El llibre esdevé en elelemnt clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres, i, també, la construcció d’una cultura política democràtica
Alícia Coscollano i Masip
“El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre” es presentava el passat divendres a la Biblioteca de Benicarló, un acte que combregava a nombrosos familiars i persones interessades en endinsar-se en la figura del que va ser ministre d’Instrucció Pública durant la República (1931). L’autor, Josep Sancho, acompanyat per l’alcladessa de la ciutat, Xaro Miralles i el professor i descendent del ministre, Fede Domingo, situaven el context històric de la figura que va incidir en l’ensenyament públic d’una manera decidida. Com a introducció a l’acte de presentació, es va poder visionar un audiovisual de l’ex director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, que posava l’accent en la rellevància de la figura de Domingo, així com en el treball dut a terme tant per l’autor, com per l’editorial al posar en valor la influent personalitat del ministre en un etmps en el qual, a les comarques de les Terres de l’Ebre, el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes.
El llibre esdevé en element clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres, i, també, la construcció d’una cultura política democràtica, o la transició de la política de notables i de quadres a la de masses. Es en aquest punt on l’innovador marcel·linisme crea una de les primeres estructures amb aquestes característiques apareguda a tot Catalunya.
Com anècdota que trasllada quin era el marc polític quan a partits i organitzacions, podem estraure un dels paràgrafs de l’obra, que explica que “El rei nomenava un nou govern que, deprés de dibuixar l’anomenat encasellat al despaxt del Ministre de la Governació, i a través dels governadors civils de cada província i dels anomenats cacics a escala local i comarcal, s’aconseguia el triomf electoral”. Això es portava a terme mitjançant una variada gamma de pactes, coaccions o il·legalitats en general.
Es podien produïr, així, algunes tupinades escandaloses i pintoresques, per exemple al veí districte electoral de Vinaròs, quan “en esas elecciones se cometieron las mayores ilegalidades, pues votaron varios indivíduos diferentes veces. (…) El alcalde mismo preguntó a un indivíduo cuántas veces había votado, y contestándole que siete, le dijjo que votara una vez más por él y serían ocho (…) Hubo un indivíduo que votó 116 veces”.