Els actors de ‘Puro teatro’ ens toquen l’ànima portant fins als escenaris vinarossencs una història d’esperança i pèrdua
“Prefereixo tenir només mitja hora de felicitat que tota una vida sense res especial …”
Shelby
“Vaig estar allà quan aquesta preciosa criatura va entrar en la meua vida i vaig ser-hi quan em va deixar. Va ser el moment més feliç de la meua vida”
M’Lynn
alícia coscollano i masip
Quan en l’aparent fragilitat respira una consciència d’acer es pot materialitzar una obra com Magnòlies d’acer. A Vinaròs el guió de Robert Harling en la seua adaptació de la pel·lícula per a teatre arribava de la mà dels actors de ‘Puro teatro’. Ens mantenien entre rialles i llàgrimes, especialment cap el final de l’obra, quan es demostra, una vegada més, que les dones estan marcades per una fortalesa de ferro que les fa mantenir-se en peu fins el final, inclús quan es tracta de desconnectar a una filla de la màquina que la manté viva i de sostenir-li la ma quan tothom ja ha marxat.
Com moltes vegades ja hem escrit, els actors de teatre no professional de Puro teatro, dirigit per Toni Guillot, et deixen en la disjuntiva respecte als qualificatius de “no professionals”, perquè en ells trobes tots els recursos dels veritables actors en escena. La capacitat de ficar-se en la pell dels personatges –set dones d’un petit poble de Chinquapin (una fictícia parròquia de Louisiana)-, va ser com mudar de pell. Més complicat encara d’aconseguir quan els coneixes. Per això, poder transformar-se en Annelle Depuy Desoto; Truvy; Shelby; M’Lynn; Claire; Fern i Ouiser i que el públic caminés al llarg de l’obra de la mà dels personatges es convertia en el més complex.
Dijous i divendres, a l’auditori W. Ayguals de Izco ens traslladàvem a l’obra amb un guió que parteix de l’ aparentment entorn frívol d’una centre d’estètica, el Beauty Parlor, per a plantejar els eterns drames humans. La vida, la mort, l’amor, la maternitat –tot i quan se es conscient de que pot costar la pròpia vida-, l’eutanàsia i l’acceptació per deixar marxar i assumir el traspàs dels fills.
Les relacions entre les dones protagonistes també s’obren en canal per a descobrir que sí, que el mal esmentat sexe dèbil és el que manté en marxa les dinàmiques del món quan tothom a renunciat a vèncer el dolor. Esperança i pèrdua s’imbriquen en una obra on els actors van estar de 10 i de la qual molts/es vam eixir amb els ulls humits.
El públic, dempeus, va dedicar una llarga ovació els actors, Marc Albella; Àngela Albiol; Mariona Àvila; Eva Bibián; Desirée Jiménez; Joana Oliva i Cecilia Pastor. Elles i ell van demostrar, una vegada més, que juntes es pot ser indestructibles. Set magnòlies d’acer.
