Xaro Miralles, alcaldessa de la localitat, ha confirmat que s’han reprès els contactes amb l’empresa propietària del PAI de la Ciutat Sènior de Sant Gregori que es troba parcialment urbanitzat des de fa més de 15 anys i en una situació d’abandonament per tractar de reactivar la zona i per conèixer si persisteix l’interès de l’empresa en el projecte residencial i assistencial que s’havia de construir en aquesta zona de la localitat.
“Estem treballant amb tots aquells que estan interessats en invertir a Benicarló. Ens interessa que aquell àmbit urbanitzat es desenvolupe. Hem, tingut reunions per què és la nostra obligació i treball diari”, ha dit en roda de premsa, seguint el mateix criteri d’actuació que va explicar amb les empreses interessades en reviscolar el Centre Comercial Costa Azahar, com va informar Eldiari.online.
Ciutat Sènior havia de convertir-se en un centre sanitari, educatiu i esportiu que havia de suposar una inversió de prop de 12 milions d’euros. Les instal·lacions s’ubiquen prop de I’ermita de Sant Gregori. Així mateix en I’edifici s’ubicarien estudis de gerontologia, on els propis alumnes podrien realitzar pràctiques al minihospital amb els residents.
La zona de l’ermita de Sant Gregori seria un IIoc d’edificació baixa on s’obtindria, a més, una zona verda entorn a I’esmentat tat paratge, una actuació prevista des de 1986. La coneguda com Ciutat Senior de Benicarló es configuraria en una zona residencial geriàtrica d’alt nivell pensada en residents nordeuropeus, amb possibilitat de disposar d’hospital propi i realitzar cursos formatius professionals.
El projecte
L’edifici tindria una capacitat per acollir 500 residents a les que se sumarien els familiars i treballadors del centre, així com estudiants. Segons va indicar l’aleshores regidor d’Urbanisme, Juan Antonio Mañá al 2001, s’havia de posar en funcionament al 2003.
L’empresa multinacional que es trobava al front del projecte, Acciona, va tindre en compte per a determinar la ubicació del centre, les condicions meteorològiques, el microclima de la zona, les comunicacions i les condicions d’accessibilitat i adaptació a minusvalies de la població. Es van realitzar ja obres com la connexió del nucli urbà amb aquesta zona que estava aïIIada, a la qual es dotaria d’aigua potable i clavegueram preveient les infrastructures per una població de 30.000 a 35.000 habitants.
La construcció de les infrastructures per la zona i el futur desenvolupament de la ciutat per I’ oest es realitzaria en forma d’una segona anella i suposaria necessàriament la coordinació de les dos fases urbanístiques previstes.