suècia i Dinamarca i Noruega.

 

Les guerres napoleòniques van interrompre les relacions comercials, però a partir de la dècada de 1820 es van anar recuperant amb la posada en marxa del nou règim capitalista liberal. D’aquesta forma, cap a l’any 1890 persistien onze països europeus i americans amb oficina consular: França, Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Països Baixos, Dinamarca, Àustria-Hongria, Alemània, Uruguai, Argentina i Veneçuela.

Però va ser precisament la crisi del “complex comercial vinícola” en aquest litoral del Maestrat, de caràcter conjuntural des de la darrera dècada del segle XIX, i ja estructural en el primer decenni del XX, la que va provocar la clausura progressiva d’aquestes legacions. Així, l’any 1935 només quedaven tres representacions consulars “sòlides” (les de França, Itàlia i els Països Baixos, aquesta honorària, és a dir, amb les competències reduïdes), i altres dues “anecdòtiques” (les de la República Dominicana i el Paraguai, honoràries).

L’autor de Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940), Miquel A. Baila (Vinaròs, 1957) és professor del Departament de Geografia de la Universitat de València. Ha investigat entorn a la població, l’urbanisme i l’economia de les comarques del nord del País Valencià i del sud de Catalunya, i ha publicat, entre altres, els llibres Desenvolupament urbà a Vinaròs (1990), Canvi demogràfic i econòmic al municipi de Tortosa (1995), Los convenios de Vinaròs: fundaciones, conflictos y frustraciones (2012) y Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs (2017), publicat també per Onada Edicions.

0 Comentari
0

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol