Inici Express Iniciativa adverteix dels riscos ambiental de la planta Castor, en les al·legacions presentades avui

Iniciativa adverteix dels riscos ambiental de la planta Castor, en les al·legacions presentades avui

per Redacció

Aspecte de la planta offshoreIniciativa del Poble Valencià a les comarques de Castelló, ha presentat avui davant la Subdelegació del Govern Espanyol a Castelló, un seguit d’al·legacions al projecte d’Emmagatzemament subterrani de gas natural castor i la seua declaració d’impacte ambiental. Les quals també seran transformades en una bateria de preguntes al Govern Central, demanant una retirada del projecte.

En eixe sentit, el representant d’Iniciativa a les comarques de Castelló Carles Mulet, ha exposat a mode de resum algun dels punts defensats:

IMPACTE VISUAL: En la Planta d’Operacions s’instal·larà una  torre pal de ventatge que tindrà un altura de 28 m (només cinc metres menys que el campanar de Vinaròs. Si es té en compte que la zona de la seua ubicació posseeix 114 m sobre el nivell del mar, serà visible des de tota la comarca.

En la plataforma marina s’instal·larà una torxa que tindrà 60 m  (només huit metres menys que el campanar d’Alcalà de Xivert, tot això, sense comptar l’altura que puga adquirir la flama, per tant, l’impacte visual en tota la comarca serà més que notable.

IMPACTE AMBIENTAL I RISCS: tant en la fase de construcció, funcionament i desmuntatge de les instal·lacions marines, terrestres i conduccions, es preveu una sèrie d’impactes sobre el territori que poden afectar greument sobre la població, per un fi, que com hem assenyalat, suscita molts dubtes,

-si es preveu evacuacions temporals ( incloent diversos minutss), de gas natural a l’atmosfera, tant en la Planta d’Operacions com en la plataforma marina, mitjançant una torxa o el ventatge directe a l’atmosfera .

– abocaments de petroli al mar; no es descarta l’abocament de part del cru que encara queda en l’interior de la bossa de petroli del jaciment d’Amposta, que tal com reflecteix el propi Estudi d’Impacte Ambiental podria afectar, en el pitjor dels escenaris, a la costa del Maestrat, i fins i tot al Parc Natural del  Delta de l’Ebre

– salmorra, la planta marítima preveu abastir-se per d’aigua per mitjà d’una dessaladora, que provocaria l’abocament de salmorra en el mar, amb el seu respectiu impacte sobre la pesca de la zona

– càrregues explosives en el fons marítim : per a desmuntar la plataforma marítima, es prepararà l’eliminació de l’estructura de la plataforma o “jacket”. Per a la separació de la plataforma del fons marí serà necessària la utilització de càrregues explosives, en cada una de les potes de la plataforma marina.

– Generació d’emissions atmosfèriques durant la construcció: Les embarcacions que s’empraran durant la instal·lació de les conduccions utilitzaran motors de combustió per al seu funcionament i generaran emissions de gasos de combustió a l’atmosfera;  SOx, NOx, CO2, CO,Partícules, CH4. Els residus que es generaran en les embarcacions durant la fase de construcció inclouran residus assimilables a urbans i residus perillosos.

–     Emissió de  496,65 tones de CO2 a l’any, per part de la plataforma de procés.

–      Generació d’emissions atmosfèriques en la Planta d’Operacions , Òxids de nitrogen (NOX), Diòxid de sofre (SOTA2), Diòxid de carboni (CO2), Monòxid de carboni (CO), Partícules (PM),- Composts orgànics volàtils (COVs),  Composts orgànics volàtils no metánicos (COVNM)

Per tant, el risc sobre la salut s’incrementa davant dels riscs dels abocaments en el mar, els fugues de gas, i l’emissions de gasos tant en la planta marítima com en la terrestre, transformat al Baix Maestrat en una zona amb inferior qualitat de vida.

