“Aquesta obra m’ha obert a un espai de simbiosi amb la natura que continuaré explorant i descobrint amb respecte i admiració infinits. En trobar-te amb l’essència de les coses, el viatge continua per sempre”
L’exposició “El que diuen les pedres” es pot visitar al MUCBE fins el 27 de setembre
Núria Vernet
Nu Díaz eleva l dinàmica interioritzada de la recol·lecció al màxim exponent artístic. La recerca intuïtiva de pedres que ha trobat al llarg dels seus viatges ens situa en una comunicació silenciosa, però, no per aquest motiu, menys potent, amb pedres de totes les formes i textures possibles. Pedres que han digerit altres pedres formant petites galàxies, pedres amb forma de cor, pedres-ossos, pedres-bosc, pedres-espiral.
El seu llenguatge és tant ampli i divers com la sensibilitat de Nu per a captar-lo, tocar-lo i traduir-lo i . Es nota en els seus dits, que se saben de memòria les històries de cadascun dels elements que conformen la mostra.
El MUCBE, amb un monòlit donant la benvinguda a l’exposició “El que diuen les pedres”, ens recorda a un altre més cinematogràfic obert a múltiples significats. Ens recorda l’origen i partida de tot el procés creatiu i ens invita a un passeig reflexiu que ens desaccelera el pols i ens fa mirar cap endins, fins que trobem el nostre propi diàleg amb les pedres.
La instal·lació es divideix en la nau central i en les diferents capelles, que acullen cada un dels passos que ha donat Nu Garcia en la seua conversa personal en un material primigeni.
A la nau central, l’Àbside, la muntanya que simbolitza totes les muntanyes de l’imaginari col·lectiu. Pots sentir el seu dinamisme i com t’arrossega des del seu cim fins la falda carregada de traços potents, mastegats, que t’acompanyen en una caiguda intencionada fins arribar al terra, la sedimentació, hàbitat per assentaments, poblats construïts per l’ésser humà. Més enllà, els boscos, les ciutats.
Les capelles mostren diferents títols. A la capella 1, l’Observatori, una sèrie de pedres espirituals que desgranen la composició del material.
A la capella II, la Piedroteca, el coneixement es materialitza en pedres de cantera amb aplicació de color que simula una biblioteca. La saviesa adquirida després de l’observació.
La capella III conté el Laboratori, un espai d’experimentació on la veneració no hi té cabuda. Nu escriu sobre el suport petri, dibuixa, examina i analitza.
La capella IV, la Galeria, acull els pigments naturals estrets del procés de matxucar les pedres i altres compostos barrejats amb matèries orgàniques vegetals.
La capella V, Contemplació, està integrada per jardins zen inspirats en el mètode meditatiu.
La capella VI inclou un altre instant del camí expositiu, Resplandor. Mostra la dualitat i com es complementa.
Durant el camí ens trobarem frases breus, emulant els haikus –tot i que no conserven la mètrica tradicional dels poemes japonesos-, inspirats, també, en l’emoció d’un instant.
Nu trasllada que les pedres ens parlen des de sempre, sols cal saber escoltar. Sortosament, ella ho ha fet i ens regala un trajecte sensorial que es podrà realitzar fins el 27 de setembre.
