Mampel: “És fonamental que les ajudes arribin a aquestes comarques, ens hi va la vida “

alícia coscollano i masip

El col·lectiu la Unió de Llauradors va oferir durant la tradicional convocatòria abans del Nadal algunes dades sobre la situació actual del camp al Maestrat. El fins ara secretari general d’aquesta associació, que va deixar el càrrec en el XIV congrés de l’organització agrària valenciana en acabar els vuit anys de mandat, Ramon Mampel, i el secretari comarcal, Pepe Zaragozà. Temes que desperten preocupació en el sector i sobre els quals alertaven tant Mampel com Zaragozá. Tots dos es centraven en la PAC per explicar els dos pilars bàsics sobre els quals influeixen aquests ajuts, com l’oli, i ramaderia de boví i bens o el cereal.

Pel que fa al desenvolupament rural, en el qual s’inclouen ajudes a joves, programes europeus o petites empreses, els ajuts també es veuran reduïdes en un 15% menys, cosa que afectar petites explotacions, a joves i també al progressiu nivell de despoblació de els pobles de l’interior, que podria s’agreugés en els últims anys. Un èxode preocupant que també deixa xifres alarmants. Les dades apunten que d’un total de les 111 000 explotacions de la Comunitat, 4 200 estan en mà de persones de menys de 40 anys, i més del 35% estan en mans de persones de més de 60 anys.

Això incideix en un despoblament progressiu, una pèrdua de potencial de gent jove i un sector envellit. “És fonamental que aquestes ajudes arribin a aquestes comarques, ens hi va la vida en això”, afirmava Mampel. Des de la Unió s’aposta per l’especialització agricultor professional, prioritzant-sobre la catalogació de l’agricultor genuí, una cosa que en països com Noruega s’ha dut a terme amb bons resultats.

Segells d’excel·lència, figures de qualitat

El fet d’impulsar productes d’excel·lència que portin un segell de qualitat com s’ha aconseguit impulsar la carxofa com a producte amb DO a Benicarló seria una solució tant per a cítrics com per a la resta de productes agrícoles de la Comunitat.

Mampel, que lloava la implicació de la població així com la de diferents sectors en la Carxofa amb DO de Benicarló, advertia que el la fórmula que havia d’aconseguir perquè els nostres productes es venguessin a preus de qualitat i que puguin competir amb altres arribats de Sud-àfrica, Egipte o el Marroc era d’autoestima, “ens ho hem de creure primer”. A més, caldria cridar l’atenció a Europa sobre els productes, fitosanitaris, que s’utilitzen en el cultiu d’aquest tipus de productes arribats d’altres països, que no compleixen amb la normativa imposada i, en canvi, sí que són comercialitzats, arribant principalment a través de ports com el de Rotterdam o Marsella. A més, a la Comunitat hauríem “mirar-nos més el melic amb els nostres productes”, i evitar la comercialització de cítrics arribats d’altres parts del món ja que en el nostre territori és un pilar econòmic, “seria el més ètic”. El tema de la frescor del producte acabat de pescar sobre el producte que porta setmanes recol·lectat també hauria de ser prioritari.

Des de la Unió dibuixaven un paisatge inquietant per al sector agrícola. A la situació del mercat, que és també preocupant, se sumen els més de 20 milions d’arbres morts per la xylella, la sequera soferta en els últims anys o el fet del descens d’un 35% del preu de l’oli tant a nivell d’Espanya com a nivell mundial, “aquí a la comarca no cobrirem costos de producció”.

La situació en xifres respecte al PAC al Maestrat és la següent, com indicava Zaragozà. D’una banda, els beneficiaris a Benicarló el 2017 eren 349, amb un import de 1. 509.362 euros. En Peníscola en el mateix any els beneficiaris eren 26, que van rebre un import de 78 950 euros. A Vinaròs també en l’any 2017, els beneficiaris eren 280, amb un import de 1. 016. 321 euros. Destaquen altres localitats com la Jana, Traiguera, la Salzadella o Canet lo Roig. Els diferents municipis sumen un total d’11 354. 201 euros. Una bona ajuda per poder seguir amb les explotacions, com indicava Mampel.

Finalment, Mampel criticava que estigui jugant el mateix paper una hectàrea del Maestrat que una hectàrea en Andalucia, una contradicció d’Europa, perquè el territori que més es beneficia del PAC es sustenta sobre criteris històrics, i no per criteris mediambientals.