-Vulneració dels principis de participació i decisió.   En un estat democràtic, s’ha de fomentar  una discussió prèvia i oberta amb un procés de participació ciutadana real i efectiu abans de dictar Reials Decrets que poden hipotecar el futur de comarques senceres i que poden comprometre el sensible ecosistema de la costa de les comarques del Baix Maestrat i Montsià (Castelló i Tarragona respectivament) i la seua bellesa natural, com el paisatge i la qualitat de les seues aigües.

En el  1998 es va firmar el Conveni d’Aarhus, ratificat per l’Estat Espanyol, el qual estableix un procés de participació del públic en la presa de decisions relatives a activitats específiques -veure article 6-, entre les que estan les activitats del sector de l’energia incloses en l’annex 1, en concret les relatives a les indústries de gasificació, en les que entra de ple el projecte Castor.

A pesar d’això, s’ha negat la capacitat de consulta i  valoració els municipis de tota l’àmplia zona potencialment afectada per aquest projecte

Les propostes d’ubicació  preteses com a solució, són de tot errònies, ja que no es tracta d’un problema local, sinó que afecta els dos territoris, i a pesar d’això, únicament va decidir sobre la ubicació l’Ajuntament de  Vinaròs, i no a la resta de municipis  potencialment afectats. Entre les possibles afeccions, està el risc per fugues de gas o explosions, la contaminació paisatgística, i la devaluació dels termes municipals de contornada.

Justificació de la ubicació: Potser construir grans depòsits subterranis siga hui per hui  necessari, donada la pròpia falta de polítiques efectives impulsades pel propi Ministeri d’Indústria cap a l’autonomia energètica, la qual cosa  ens fa ser totalment dependents del subministrament extern d’energies no renovables. Però totes les excuses donades per a justificar la ubicació no tenen raó de pes suficient per a tancar-se en banda i no acceptar el diàleg amb totes les poblacions afectades.

L’existència  d’un depòsit subterrani en desús en la costa de Vinaròs, no és prou I no és acceptable que aquest tipus d’instal·lacions, com seria la planta terrestre, es pretenga ubicar en zones altament poblades, a pocs metres de localitats importants, sense informar ni als propis pobles potencialment afectats. I justament, aquestes dues comarques no són precisament les zones que més gas consumeixen d’aquestes comunitats autònomes, per la qual cosa no té cap sentit ubicar en aqueix punt les polèmiques instal·lacions.

El canvi  d’ubicació proposada de la planta terrestre, després de la polèmica ubicació excessivament pròxima del veí nucli urbà d’Alcanar, no soluciona el problema, ja que l’amenaça continua sent la mateixa; i limita tot el potencial creixement de les localitats d’un ampli ràdio d’acció. La falta de transparència i informació als pobles afectats directament o  indirectament, va impedir que aquests pogueren  al·legar en temps i forma.

Aquestes instal·lacions, en cas de ser imprescindible, tindrien que  ubicar-se en zones d’alta seguretat, allunyades de poblacions, i de zones de gran valor ambiental, i el més prop possible de les grans àrees de màxim consum.

Desaprofitament de recursos energètics. La utilització de  l’antic pou petrolífer submarí denominat –Amposta- i en el que hi ha reserves de 3-5 milions de barrils de cru –dades segons sondeig Castor 1 de la memòria del projecte Castor pàgina 19-, impedirà l’aprofitament d’aquest jaciment petrolífer, per a dedicar-ho a magatzem submarí d’1,9 bilions de m3 de gas, dels que l’empresa concessionària estima que 600 milions de m3 es dedicaran a gas matalaf, la mitat del qual resultarà de molt difícil extracció.

Aquest depòsit submarí de gas Castor, declarat urgent pel govern, en cas de ser imprescindible i tan urgent, caldria considerar altres alternativa, com construir depòsits de gas natural liquat –GNL- que haurien d’ubicar-se en zones d’alta seguretat, allunyades de poblacions, i de zones de gran valor ambiental, i el més prop possible de les grans àrees de màxim consum
.

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol