“No es tracta tant de crear, sinó de que la gent conega i pose en valor allò que ja tenim, un patrimoni que està per explotar i per aprofitar”

alícia coscollano i masip

La Trobada d’Entitats i Danses del Maestrat a Benicarló organitzada per la Coordinadora d’Entitats i el Grup de Danses La Sotà va convertir-se ahir dissabte en un punt de inflexió quan a la possibilitat d’aglutinar en una mateixa ciutat tota la plasticitat i l’estètica de la indumentària i danses populars que s’han conservat des de temps immemorials a la nostra comarca. Si la tarda esdevenia un esclat de música i expressió de danses arrelades a la terra, música que es encara es conserva i  lletres de centenars de cançons en un espectacle molt vistós a càrrec de grups representants de 20 pobles que van omplir els carrers més cèntrics, el mati es dedicava a l’anàlisi de la comarca, tant a nivell social, com econòmic i cultural amb un títol ambiciós quan al seu anàlisi, “El futur dels pobles del Maestrat, cultura i progrés econòmic”. En aquest sentit, el vicepresident de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, explicava que havia servit per tal d’ establir un punt de trobada entre diferents segments socials.

El matí de la jornada ha servit per crear un espai de debat. Josep, quina valoració en fas?

S’han dedicat tres hores i mitja a l’anàlisi des de diferents òptiques a través de diversos agents econòmics, empresarials, polítics amb responsabilitats culturals i agents culturals. Tot això per saber quines dificultats tenim, el fet de repensar la comarca era l’eix central, perquè clar, una comarca que no existeix administrativament, des del punt cultural considerem que es la marca potent que caldria exportar, i en això tost estàvem d’acord. Quan a l’àmbit cultural, hem desglossat les dificultats i les accions que devem tirar endavant, i, per tant hem anant aprenent uns dels altres.

A estat un intercanvi, finalment.

Si, ha estat un enriquiment magnífic perquè els polítics han observat les dificultats que tenen els empresaris i ens agradaria que a partir d’aquest, es generaren nous intercanvis. Que fora la política, els polítics, els que contacten als diferents sectors, també al sector cultural.

S’extrau alguna conclusió de cap on pot caminar el Maestrat… gastronomia, patrimoni, gestió, tot el que potser cultural, que és, sens dubte,  parlar d’economia.

Una de les conclusions seria que el Maestrat vol organitzar-se. I per que hagi organització requereix d’un recolzament administratiu. I aquest recolzament implica llei de comarques, que darrere porten una substanciosa organització i una administració de proximitat. Quelcom que ens pot ajudar a augmentar la nostra autoestima. Els empresaris tenen clar que cal potenciar la presencia de dones, i de dones joves, i estabilitzar-les al territori. Clar, per això cal seguir treballant. Des de la Coordinadora hem fet ficar els bases per tal que es troben diferents agents de la comarca i establir un diagnosi. Volíem establir les bases del treball de coordinació de la comarca.

Amb més visibil8itat de la dona.

Els estudis diuen que és l’element clau de la fixació de la població, i nosaltres, evidentment, es de les nostres entitats sempre hem estat molt atens a que no fórem sols homes els que ostentaren càrrecs de representació, i hem estat sensibles a aquest 51% de la població, i evidentment també aquí al Maestrat.

Han participat polítics també del debat. Mes enllà de les sigles de cadascú, creus que han pogut connectar en un espai comú en aquest punt de trobada?

Diria que els polítics que han participat de la trobada han deixat la millor versió d’ells mateixos. Tots ells han buscat aquest punt d’encontre, que és el Maestrat, el fet de engegar propostes pel territori. I, el fet que arriben projectes al poble del costat no és perquè li ho han furtat al nostre poble, sinó que és un punt de partida per a sumar a la comarca. Si arriba un projecte a una localitat deu ser per alegria de tots, el que hem de fer és continuar sumant perquè la pròxima iniciativa arribe al poble del costat. I, això, quan a les diferents àrees que abasta a tot l’ampli Maestrat.

Aquí trobaríem també un treball de conscienciació, oi? Entre els diferents pobles veïns en els quals, històricament, sempre ha existit una mirada esbiaixada cap les localitats del costat. Aquesta actitud, ja ha passat a la història, en part?

Segurament en alguns casos ja està superat. Però des dels mateixos pobles i l’educació i campanyes, s’ha d’afavorir això, la coordinació entre els diferents pobles. D’això s’ha parlat en una certa profunditat, perque molts dels alcaldes insisteixen en que no es tracta tant de crear, sinó de que la gent conega i pose en valor allò que ja tenim, un patrimoni que està per explotar i per aprofitar.

I… tornem a l’autoestima.

I tornem a l’autoestima, si. Ens hem de creure nosaltres mateixa el territori, és el que hem començat a fer des de les entitats culturals. I si nosaltres ens creem el nostre Maestrat…

Si ens estimem…

Si ens estimem podem arribar més lluny. Hem arribat a un punt en el qual hem segut capaços de coordinar, agrupar empresaris, polítics, encara no sabem quin recorregut pot tenir, però ells ja es coneixen i saben com s’ha fet. Potser ara prendran la iniciativa i seran ells mateixa qui es ficaran en contacte amb els altres sectors. El cas es que nosaltres seguirem treballant per tal que la coordinació puga ser un agent efectiu. El fet d’aconseguir una llei de comarques i una comarcalització, crec que seria un punt de trobada per a una àrea com el Maestrat, allunyada i per tant perifèrica, de les grans capitals, seria un lloc comú, un lloc de consens per ala comarca. Aquesta seria una de les grans conclusions personals.