Inici Parole, Parole ENTREVISTA A ENRIC RAMIRO ROCA

ENTREVISTA A ENRIC RAMIRO ROCA

per Redacció

Enric Ramiro Roca és mestre, llicenciat, doctor i Màster en Didàctica de les Ciències Socials, Geografia i Història, Història de l’Art per la Universitat de València. Ha estat assessor de CEFIRES i professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló. Ha col·laborat en més de 200 llibres, 500 articles de revista i 1000 activitats formatives.

La seua última publicació és el llibre Un país d’històries, editat per Publicacions de la Universitat Jaume I en la col·lecció educació. Sobre aquest llibre hem mantingut amb ell la següent conversa.

Com naix la idea de fer aquest llibre?

Va nàixer de casualitat i a foc lent, com l’olla de Nadal, a poquet a poquet. Jo, a part de donar classe, per les vesprades sempre m’he dedicat a formar el professorat, i hi ha hagut una cosa que sempre m’ha funcionat, les històries breus, per a explicar un tema o per a que quede clar un concepte. Les anava utilitzant i a poc a poc anaven creixent. Després quan vaig arribar a la universitat em vaig adonar de la importància que tenien aquestes històries curtes per als futurs mestres, perquè quan he donat classes tant a la Universitat de València com en la Jaume I, els alumnes han mostrat un gran interès per sentir-les. Les vaig recollir, els vaig donar forma, perquè n’hi havia de molts orígens, i així  va ser com va nàixer  Un país d’històries.

Quantes històries conté?

Conté cinquanta una històries, per allò de cinquanta més una. El llibre té un subtítol, Aproximació literària a la geografia del País Valencià, perquè l’important són les històries, són curtes, són molt agradables, tenen humor, ironia, però subliminalment fan una repassada al que és el nostre país. Les comarques, els accidents geogràfics, les poblacions. Dóna una idea de la nostra cultura, a nivell global. Aquestes cinquanta una històries, dibuixen per una part la història divertida, agradable, optimista, i subliminalment es dona un missatge que apareix al final de la historieta, com una mena de paràbola moderna, i al mateix temps, fem eixir poblacions, gastronomia…de tot un poquet.

Has estat tu l’autor o has fet alguna recopilació?

Això ha estat d’una diversitat increïble. Jo no buscava fer un llibre, buscava que en les classes de formació quedaren clares una sèrie de coses. Després vaig vore que això donava bon resultat i ho vaig ampliar a una cosa més transversal, a familiars, a amics…De producció meua diríem que ha estat donar-li la forma, i en les fonts hi ha des de filosofia budista, a contes sufís, d’indis americans, llegendes africanes, de musulmans, de cristians, de correus electrònics que m’han enviat, de llibres, de pel·lícules…No són històries, ni de poble, ni de comarca. És el País Valencià en el món. Per tant Buda visita Torrent, o Albert Einstein se’n va a l’Albufera. Tenim una visió universal, però sempre pendent de la nostra cultura, dels nostres costums, etc.

En el llibre apareixen il·lustracions i fotografies que el fan molt atractiu, però que també has volgut convidar els possibles lectors a conèixer el País.

Efectivament. Les fotografies estan molt seleccionades, com una mena de símbols, de llocs característics que configuren la nostra personalitat i el nostre territori. He tingut molta sort en el tema de les fotografies, són fabuloses, una pàgina sencera a tot color. Sí que s’han seleccionat molt aquelles coses que més destacarien del País Valencià. Evidentment, sempre s’ha de seleccionar, i quan se selecciona, no sempre es fa de la manera més perfecta, però la idea és eixa, que mirant les fotografies i llegint les històries et done una visió molt de conjunt del territori.

Una de les virtuts d’aquest tipus de llibres és que es pot anar llegint a poc a poc.

Efectivament. A part que tenim una societat cada vegada més accelerada, s’ha pensat un llibre per a qualsevol ocasió, per poder llegir-lo en qualsevol ocasió, com per exemple si estàs esperant algú, o pots contar alguna de les narracions quan hi ha uns quants amics, en sopars familiars, en les classes… com són curtetes i són gracioses i tenen a més el seu missatge, és una cosa molt transversal. És un llibre per a qualsevol tipus de persona i a més té moltes coses positives perquè amb poqueta estona aprens i t’ho passes bé.

Una altra virtut és la seua versatilitat, poden ser motiu de debat, es poden dramatitzar o poden servir per introduir temes en diverses àrees.

No és un manual de text, ni és un llibre d’escola o institut. És un llibre molt general que pot servir, per exemple en clubs de lectura, o en escoles d’adults, perquè és un llenguatge molt divulgatiu, és curt, són temes que poder servir d’introducció als nouvinguts per conèixer on estan, amb un vocabulari fàcil i divertit. Tens molta raó en el que dius que és molt adaptable i pot servir a qualsevol persona que tinga un mínim d’interès per conèixer la nostra història, els nostres costums o descobrir paisatges, poblacions o monuments. Però sobretot l’interès que li he posat és que foren unes historietes agradables i que la gent s’ho passara bé, perquè quan un se sent bé les coses li entren més. Això ho he dit tota la vida als alumnes. El missatge és important, però l’ambient en què el senten, això ho és tot, perquè per molt que sàpigues i molta raó que tingues, és bàsic un ambient, una connexió, i un lligam emocional amb les persones que t’estan sentint.

Josep Manuel San Abdón

0 Comentari
0

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información