“Sempre he cregut en l’essència revolucionària de la poesia”. Granell
alícia coscollano i masip
Fins al fons de la bellesa. Allí ens conduïen Borja Penalba i Francesc Anyó a l’auditori de Vinaròs amb l’espectacle ‘Granell de mà en mà’. La simbiosi perfecta que es produeix quan aquests dos éssers s’uneixen per regalar-nos una acció poètica-musical tenia els efectes predestinats, ens sacsejava, elevava i transportava fins a les més recòndites coves del nostre mateix interior. Com diu Granell, “sempre he cregut en l’essència revolucionària de la poesia”. I en la seua subversió, més necessària que mai, i en l’oxigen que ens aporta, i en les subtilitats de les emocions que cadascú de nosaltres fem nostres.
Un espectacle contundent per tornar a repetir, com ja va succeir en l’anterior, durant el qual aquest duet impagable ens dona la mà per ficar-nos a pulmó obert en la poesia d’uns dels nostres grans poetes, viu, amb el qual contem al territori valencià. La iniciativa, impulsada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, forma part de les activitats paral·leles amb motiu de la recent presentació del llibre Marc Granell. Poesia completa, 1976-2016, prologat per Francesc Calafat i publicat dins de la col·lecció de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i de Recerca
A Vinaròs es repetia l’encanteri. La il·luminació, el to de la veu magistral d’Anyó, que creix i es tempera com el bon vi amb el pas del temps, la guitarra de Penalba, que continua semblant tot un exercit i la seua mirada, més cap endins si cap, són els ingredients ideals i insubstituïbles per un espectacle d’aquest calibre que envolta de reflexos, en aquesta ocasió el pati de butaques vinarossenc.
Emoció pels porus, llàgrimes de companys de butaca en sonar els acords del tema de Pablo Milanés “Volveré a pisar las calles nuevamente”, i posteriorment pròpies en un d’aquells moments en el qual la intimitat de la paraula et toca com una sageta.
Penalba i Anyó van establir connexió total amb el públic mentre es desgranaven versos, descarnadors, valents, dolorosos, irònics, i fins i tot divertits de Granell, sempre caminant, això sí, pel fil de la navalla.
“Granell de mà en mà”, ja passa, com la rosa de paper estellesiana, com tot un tribut poètic a un dels nostres grans, de ciutat en ciutat, de poble en poble, de cor en cor. Un Granell imprescindible.