La sala de premsa del Mucbe acollia ahir a la tarda la projecció de “Lisístrata versus Carles Santos”, documental de la periodista documentalista i directora Mamen Peiró
L’acte va comptar amb una presentació a càrrec de l’escriptora, comunicadora i autora del resum biogràfic “Carles Santos i Ventura”, editat per Onada edicions, Alícia Coscollano i Masip, la qual aportava unes pinzellades sobre la trajectòria de Peiró, al temps que contextualitzava l’obra de Santos. Així, Coscollano i Masip apuntava que, “avui és un dia molt especial per diversos motius. Per una banda perquè es projecta un documental que tracta sobre Carles, sobre Santos. Per l’altra perquè, abans que algú ho puga dir, o notar, o diré jo mateixa. Sóc fan de la manera de fer i de treballar de Mamén Peiró. Des de que fa ja uns quants anys vaig vore aquest primer documental, vaig descobrir a una documentalista amb una mirada pròpia, molt creativa, i especialment única. Una directora i documentalista, és com jo la descric, que es prodiga poc i de la qual aquí, a Benicarló, se la coneix molt poc respecte a com funciona quan està darrere la càmera”, introduïa.
Peiró, que va treballar durant una època com a periodista a Canal 9 i Canal Sur, és l’autora en majúscules d’aquest documental que es presentava per primera vegada a Benicarló. Com es recordava durant la introducció a la projecció, no és l’únic que té, però. Hi ha un altre titulat “Esperando a Susant “–sobre la visita del Papa Benet XIII a València-, del qual l’escriptora plantejava també una possible projecció a Benicarló.
A Lisistrata, Mamen efectua un exercici de mostrar tot l’entramat del muntatge d’aquesta obra, una de les més sugerents de Santos a nivell tant musical, com d’estètica i vestuari. Més de 80 persones en escena en una producció de la Fundació Ciutat de les Arts Escèniques de València, que combinava amb precisió el llenguatge musical i el plàstic i en el qual res està estàtic, tot flueix.
Es tracta, així, d’un text clàssic que en les mans de Santos assoleix una altra dimensió. I Mamen estava allí per a enregistrar i gravar tot allò que succeïa mentre la química de la creativitat prenia foc a un imaginari únic i grandiós que a més d’una nau industrial a Sagunto es va representar al teatre romà de Mèrida. Mamen segueix l’evolució del creador per oferir-nos la intimitat de la direcció d’aquest mag universal. Santos va dir respecte a esta obra que “seguia sent l’obra d’Aristofanes, però hi ha una òpera que navega al mateix temps a l’escenari, una obra que es alhora parlada, i cantada”. Era una obra d’artesania, irònica, irreverent. Mamen capta perfectament els moviments, l’essència del mateix Santos en plena acció, en el seu element. I ens regala aquest documental.
“Hi ha moments especialment tendres, com quan Carles es queda dormit, esgotat per la direcció d’aquesta gran proposta multidisciplinar, i Mamen està allí”, finalitzava Coscollano. Peiró , per la seua part, explicava que durant els mesos del muntatge i assajos de Lisístrata s’havia convertit en l’ombra de Carles. Estar i enregistrar tota aquella ebullició creativa a la nau industrial durant tot aquell temps perva permetre aconseguir un més que interessant document visual sobre la manera de treballar de Santos, la relació amb l’equip`o la confecció de vestuari i escenografia, entre altres coses.
Posteriorment a la projecció del documental, es va obrir un torn de preguntes entre el públic i la documentalista en un to distés que va possibilitar apropar la figura del músic incomparable a uns dies del primer aniversari de la seua mort.