Inici Territori culturalBENICARLÓ ‘Maldita Helena’ la reivindicació mitològica de Susana Borderia Ribes

‘Maldita Helena’ la reivindicació mitològica de Susana Borderia Ribes

“Ara seré jo la que esculla les paraules, sóc Helena de Troia i aquesta és la meua història”

per Alicia Coscollano Masip

Una obra feminista en tota la llarga i profunda accepció del terme, i antibel·licista, en tota l’actualitat que dissortadament conté de la paraula, perque la guerra ha estat inherent a l’ésser humà en el trànsit per la seua cronologia, incloent mites i realitats

 

Alícia Coscollano i Masip

La maleïda Helena, l’odiosa Helena, sota el pes de milers d’anys de mala reputació literària i també per una tradició oral, cobrava vida a l’escenari de l’auditori Pedro Mercader gràcies a la simbiosi de Susana Borderia Ribes amb el personatge. La mitologia s’obria en canal davant un jujtat popular, el públic, que devia dirimir si la culpable segons la història -qui escriu la història?-, de la guerra de Troia i de cent calamitats més. Sota la direcció de Josi Ganzenmüller, Susana s’engrandia en un paper mitològic a la seua alçada. El text profundament literari de Miguel del Arco, un monòleg intens, fluïa des de l’inici amb una gran expresivitat que ens captivava des del minut 1.

 

La magnífica Helena sorgia entre contes de gerres internes i externes  i botelles de vi : una poció per suportar el dolor i la immortalitat i per fer front al judici dels homes i dels déus. Recriminava especialment al seu pare, Zeus, per erigir-se, finalment, en víctima de violacions, d’objecte de mercaderia, d’un ús i abús que l’actriu traslladava, descarnat i sense embuts, interpel·lant al públic.

Helena, d’una bellesa anhelada amb cobdícia com a símbol de poder apareixia, finament, com una persona que havia perdut la seua gran batalla, la de l’afecte per Paris.  Susana es quedava cada cop més nua a l’escenari, cada cop més fràgil, cada cop més sola. “Vull silenci, desaparèixer, ser pols en els camins”. Una obra feminista en tota la llarga i profunda accepció del terme, i antibel·licista, en tota l’actualitat que dissortadament conté de la paraula, perque la guerra ha estat inherent a l’ésser humà en el trànsit per la seua cronologia, incloent mites i realitats.

‘Maleïda Helena’ és una crítica sense miraments  a una història escrita per homes,  a un sistema arcaic que perdura, a una concepció del món i del poder que situa en un equilibri precari la visió que es té de l’epopeia d’una dona que, com moltes altres, ja va ser jutjada i sotmesa per la història, encara que fora mitològica, i recollida per a les restes dels temps per Heròdot i Homer. S’entén, però, perquè Helena va ser objecte de culte en diversos llocs de Grècia, com Rodes, Esparta i Therapne.

La reivindicació i la rebel·lia d’Helena transcendia la sinceritat de la mà de Susana Borderia Ribes, que es desfia dins del personatge per engrandir-lo i deixar-nos amb una veritat, la seua, que tenia i té tant, o més, de dret a existir com les històries del món antic perpetuades fins als nostres dies. Una actriu tan de veritat com la interpretació que ens ha brindat aquest cap de setmana.

Notícies relacionades

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol