Inici Territori culturalMAESTRAT Miguel Ángel Moliner Tena: “Hi ha molta història per descobrir, encara que no està escrita, i que cal rescatar de l’oblit”

Miguel Ángel Moliner Tena: “Hi ha molta història per descobrir, encara que no està escrita, i que cal rescatar de l’oblit”

per Alicia Coscollano Masip

En els darrers dos anys s’ha portat a terme un interessant projecte a la mancomunitat de Penyagolosa, que formen els pobles d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos, com és l’inventari del patrimoni arqueològic d’aquests municipis.

Aquest treball ha estat finançat pel programa de projectes culturals de la Universitat Jaume I (UJI) Encultura i ha estat dirigit pel catedràtic Miguel Ángel Moliner Tena. Amb ell hem mantingut aquesta entrevista en què ens documenta àmpliament d’aquest important treball i on es pot vore la passió amb què ho està portant endavant

 

 Josep Manuel San Abdón

 

Què és  Encultura?

UJI-encultura és el Model Cultural Propi de la Universitat Jaume I, impulsat pel Vicerectorat de Cultura i Relacions Institucionals, l’objectiu del qual és integrar la cultura com a valor i com a referent en la vida universitària i fer participar d’aquest objectiu la resta de la població del territori. En el model cultural s’engloben totes les activitats i accions que conformen l’oferta cultural de l’UJI i reforcen la seua marca. Per aconseguir aquest objectiu estratègic, s’ha establert quatre objectius específics: a) integrar la cultura com a valor i com a referent en la vida universitària, b) millorar la comunicació del programa cultural, c) integrar el fet cultural com un dels eixos principals de desenvolupament local, i d) estimular la formació i la creació cultural en tots els àmbits i afavorir-ne la promoció i la projecció.

Un dels programes UJI-Encultura és el de projectes, l’objectiu del qual és afavorir, impulsar i difondre la creació artística, fomentar el diàleg, la reflexió intel·lectual, l’intercanvi i la creativitat, amb la finalitat d’afavorir la formació, la transferència de coneixement integral i continuada entre els membres de la comunitat universitària i de la societat en general, així com afavorir la programació cultural de l’UJI. Qualsevol membre de la comunitat universitària pot presentar projectes a alguna de les 4 categories: a) projectes culturals d’impacte al municipi de Castelló de la Plana i la seua àrea metropolitana, b) projectes culturals d’impacte a l’entorn de la província de Castelló, amb especial atenció a la lluita contra el despoblament en àmbits rurals, c) projectes culturals d’impacte més enllà de l’entorn municipal o provincial, i d) cursos d’estiu.

 

 El projecte “Inventari del patrimoni arqueològic del Penyagolosa”, té com a objectiu elaborar un catàleg arqueològic dels quatre municipis de la mancomunitat de Penyagolosa. Heu fet ja l’inventari dels d’Atzeneta del Maestrat i Xodos, i recentment heu completat la primera fase del de Vistabella del Maestrat. Quines serien les troballes més interessants què heu fet?

Aquest projecte ha estat aprovat a la categoria de projectes culturals d’impacte a l’entorn de la província de Castelló i en la lluita contra el despoblament en àmbits rurals. L’àmbit territorial de referència és la Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord, integrada per quatre municipis: Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos. Tots quatre tenen poc més de 1.800 habitants, en un entorn natural presidit pel cim del Penyagolosa, emmarcat pel seu Parc Natural i delimitat pel profund canó del Riu Montlleó. Realment és un entorn natural increïble i un punt de referència per a tots els valencians.

“A Atzeneta del Maestrat, al 2020, s’ha fet una excavació d’una coveta sepulcral del Bronze antic amb restes humanes i aixovar funerari, datada al 2.000 a.C.”

 

Respecte a la cronologia del projecte, s’ha de dir que al 2018 la Diputació de Castelló va finançar l’inventari arqueològic de Xodos. Al 2019 es va iniciar el programa Encultura-UJI Projectes i vam presentar el projecte de l’inventari arqueològic de l’entorn del Penyagolosa. A la convocatòria de 2019 es va poder fer l’inventari arqueològic d’Atzeneta del Maestrat, i a la convocatòria de 2020 s’ha fet una part del terme municipal de Vistabella del Maestrat. Per tant, el projecte està a la part final del seu recorregut.

Respecte als resultats, podem dir que aquest projecte està permetent estendre el coneixement històric i cultural que es té d’aquest territori. Com a molts altres indrets del nostre país, la història coneguda comença amb la conquesta cristiana del segle XIII, però abans hi ha molta història per descobrir, encara que no està escrita, i cal rescatar-la de l’oblit amb l’ajuda de l’arqueologia. A Xodos s’ha identificat 19 jaciments, 34 a Atzeneta del Maestrat i 21 en la primera fase de Vistabella del Maestrat. Encara que hi ha algun jaciment que es podria datar al Paleolític, podem dir que la presència humana en el Penyagolosa és notòria a partir del Neolític (5.600 a.C.).

