Inici Territori culturalPENÍSCOLA Miguel Fernández, quan la música trenca qualsevol límit

Miguel Fernández, quan la música trenca qualsevol límit

El passat estiu va quedar segon, juntament amb unes amigues, al certamen musical per a joves talents Gota Music

per Redacció

Tot i que un professor va aconsellar-li que ho deixés, que mai no podria tocar en condicions un instrument, aquest jove va continuar endavant, “La música és la meua manera d’expressar-me”, afirma Miguel Fernández (17 anys, Logronyo)

Alícia Coscollano i Masip

Un jove, Miguel Fernández (Logronyo), s’aproxima al piano i aixeca la tapa. Es situa sobre la banqueta i els seus dits, amb alguna falange curta que no l’impedeix sobrevolar les tecles blanques i negres amb tota solvència, es deixen portar en un concert improvisat a La Templanza que no podem evitar escoltar amb plena atenció. I tampoc no podem evitar gravar-lo. Els que hem tingut gent molt propera que ha estudiat aquest instrument coneixem les hores d’estudi que requereix i com d’important són les mans, els dits, la seua col·locació i el domini dels acords. Llavors, pensem en totes les hores de treball que ha tingut que dedicar Miguel al piano.

El jove , de 17 anys, comenta que no ha tocat de memòria, sense partitura, sinó que ha estat, simplement, composant a mesura que els seus dits acariciaven el teclat, “toco el que en aquell moment m’abelleix, avui ha sortit aquesta melodia”. “M’agrada molt improvisar”.

Miguel, que estiueja “des de sempre a Peníscola”, va començar estudiant al Coservatori un instrument prou diferent: la trompeta. Però, ateses les seues habilitats, va voler provar el piano, “l’instrument, per a mi, més difícil i més complet”. Sobre les seues mans i els seus dits, afirma que està acostumat “vaig néixer així”.

Aquest jove ha tingut que traspassar els seus límits, però també els dels altres. Un professor de guitarra, a les classes del qual el van apuntar la seua mare i el seu pare, li va dir que ho deixés, que mai no arribaria a poder tocar la guitarra.

Lluny de desanimar-se, la seua família el va canviar de professor, “l’actitud d’aquest no era massa positiva, així que vam haver de buscar un altre professor”, explica la seua mare.

I Miguel va continuar estudiant. “La música és la meua manera d’expressar-me, sense ella no podria viure”. “Porto 4 anys tocant el piano i 9 estudiant música”. “Si es vol, es pot”. “He dedicat moltes hores perquè ho he passat sempre molt bé tocant el piano, tot i que ara ja no el tinc com assignatura obligatòria al Conservatori, li continuo dedicant la mateixa quantitat d’hores”.

Miguel participa com a trompetista en concerts del Conservatori, “aquest passat estiu vaig presentar-me amb unes amigues a un concurs i vam guanyar el segon premi”, comenta. Es tractava del certamen Gota Music, de la seua ciutat, un concurs per a joves talents de 16 a 35 anys que anualment premia les destreses i habilitats de joves musics.

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol