Inici Territori culturalPENÍSCOLA Música Antiga i Barroca de Peníscola, programació dijous 29 de juliol de 2021

Música Antiga i Barroca de Peníscola, programació dijous 29 de juliol de 2021

per Redacció

29 de juliol, Estàtua del Papa Luna. Accés al castell. 21.30 h
La Regalada (València)
Al so de clarins i timbales

Pati d’armes. 22.30 h
Capella de Ministrers & Cor de la Generalitat Valenciana (València)
Santa Maria. Lírica i litúrgia medieval
Música en temps d’Alfons x el Savi
viii centenari del naixement d’Alfons x el Savi
Carles Magraner, director

Capella de Ministrers
Èlia Casanova, soprano
David Antich, flautes
Robert Cases, arpa/ cítola/ llaüt
Eduard Navarro, cornamusa / llaüt / xeremia Pau Ballester, percussió

Carles Magraner, violes / viella i direcció

Cor de la Generalitat Valenciana

Aguilera, Maite
Antequera, Vicente
Cifre, Ma José
Gonzalo,Luis
Malinova, Tania
Martínez, Lourdes Martínez-Arrazubi, Begotxu Requena, José Enrique Sanjuán, Ricardo Valldecabres, Joan

Vila, Dulce Viudes, José Javier

Jordi Blanch, director del Cor en aquest muntatge

Loor de Santa Maria (s.xiii)
Cantigues del rei Alfons x el Savi
Madre de Deus CSM12
A Sant Esteve protomàrtir (Cantiga de Jerusalem, CSM 186)
Lai CSM 139/183 (Instrumental)
Ben Pode, Santa María (Cantiga del Dragón y el valenciano, CSM 189) En quantas guisas os saeus acorrer (Cantiga de Alicante, CSM 339)

Misteri d ́Elx (s.xv)
Drama per a la Festa de l’Asumpció i goigs de la Mare de Déu Germanes mies, yo voldria
Ay, trista vida corporal
Gran desig m’és vengut al cor
Gaude Virgo (goigs de les Clarises a la Mare de Déu)

Llibre Vermell (s.xiii/xiv)
A la Mare de Déu de Montserrat Los set goyts recomptarem
Mariam matrem
Polorum regina omnium nostra Cuncti simus concanentes: Ave Maria

Cant de la Sibil·la (s.xiv/xv)
Santa Maria intercedeix per nos
Iudicii signum (Breviari de Martí I d’Aragó 1396-1410)

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner ha desenvo- lupat una important tasca investigadora i musicológica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l’Edat Mitjana fins al segle xix. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor his- tòric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incon- tenible desig de comunicar aquestes experiències. L’activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l’inici. L’ensemble ha realitzat més de 1500 concerts en els cinc continents.

Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música anti- ga ha quedat recollida en els més de 55 discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, i ha obtés molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distinci- ons entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, premi Important de l’edi- torial Premsa Valenciana, el premi Cívic 2008 d’Almussa- fes-Ribera Baixa, el premi a la Difusió Plaça del Llibre 2017, Premi Bankia a la Formació Musical Valenciana de caràcter professional i el distintiu como a segell de qualitat de la GVA Mediterranew Musix. Ha sigut guanyador del International Classical Music Award 2018 (icma) en la categoria de Música Antiga pel seu disc Quattrocento i finalista en 2021 pel seu disc Super Lamentationes, el Premi Carles Santos de la Mú- sica Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patri- moni, a más de finalista d’aquest guardó en 2019 i 2020. Ha rebut el Premi Menkes de la Sala Russafa a millor espectacle de dansa de 2020 per A Circle in the Water.

Capella de Ministrers és membre de la Asociación de Gru- pos Españoles de Música Antigua (gema). Les ajudes ins- titucionals per part de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del inaem del Ministeri de Cultura, permeten que hui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per la seua banda, patrocina les activitats de re- cerca, recuperació i difusió del patrimoni musical realitzades per Capella de Ministrers.

Carles Magraner naix a Almussafes (La Ribera Baixa. Valèn- cia) i ací mateix inicia els seus estudis musicals, que conti- nua després en els conservatoris de València, Carcaixent i el Conservatori Superior de València. Molt prompte, es sent captivat per la música antiga i s’especialitza en violoncel barroc i viola da gamba, amb estudis a Barcelona, Madrid i Tolouse. A més, cursa diversos seminaris sobre música me- dieval, renaixentista i barroca. Obté el Premi a la Creativitat Musical de la Universitat de València en els anys 88 i 89 i del Ministeri de Cultura de joves intèrprets. Carles Magraner és màster en Música en l’especialitat de música antiga i doc- tor en Música per la Universitat Politècnica de València. Ha desenvolupat una gran activitat concertística com a solista i en diverses agrupacions de cambra, però també ha compar- tit els seus coneixements com a professor en diversos con- servatoris. La seua faceta més coneguda és com a director fundador de Capella de Ministrers des de 1987.

Cor de la Generalitat Valenciana

Va ser creat en 1987 amb el nom de «Cor de València». És el cor titular del Palau de les Arts de València al mateix temps que desenvolupa una constant activitat en els principals auditoris espanyols. Ha interpretat les grans obres del re- pertori simfònic coral i els principals títols del gènere líric, i freqüenta el repertori a cappella, amb especial atenció als compositors valencians.

El Cor de la Generalitat Valenciana està present en les temporades i festivals espanyols més importants, i ha cantat a

Guanajuato (Mèxic), l’Havana, Nova York, París, Lisboa, Roma, Amsterdam, Hamburg, etcètera. Al costat de Carles Santos ha participat en les Cerimònies Olímpiques de Barcelona 92.
Ha enregistrat discos per a Sony, Decca i Deutsche Grammo- phon al costat de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i solistes com Plácido Domingo, Juan Diego Flórez o Andrea Bocelli, i monogràfics sobre Mompou, Manuel de Falla, Joa- quín Rodrigo, Luis de Pablo, Matilde Salvador o Alfredo Ara- cil, al costat d’altres de música antiga amb el grup Capella de Ministrers.

El seu disc Verdi Domingo va ser guardonat amb el Grammy Llatí al millor àlbum de música clàssica de 2014. Ha intervin- gut en DVDs amb Maazel, Mehta o La Fura dels Baus entre altres responsables artístics.

Ha actuat sota les batutes dels principals directors valenci- ans i espanyols a més de Claudio Abbado, Roberto Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Riccardo Chailly, Valeri Guerguiev, Leopold Hager, Sir Neville Marriner, Lord Yehu- di Menuhin, Marc Minkowski, Krzysztof Penderecki, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, Guennadi Rojdes- tvenski, Mstislav Rostropòvitx, Claudio Scimone i Alberto Zedda. Per celebrar el seu trenté aniversari va oferir un con- cert dirigit per Plácido Domingo.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor del Festival In- ternacional de Música i Dansa de Granada, la Medalla Com- memorativa del XXV Aniversari del Palau de la Música de València, el premi Clar de Llums de la Universitat de València, l’Important de l’Editorial Premsa Valenciana i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

El Cor de la Generalitat depén de la direcció adjunta de Mú- sica i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura. El seu director titular és Francesc Perales i Francisco Hervás el seu pianista acompanyant.

Notes

De l’Edat mitjana es conserva un important nombre de composicions de tema escatològic. Les més cridaneres, pel seu entroncament amb el passat clàssic, són els planctus, que ploren la desaparició d’un personatge rellevant de la societat civil o de l’eclesiàstica, llevat que es tracte del planctus de Maria Magdalena, vinculat als drames litúrgics i els cants profètics. És cèlebre, entre altres, el lament que entona la Verge en el drama litúrgic del Misteri d’Elx Ai, trista vida corporal. Un dels cants profètics més coneguts de l’Edat mitjana és el conegut com Cant de la Sibil·la. Les sibil- les eren dones suposadament inspirades pels déus, sempre verges, de temperament sorrut, profetes. Es va començar a parlar d’elles en el segle v abans de Crist i prompte van aconseguir una gran popularitat. De totes elles és la Sibil·la Eritrea la que ens anuncia el dia del judici final i l’arribada de Jesucrist. L’acròstic grec és traduït al llatí i després a les llengües romàniques a partir del segle xiii. Hui dia es con- serven del Cant de la Sibil·la, una de les primeres conegudes la Cantiga Madre de Deus del Rei Savi Alfons X.

Cap a l’any 1025 l’abat Oliva de Ripoll va transformar una de les quatre ermites que albergava el massís de Montser- rat, en un monestir dedicat a la Verge. Regit per un prior durant els seus primers segles d’existència, l’any 1409 el Papa Benet XIII el va elevar al rang d’abadia. Componien la comunitat monàstica de Montserrat dotze monjos, dotze ermitans, dotze preveres, dotze escolanes i dotze «donats», gents que s’entregaven a si mateixes, juntament amb els seus béns, al monestir. Seguint l’exemple de Ripoll, a Montserrat va funcionar sempre un scriptorium, la producció del qual, va desaparèixer quasi tota l’any 1811, després de l’incendi del monestir provocat per les tropes de Napoleó Bonaparte. Afortunadament un dels seus més preuats còdexs es va sal- var de la crema, el Llibre Vermell, així anomenat per la seua enquadernació en vellut roig que data de finals del segle xix. El seu propòsit l’explica amb detall una nota redactada en llatí en la qual s’adverteix als pelegrins que havien d’evi- tar les «cançons vanes i els balls poc honestos» durant el seu viatge i estada a Montserrat. Cantar i ballar a l’església era un costum medieval ben arrelat, enfront dels abusos del qual van reaccionar múltiples sínodes i concilis. En els cànons del Concili de Valladolid celebrat l’any 1322, per exemple, els bisbes reunits van condemnar severament el costum de portar moros i jueus a les vigílies nocturnes ce- lebrades a les esglésies per a cantar o tocar instruments. En un altre sínode convocat a La Seu d’Urgell en 1364 es va prohibir als clergues que ballaren fóra de casa, en al·lusió al repertori que clergues i diaques cantaven i ballaven en determinades ocasions a l’interior del temple: antífones, responsoris, tropos, seqüències i fins i tot Kyries i Sanctus. El Misteri o Festa d’Elx, és un drama líric d’origen medie- val, enquadrat en les representacions litúrgiques que es re- alitzaven a l’Europa mediterrània medieval. Després de la prohibició de les representacions teatrals dins dels temples, arran de les resolucions del Concili de Trento, el Misteri es va convertir en l’única excepció en aconseguir un permís especial o butla del Papa Urbà VIII l’any 1632. La represen- tació està inspirada en diversos textos presos dels evangelis apòcrifs, molt populars durant l’Edat mitjana, i descriu la Mort, Asunción als cels i Coronació de Maria, la mare de Jesucrist.

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol