Inici Express La COVID ha posat en evidència la fragilitat del sistema de cures

La COVID ha posat en evidència la fragilitat del sistema de cures

Un estudi antropològic liderat per la URV ha determinat l’impacte de la pandèmia en els àmbits familiar i comunitari i en el sector ocupacional de la cura a persones grans i dependents

per Alicia Coscollano Masip

Proposa un canvi de model per superar les ineficiències del sistema actual, que se sosté en les desigualtats de gènere i socials

 

 

Durant els mesos més durs de la COVID, el sector sanitari va col·lapsar i la cura de les persones grans i dependents va quedar relegada estrictament a les famílies i a uns centres residencials incapaços d’afrontar una crisi sanitària d’aquesta magnitud. Amb aquest punt de partida, l’equip del projecte de recerca, “La cura importa. Impacte de gènere en els i les cuidadores de gent gran i dependents en temps de la Covid-19 (CUMADE)”, va analitzar el sistema de cures de l’Estat espanyol. Consideren que ha estat el gran oblidat des del punt de vista polític i epidemiològic durant la pandèmia, que n’ha evidenciat la fragilitat.

En l’estudi antropològic liderat per la professora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, Dolors Comas d’Argemir, hi han participat deu universitats de l’Estat que recentment han presentat els resultats principals de la investigació. La recerca reconstrueix les situacions de risc i vulnerabilitat de les persones cuidadores però també les estratègies i iniciatives que van tenir per afrontar la crisi, així com s’aborden els dèficits principals del sistema de cures i les possibles alternatives per respondre als reptes de futur. Per fer-ho s’han dut a terme entrevistes, grups focals i tallers amb 398 persones del sector participants.

L’impacte sobre les famílies, els serveis d’atenció domiciliària i els serveis residencials

 

Pel que fa a l’impacte de la COVID, l’estudi posa der relleu la importància de les famílies, que van haver d’afrontar una sobrecàrrega de treball per part de les dones i una gran tensió, en veure’s privades dels serveis d’atenció. De fet, la recerca constata que el 88,1% de les llars que requereixen cures de llarga durada, les realitza algú de la família, especialment les dones, mentre que el 7,8% de les famílies en aquesta situació tenen una persona contractada per fer les tasques de cura.

L’estudi analitza també els serveis d’atenció domiciliària, els serveis residencials i les treballadores de la llar. Sobre els primers, en què les treballadores es desplacen a diferents habitatges per fer els serveis, s’apunta que s’han accentuat les condicions de precarietat. Per això l’estudi recull com el sector demanda un reconeixement social i consolidar la professionalització.

Sobre els serveis residencials, en destaquen els esforços de treballadores i directores per salvar i atendre les persones residents, en una situació per la que no estaven preparades, patint la manca d’atenció sanitària i un elevat risc de contagi. Lamenten el fet que les residencies fossin jutjades socialment durant la pandèmia “fent-les culpables del que havia succeït”, tot el contrari que el que va ocórrer amb els hospitals, sobre els quals “no es va dubtar que van fer tot el possible per salvar vides”. Pel que fa a les treballadores de la llar, també s’ha observat una major precarització durant la pandèmia.

De l’aplicació de la llei de Dependència a les cures individualitzades i poder envellir en l’entorn

 

La recerca conclou que cal “construir un sistema que garanteixi la dignitat tant de les persones que cuiden com de les que són cuidades. Per això cal superar les ineficiències del sistema actual, basat a més en injustícies socials i de gènere”. El més “urgent”, segons l’estudi, és posar-se al dia en l’aplicació de la llei de Dependència, així com millorar els salaris i condicions laborals de les treballadores, que tinguin una formació més orientada a les relacions socials i humanes i oferir-los ajuda psicològica.

 

Pel que fa a l’atenció de les persones, l’equip investigador proposa cures individualitzades en què prevalgui el dret a decidir de les persones sobre com volen ser cuidades

 

Això implica posar a disposició recursos públics per planificar l’envelliment i evitar les iniquitats econòmiques i socials; oferir serveis que tendeixin a la professionalització per comptes de fer recaure el pes sobre les famílies, i millorar les condicions i salaris de les treballadores.

Així mateix, a partir de la recerca feta, l’equip investigador recomana potenciar la possibilitat d’envellir en l’entorn, en comunitat, no només a la llar o en una residència. Això passa per potenciar noves formes com ara els habitatges col·laboratius o habitatges dotacionals; crear la figura de gestor de casos, i estendre iniciatives de l’administració com ara grups de suport de cuidadores familiars o l’autogestió.

Es tracta de revertir, doncs, la manca de reconeixement a la cura, un sector laboral feminitzat i precaritzat, i la menysvaloració de la vellesa i la discapacitat, que suposen una doble devaluació que ha portat a gravíssimes situacions d’exclusió social durant la pandèmia.

Notícies relacionades

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol