La nostra natura i la seva gestió son termes amplament comprensius que engloben tan el gaudi del territori, la seva conservació i la preservació del medi que ha fet que aquest model s’adapte al territori que l’envolta i al mateix temps fa que aquest mitjà sigue totalment compatible amb el medi
Ass. Cultural Jaume I
En definitiva, cal una planificació i una ordenació del lloc per poder preservar aquest.
Contra tot això estan els plantejaments conservacionistes del tipus totalment esteticistes, que son totalment insostenibles, i que ens porten irremediablement a la destrucció de la nostra natura. Això no vol dir que estiguéssim en contra de les coses belles, al contrari, però cal que la naturalesa es mostre en tot moment, com es.
Avui mes que mai, hem de defensar una distribució equitativa dels recursos, però dels recursos realment disponibles. Cal sociabilitzar la natura i els recursos de la terra.
La natura, com tot ser viu, passa per diferents etapes de la seva vida. Els ecosistemes joves tenen una productivitat molt alta. Els joves evolucionen cap a la maduresa fins a arribar a adquirir biomassa i un nivell de complexitat molt alt quan son adults i això els fa molt vulnerables. Pot ser que l’arribada a la maduresa aporte a la terra dels nostres boscos els nutrients necessaris per al seu desenvolupament, però la fusta vella i el sotabosc el fa infinitament mes vulnerables.
Tot això està agreujat enguany per la sequera que pateixen les nostres terres. Manca d’aigua que ha propiciat la mort de centenars d’arbres i que ens duu irremediablement a la desertització de la nostra terra.
Potser els incendis controlats,siguen un mitjà natural per a regenerar el nostre ecosistema? O potser fem passos gegantins cap a la desertització?
Lo que si que palpable es que el canvi climàtic condiciona la nostra natura i la nostra manera de viure.