Dels resultats provisionals que tenim fins ara destaca especialment una concentració de jaciments del Neolític (5.600-3.500 a.C.) i de l’edat de Bronze (1.800-700 a.C.) a Atzeneta del Maestrat. També és destacable la nombrosa presència de jaciments islàmics (s. VIII-XII d.C.) en tot el territori, amb restes d’una fortificació important al terme municipal de Xodos, i una sèrie de construccions defensives per tota la comarca. També cal resaltar la troballa d’una excepcional estela ibèrica del segle II-I a.C. (amb un escut-cuirassa Kardiophylac), molt ben conservada, que es pot visitar a l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat. També a Atzeneta del Maestrat, al 2020 s’ha fet una excavació d’una coveta sepulcral del Bronze antic amb restes humanes i aixovar funerari, datada al 2.000 a.C. Finalment, a Vistabella hi ha abrics amb pintures rupestres de l’art esquemàtic, i en tota la mancomunitat s’ha trobat petròglifs escolpits a la pedra d’un ampli ventall de cronologies.

Petròglif de la Cova de Pere-Tomás d’Atzeneta del Maestrat

 

Sembla que aquest territori té una concentració única en tot el País Valencià de jaciments neolítics.

Be, jo sóc economista i he impulsat aquest projecte per ser resident a la Mancomunitat i per un interés cultural, històric i econòmic. Dic açò perquè jo no sóc qui per a avaluar tècnicament les troballes. És cert que a Atzeneta del Maestrat s’ha identificat 6 jaciments del neolític (5.600-2.800 a.C), a banda de 6 del Calcolític-Eneolític (3.000-1.500 a.C). En alguns d’aquests casos la presència humana és continuada i en altres és puntual. És un període important perquè és quan la humanitat deixa de ser nòmada i s’estableix en poblats més o menys estables. És un període clau de transició de la nostra espècie. L’ésser humà comença a conrear els camps de cultiu i a domesticar animals. Els jaciments són tant a l’aire lliure (4) com en cova (2). Pel que respecta als jaciments a l’aire lliure s’observa un predomini en l’elecció d’espais elevats conformats per llomes d’escassa pendent, però sobretot per àrees situades molt a prop de recursos hídrics. Les restes trobades són de talla lítica (destrals de pedra polida, puntes de fletxa i altres eines de sílex), restes de ceràmica a mà i algun ós decorat.

 

 

“Quan una persona es troba un tros de ceràmica o un sílex i se l’endú a casa l’està descontextualitzant i restant informació molt rellevant al tècnic. Per això és molt important conscienciar a la gent del què no s’ha de fer”

 

  Per a fer aquest treball heu comptat amb la col·laboració d’altres entitats?

 Per a desenvolupar aquest tipus de treballs és molt important tindre la col·laboració de diverses entitats. Com ja he dit al 2018 va ser la Diputació de Castelló la que es va fer càrrec de l’inventari arqueològic de Xodos. Al 2019, l’UJI i la Diputació de Castelló van co-finançar els treballs desenvolupats a Atzeneta. Al 2020, a banda del finançament de la UJI, l’ajuntament de Vistabella del Maestrat va cedir durant una setmana un habitatge als arqueòlegs per a fer el treball de camp, i va posar a la seua disposició un vehicle municipal i l’agutzil. A més per fer qualsevol prospecció o excavació cal tindre l’autorització de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló. Per tant, la col·laboració de les institucions, UJI, Diputació, Direcció Territorial de Cultura i Ajuntaments, és fonamental. Un altre exemple és que al 2020 es va excavar una coveta sepulcral del Bronze Antic que va ser finançada per l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat, va tindre el suport tècnic del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló i l’autorització de la Direcció Territorial de Cultura, amb uns resultats científics molt interessants.

A banda de la col·laboració econòmica, és molt important la col·laboració tècnica. En aquest sentit s’ha de dir que la Direcció Territorial de Cultura de Castelló ens ha donat suport des del primer moment perquè és la responsable d’autoritzar la realització de qualsevol treball arqueològic i de vetlar per la conservació del nostre patrimoni. El SIAP de la Diputació de Castelló també ens ha ajudat molt, obrint-nos el dipòsit del Museu de Belles Arts de Castelló, on estan custodiades les troballes arqueològiques fetes en el passat, i donant-nos el suport tècnic que hem necessitat.

També hi ha hagut diferents persones que ens han ajudat a nivell individual. Primer cal destacar la tasca desenvolupada per l’arqueòleg que s’ha encarregat de tot el treball tècnic, Pablo Medina, que està fent un treball excel·lent. Després investigadors de reconegut prestigi com Ferran Arasa de la UV, Dídac Román de la UJI, i Artur Oliver i Gustau Aguilella del SIAP de la Diputació de Castelló. Una menció especial mereix Josep Lluis Viciano, expert coneixedor d’aquest territori i que ens ha cedit els seus apunts a ma facilitant-nos molt la identificació de jaciments.

Ha estat important la col·laboració com a informants de persones del territori?

Evidentment per a guiar-te per un terme municipal no hi ha ningú millor que la gent del territori. Encara que els mitjans tecnològics com els mapes digitalitzats i el GPS són una gran ajuda, el coneixement dels camins i de la toponímia local és un aspecte que sols pot proporcionar la gent del territori. En aquest sentit hem tingut informants clau a Atzeneta i a Vistabella, que han acompanyat en tot moment a l’arqueòleg i han proporcionat informació sobre possibles jaciments i/o troballes. Aquesta és una de les coses que més gratament m’han sorprés, perquè hi ha molta gent al territori aficionada a l’arqueologia i preocupada pel seu patrimoni cultural. Hem identificat un col·lectiu de persones a tots els pobles que han trobat restes arqueològiques i que estan molt motivades per aquest tema. Clar açò ens porta a un altre punt important perquè la prospecció arqueològica sols la pot fer un arqueòleg amb l’autorització de la Conselleria de Cultura. Quan una persona es troba un tros de ceràmica o un sílex i se l’endú a casa l’està descontextualitzant i restant informació molt rellevant al tècnic. Per això és molt important conscienciar a la gent del què no s’ha de fer. I també per això és tant important engegar projectes com aquest, perquè no només permeten conèixer millor la història d’un territori sinó que possibiliten la conservació del patrimoni cultural i consciencien a la gent de la importància de fer les coses com cal.

 

“També hi ha una vessant econòmica. L’altre gran objectiu es aprofitar algun dels recursos arqueològics identificats com a producte turístic”

 

Quina és la finalitat principal d’aquest projecte?

Evidentment la vessant cultural és molt important. Per una banda volem tindre una cronologia històrica d’aquest territori, descobrint que hi havia abans de la conquesta cristiana del segle XIII. Aquest coneixement romandrà dipositat als ajuntaments, a la Universitat Jaume I, a la Conselleria de Cultura i al SIAP de la Diputació de Castelló. En Atzeneta també vam lliurar el document final a l’aulari del CRA Penyagolosa de la localitat, amb el qual els xiquets i xiquetes del segon cicle d’Educació Primària van fer un projecte educatiu anomenat “Història”. Al 2021, quan s’acabe l’inventari arqueològic de Vistabella del Maestrat, també es farà el lliurament del document final a l’aulari d’aquesta població. Creiem que aquesta vessant educativa és irrenunciable i per això agraïm la col·laboració del CRA del Penyagolosa.

També hi ha una vessant econòmica. L’altre gran objectiu es aprofitar algun dels recursos arqueològics identificats com a producte turístic. No és una tasca fàcil perquè dependrà molt de la rellevància de les troballes. Però ja s’ha fet alguna cosa en col·laboració amb els ajuntaments. Per exemple, a Atzeneta del Maestrat s’ha instal·lat un panell explicatiu al paratge natural municipal de El Castell on s’explica els 6 jaciments que hi ha als voltants. Es pot fer un recorregut per la història de la humanitat des del 5.600 a.C. fins a l’època medieval, en un espai reduït d’un quilòmetre quadrat (Neolític, Eneolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro I, Època Ibèrica i Època Medieval). Altres indrets de la Mancomunitat podrien preparar-se també per a fer visites guiades.

Una segona derivada econòmica té a veure amb l’aprofitament que poden fer els ajuntaments per al Pla General d’Ordenació Urbana del municipi. Per a fer un nou PGOU la llei obliga a elaborar un Catàleg de Béns, motiu que ha fet que, per exemple, l’ajuntament d’Atzeneta del Maestrat haja tingut paralitzat el nou PGOU durant 15 anys. El municipis xicotets no tenen recursos ni personal tècnic per a elaborar aquest catàleg. Gràcies a aquests treballs, els ajuntaments de Xodos i d’Atzeneta han desbloquejat el PGOU, i pròximament ho podrà fer també el de Vistabella del Maestrat. Hem de tindre en compte que un dels principals problemes que tenen els pobles que pateixen el despoblament és la manca d’habitatge. Per una banda hi ha molts edificis vells deshabitats que cal restaurar, per una altra banda hi ha molta segona residència desocupada la major part de l’any, i a més la rendibilitat del turisme fa que l’habitatge disponible es dedique al lloguer habitacional. Tot plegat provoca una manca molt greu d’habitatge de lloguer o per a comprar per a la gent jove, produint-se un problema de gentrificació. El PGOU és una eina fonamental per a intentar revertir aquest greu problema.

 

“Gràcies a aquests treballs, els ajuntaments de Xodos i d’Atzeneta han desbloquejat el PGOU, i pròximament ho podrà fer també el de Vistabella del Maestrat”

 

Tot açò ens porta a una reflexió que caldria elevar als dirigents polítics. Aquests municipis xicotets no poden finançar treballs i estudis d’aquesta mena. Crec que institucions com la Diputació i la Conselleria de Cultura haurien d’invertir més en aquest tipus de treballs i adaptar les convocatòries perquè els municipis de l’interior puguen accedir-hi. Dic açò últim perquè l’ajuntament de Vistabella del Maestrat (334 habitants) va intentar presentar aquest mateix projecte a la convocatòria d’inventaris arqueològics 2020 de la Conselleria de Cultura i ens vam trobar que els requisits eren massa exigents per al pressupost municipal. A les convocatòries culturals caldria revisar aquests requisits per tal de facilitar l’accés dels municipis afectats pel despoblament, tal i com s’està fent en altres àmbits on s’està promovent una discriminació positiva cap al mon rural.

“Creiem que és molt important donar a conèixer a les poblacions i a la resta de la societat el patrimoni arqueològic que hi ha a un lloc tant emblemàtic per als valencians com és el Penyagolosa”

Estela ibèrica d’Atzeneta del Maestrat

 

 Quin és el pla de treball per al 2021?

El primer objectiu per al 2021 és finalitzar la segona fase de l’inventari arqueològic de Vistabella del Maestrat i intentar fer també el de Benafigos. Amb això tindríem tot el treball tècnic finalitzat i podríem lliurar la documentació a totes les institucions implicades.

Un segon objectiu és fer la segona campanya d’excavació de la cova sepulcral del Bronze Antic d’Atzeneta del Maestrat per anar completant la descripció d’un paratge de gran valor històric, cultural i paisatgístic. Aquesta coveta va ser descoberta al 2019 durant l’elaboració del treball de camp de l’inventari arqueològic. Al 2020 es va fer una primera excavació amb uns resultats molt interessants. Encara queda molta feina per fer en aquest indret i caldrà dedicar uns quants anys per a descobrir tots els secrets que amaga aquest paratge.

El tercer objectiu per a enguany és continuar amb la tasca de difusió. Creiem que és molt important donar a conèixer a les poblacions i a la resta de la societat el patrimoni arqueològic que hi ha a un lloc tant emblemàtic per als valencians com és el Penyagolosa. A més ens agradaria encoratjar a estudiosos i investigadors perquè se n’adonen que aquest és un territori interessant per als seus projectes de recerca. En aquests moments Dídac Román de la UJI està participant en un projecte ERC de la Comissió Europea que prospecta l’entorn del Riu Montlleó, cercant jaciments paleolítics. En l’any 2017 Ferran Arasa de la UV va publicar a la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló una descripció de l’estela ibèrica trobada a Atzeneta del Maestrat. Creiem que aquest és el camí a seguir, i ens agradaria que es desenvoluparen treballs d’investigació, publicacions acadèmiques i tesis doctorals sobre l’arqueologia de la Mancomunitat de Penyagolosa.

El quart objectiu per al 2021 és continuar desenvolupant la vessant turística del projecte. Una vegada passe la pandèmia, ens agradaria treballar amb dues empreses locals especialitzades en esports d’aventura i en visites guiades en l’entorn del Penyagolosa per a desenvolupar rutes i circuits visitables. Es tracta de dissenyar productes complementaris al turisme de natura que hi ha ara a la Mancomunitat, que motiven al turista de proximitat i que genere noves oportunitats de negoci a les empreses locals.

 

 Panell explicatiu al paratge El Castell d’Atzeneta del Maestrat

“La Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord. És un entorn idíl·lic, natural i sostenible per a viure tot l’any”

 

 Voleu afegir alguna cosa més?

Vull agrair l’oportunitat que ens heu donat per a difondre aquest projecte. M’agradaria acabar parlant un poc de la Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord. És un entorn idíl·lic, natural i sostenible per a viure tot l’any. Ara que molta gent de l’àmbit urbà s’ha adonat de les restriccions d’espai que tenen els habitatges de les ciutats i s’ha plantejat traslladar-se a un àmbit rural, els quatre pobles de la Mancomunitat de Penyagolosa són llocs idonis per a viure i teletreballar (amb connexió de fibra òptica, un servei públic de salut desmassificat i obert 24h, una escola-institut amb grups reduïts, i un espai de llibertat per als xiquets i les xiquetes). Els que ens han visitat ja ens coneixen, i els que no ho han fet encara estan invitats a vindre quan vulguen.

 

 

 

0 Comentari
0

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información