El servei de restauració de la Diputació, adscrit a l’àrea de Cultura, ha tractat dues obres d’art del Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni (Macvac), que per les seues característiques, antiguitat i estat de conservació precisaven d’un tractament per a tornar a recuperar el seu estat original
Les obres han sigut tractades per María Teresa Pastor Valls, personal del servei de restauració, i l’actuació s’emmarca en el programa de conservació, restauració i difusió del patrimoni del segle XX. Ambdues són escultures i es titulen Maqueta, d’Ángel Duarte, i Columna II, de Frenchilla. La primera obra data de 1967 i la segona de 1983.
Les accions dutes a terme en la peça denominada Maqueta han consistit, en primer lloc, en una neteja general de depòsits de pols, així com de diverses taques de brutícia amb les quals la peça comptava. Després d’això s’ha procedit a intentar retornar el color original a l’obra, que s’havia tornat groguenca pel pas dels anys, una mala restauració anterior i una exposició parcial a la llum solar.
La restauració que es va dur a terme amb anterioritat a l’actual va provocar que la peça embeguera productes no aptes per al tipus de material amb la qual està feta, a més d’aplicar una capa de pintura plàstica a la peça, que ha hagut de ser eliminada per part del servei de restauració.
Respecte a l’obra Columna II, de Lorenzo Frenchilla, les accions que s’han dut a terme han sigut la neteja general de la mateixa en tres fases, però en aquesta ocasió no per a eliminar depòsits de pols, sinó perquè la peça havia sigut repintada d’un color blavós, malgrat que originalment es tractava d’una peça de color morat intens. Per això per part del servei de restauració s’ha eliminat aquesta capa blava emprant diversos materials de neteja específics per a aquestes tasques.
Per a Ruth Sanz, diputada de Cultura i responsable de l’àrea de restauració, ‘és fonamental continuar secundant amb aquesta mena d’actuacions a les iniciatives locals museístiques, amb la finalitat que no es convertisquen en projectes inassumibles per als ajuntaments i es puga continuar gaudint de l’art en tots els racons de la nostra província a través de la xarxa de museus amb la qual compte Castelló’.