Labay: “Sóm 1 de cada 4 les dones que no tenim fills, no apareixem als mitjans, i, si ho fem, apareixem com les solteres dels gats, les bruixes o les executives agressives”. Estereotips que generen sensació de derrota, temors, ràbia, vergonya, pressió social, culpabilitat i soledat
alícia coscollano i masip
La necessitat de donar visibilitat a un conjunt de dones que cada cop conformen un segment social més gran marcava la pauta de la conferencia que el passat divendres va tenir lloc a la sala d’actes de la Caixa Rural de Benicarló. En una proposta auspiciada per l’associació de Maternitat i Criança, la conferencia “La tribu de les dones sense fills” arribava de la mà de la matrona Glòria Labay.
Glòria era presentada a través d’una introducció que oferia Merxe Jovaní, la qual explicava la llarga amistat que mantenien les dos, no sols per compartir professió i any de promoció, sinó que el lligam també s’havia establert al llarg del temps fins arriba ser grans amigues des de fa més de 20 anys.
La xerrada se iniciava amb aportació de dades i des d’una perspectiva professional i analítica per passar en el tram final a un context personal, que és des d’on realment havia sorgit l’interès i la necessitat de platejar aquesta temàtica, que des de fa anys suposa un gran tabú social.
Així, Glòria presentava un estudi de la infecunditat a Espanya per situar en un 25 i un 30% el percentatge de dones que van nàixer en la 2ª mitat dels anys ‘ 70 que mai no seran mares. Segons precisava la matrona, hi ha cinc causes principals. Per una banda, perquè no ho desitgen, per l’altra, per retard en la recerca del primer embaràs, també està la qüestió biològica, perquè desitgen ser mares però en un futur o a conseqüència de la infertilitat social. En aquest últim cas, es tracta, fonamentalment, de dones que no han trobat la parella ideal per a tenir un fill en la seua etapa fèrtil.
“No és sols perquè no poden, o perquè no volen”
És a Espanya on de tots els països d’Europa, i per tant del món, el 32’1 és l’edat mitjana en que les dones tenen el primer fill. I això està provocat per diversos factors. Glòria assenyalava el treball precari, el difícil accés a l’habitatge, el cost de mètodes com la reproducció assistida, la falta de suport real a la conciliació, i, novament, el fet de no tenir parella durant els anys fèrtils.
A més, hi ha dones que no tenen fills perquè el company ja té fills, per malaltia durant els anys fèrtils, per la falsa creença de que la fertilitat es pot allargar indefinidament, per opció sexual o perquè pateixen avortaments repetits.
“No és sols perquè no poden, o perquè no volen” remarcava la matrona. A col·lació d’aquesta conjuntura, la dona entra a formar part d’un punt cec cultural, “és com si fora un tema tabú, no apareixem en els mitjans, per exemple”, incidia Glòria. Tot i així, hi ha un canvi social, precisament perquè la taxa de les dones sense fills està augmentant. En països com el Japó, per exemple una de cada 3 dones no tindrà fills. Quelcom que també es propiciat per la incorporació de la dona a la Universitat i al món laboral, l’avortament lliure i gratuït, l‘alliberament dels mètodes contraceptius i la diferència entre la fertilitat femenina i masculina.
“Vivim en un món pronatalista”, definia Glòria. Un món en el qual la maternitat s’escriu amb “M” majúscula i que tracta la maternitat com a un fetitxe. “Però les dones també volem ser alguna cosa més que ser mares”. “Som 1 de cada 4 les dones que no tenim fills, no apareixem als mitjans, i, si ho fem, apareixem com les solteres dels gats, les bruixes o les executives agressives”. Estereotips que generen sensació de derrota, temors, ràbia, vergonya, pressió social, culpabilitat i soledat. En alguns casos es requereix un període de dol, un procés emocional i psicològic de reestructuració personal que permet a la dona fer front a la situació.
És, de tota manera, un dol desautoritzat. Altres circumstàncies que poden afectar a nivell personal es produeixen quan a l’entorn de la dona sense fills els amics del seu cercle comencen a ser mares i pares, ja que hi ha persones que queden aïllades, “són dols complicats que no s’han resolt bé”. I tot perquè vivim en una societat en la qual “ser dona equival a ser mare”.
Posteriorment, la matrona passava a oferir detalls personals del què l’havia portat a oferir aquetes conferències i un espai de trobada per a dones que comparteixen aquestes característiques. Glòria oferia la seua vivència personal que en el temps a aprés a gestionar i, en conseqüència, a poder brindar suport a dones que passen per aquesta situació. Dones que formen una tribu.