Inici Territori cultural Esclat de la llum i dels sentits

Esclat de la llum i dels sentits

Ens diu Ramon Guillem en la part final del llibre que va ser redactat entre novembre de 2019 i agost de 2020, es a dir en ple confinament a causa de  la pandèmia de la COVID-19.

per Alicia Coscollano Masip

La lluerna és l’obertura feta al sostre, sovint vidrada, per a deixar penetrar la llum. És important conèixer aquesta definició i també les circumstàncies en què va ser escrit el poemari

RAMON GUILLEM (2021). El llamp en la lluerna. Catarroja. Perifèric edicions.

Josep Manuel San Abdón

 

Ens diu Ramon Guillem en la part final del llibre que va ser redactat entre novembre de 2019 i agost de 2020, es a dir en ple confinament a causa de  la pandèmia de la COVID-19.

 

En aquestes circumstàncies aquesta llum ve representada per la presència de l’amor i com a conseqüència l’explosió dels sentits, que donen lluminositat a aquests temps de foscor. L’amor representa un moment de sol, en un espai d’ombres

 

 

Ja en el segon poema Tacte de foc manifesta el desig d’amor i de sexe en plenitud, en un poema molt lluminós. En poemes posterior escriurà que l’amor és “com sénia/ en terra erma,/aigua de pou profund,/ imant de llum,/” i el sexe és “un timbal febrós/ ressonant per les valls del silenci,/ el burí de la llum/en la veu desclosa, la sorpresa/ d’una porta entreoberta: el cos/ que se sap calfred nu,/ nit en la pell arrelada.”

El llibre està farcit de comparacions; el llenguatge corporal en l’acte amorós és comparat amb fenòmens de la natura, “Retruny el sexe,/ com si la veu vigorosa del cel/ fos la diàfana expressió/ del llenguatge del cos.”, l’eufòria amorosa es compara a una carrera de joies, “la mar i la seua música,/ els crits del genet audaç, l’eufòria/ del cor, aquella riba/ per l’impacient desig sempre il·luminada.” L’amor com una explosió, “l’explosió inesperada de la llum”, i només es pot ser si s’és en l’amor, “ser en l’abraçada”.

Totes les parts del cos de l’estimada estan presents al llarg del llibre, els llavis, els malucs, els ulls, les natges, les sines, la pell…que el subjecte poètic gaudeix observant-les com en el poema Sentinella. La seua bellesa és tan immensa com la mar, “Amb tota la mar en la pell ancorada.” I ella és la matèria de la construcció del poema, “Ara tu ets el meu poema.”

La força del desig i la seua execució és l’element que dona contingut a molts poemes. És ben representatiu el poema Taula, que comença amb la cita de Gabriel Ferrater en el primer vers, “Menja’t una cama.” i que continua l’acte amorós com un esplèndid àpat, “Tot l’amor en un didal de moscatell,/ tot el desig en un gra de raïm.”

El llamp en la lluerna és un llibre vitalista, d’exaltació dels sentits, una invitació a gaudir de l’amor, un esclat de llum en aquests temps d’incertesa i de foscor.

Notícies relacionades

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol