El lligam de llibre amb el fet gastronòmic és evident, ja que el títol va sorgir d’un altre temple cultural: la cuina

alícia coscollano i masip

Manel Vallés (Vinaròs) ha encetat amb ‘Sal Negra’ (Edicions del Sud), la materialització d’una pulsió que els animals de ploma resulta irrefrenable. El poemari veu la llum mostrant que el compromís del creador de la pàgina a la xarxa d’actualitat literària ‘Poetes imparables del segle XXI’  mantenia amb els mot corresponia a una relació fidel i antiga. Com el poeta apunta, “escric perquè ho necessito tant com respirar, dormir o menjar, escric perquè no me’n sé estar sense fer-ho”. A Sal Negra trobem crítica, quotidianitat, memòria, ironia i interpretació del temps. El lligam de llibre amb el fet gastronòmic és evident, ja que el títol va sorgir d’un altre temple cultural: la cuina.

Com te inicies en el món de la poesia, i especialment dels haikus?

La poesia m’ha interessat des de sempre i sempre n’he estat lector. A la meua Joventut van ser lectures de poetes castellans(Machado, M. Hernández, R. Alberti, P. Salinas, R Dario…) perquè l’ensenyament de llavors era en castellà. Més tard, amb la recuperació de la nostra llengua, vaig anar descobrint la poesia catalana i valenciana(M. Martí i Pol, Montserrat Abelló, Joan Margarit, V.A. Estellés…)i ara continuo aprenent i descobrint també als joves poetes emergents(Anna Gual, Adrià Targà, Laia Llobera…)

Quant als haikus, des de sempre que m’ha fascinat aquesta forma de poesia tradicional japonesa que tanta fortuna ha fet entre poetes catalans, com ara J.S. Papasseit, J. Raspall, V.A. Estellés… Ara estic llegint “Llum a les golfes”, una antologia del haiku en poesia catalana, una selecció que abasta 112 anys de producció poètica de haikus a les terres de parla catalana.

Per què la poesia en lloc d’altres gèneres?

La poesia és per a mi un lloc des d’on puc expressar amb total llibertat, sense limitacions ni censures, sentiments, records, pors, desitjos, esperances…

Què t’aporta?

La poesia m’aporta tranquil·litat i em fa companyia. És com una amant fidel que mai m’abandona. És també com un refugi i un bàlsam guaridor que et protegeix dels embats i de les adversitats  de la vida.

Com va sorgir la publicació de ‘Sal Negra’?

“Sal negra” és un recull de poemes que vaig anar escrivint entre 2015-2018, un cop alliberat de les obligacions del món laboral. La meua idea inicial va ser publicar-ho com  una edició no venal de 100 exemplars, numerats de l’1 al 100, autoeditats i destinats a emprenyar als meus amics però finalment vaig decidir publicar-lo en segell editorial, amb Edicions del Sud, i en una edició vendible, que es pot comprar tant a la botiga on line d’Edicions del Sud com a les llibreries. Crec que va ser una decisió molt encertada perquè la difusió que ara té el llibre no l’hagués tingut de l’altra manera.

El poemari també és aconsellable per persones que segueixen una dieta hiposòdica.

Evidentment! Es un títol que se’m va acudir un dia que estava a la cuina adobant un plat d’arròs. ‘Sal negra’ és un oxímoron, figura retòrica del pensament que consisteix en complementar una paraula amb un sentit oposat i contradictori. Ja de per si, trobo que és un títol amb molta contundència poètica.