Inici Territori cultural La parròquia de Benassal posa per escrit la consueta de les romeries. Romeria a Sant Roc de Benassal

La parròquia de Benassal posa per escrit la consueta de les romeries. Romeria a Sant Roc de Benassal

per Redacció

Inici de la processóPere Enric Barreda 

Com és tradicional cada setze d’agost, avui els benassalencs han pujat en romeria a l’ermita de Sant Roc, al Coll d’en Timor. És una processó que, en paraules de Carles Salvador, si bé no és tan important com la de Sant Cristòfol, patró principal, també compta amb una notable participació de gent. La principal diferència entre una i altra és que a Sant Roc no dinen a l’ermita, sinó que la processó torna al poble després de la missa i el repartiment d’una almoina de pa. A l’esmentat Salvador, el nostre recordat poeta i gramàtic, es deu una bella descripció literària que forma part del seu assaig “Les festes de Benassal”, del qual es prepara la tercera edició. Com a novetat d’enguany, primer per a la romeria de Sant Cristòfol i ara per a la de Sant Roc, per iniciativa del nou rector, don Enrique, David Monterde ha preparat una transcripció completa de la consueta que es canta tradicionalment pel cor parroquial (les cantores). La consueta no comptava fins ara amb un text complet per escrit, i en general no presenta diferències massa grans amb la resta de processons de rogativa de la comarca, però sí alguns trets específics d’entonació.

CantoresS’ha transcrit amb especial cura la part llatina del text, de la qual no és gens freqüent, per exemple, la presència a l’inici de l’antífona “Exsurge, Domine”, que es torna a repetir en part després de cantar el Glòria. A continuació s’entona el tradicional “O vere Deus”. Aquesta oració és molt divulgada a la comarca, i essent un mateix text són moltes les formes de cantar-lo. A un vers permet canviar el mot “gratiam” per “pluviam” si la finalitat de la processó és que plogue. Va seguit de les invocacions a Santa Maria, titular de la parròquia, i als titulars de les ermites, Sant Cristòfol i Sant Roc (i també a Sant Libori, per la capella de la Font d’en Segures), que canvien d’orde segons la festa.També s’entonen les lletanies dels sants de processó de rogativa, que comencen pel “Kyrie, eleison”, tenen una breu aturada en arribar a “Sancta Maria” per tal que es comence a formar i eixir la processó, i acaben quan, en eixir el celebrant al carrer, comença la Banda de Música la marxa “Sant Roc” de Perfecto Artola.

En tornar al poble poc abans de l’hora de dinar, la processó s’atura breument al Joc, davant d’on era el fossar o cementeri antic, per tal de cantar un respons. És el conegut “Ne recorderis”, que també s’ha incorporat a la consueta, i que no presenta diferències notables amb la resta de la comarca si no és per l’entonació d’algunes parts, com el final de la tornada.En resum, la fixació per escrit de la consueta garantitza la seua conservació, pervivència i transmissió a les generacions futures. Per tant, podem parlar d’una important aportació a la conservació del nostre patrimoni religiós i etnològic.

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol