Inici Express El Quiosc Muchola, història d’una institució

El Quiosc Muchola, història d’una institució

per Alicia Coscollano Masip

Segurament, José Muchola Lluch i Cinta Garcia Princip mai no van pronosticar que aquell petit quiosc que van adquirir en un trasllat l’any 1932 acabaria convertint-se en tota una institució

 

 

alícia coscollano i masip

Llavors, eren una parella molt jove, José provenia d’Artana i Cinta d’Amposta, que obrien un negoci dedicat a la incipient venda de premsa en paper i també a algunes xuixaries, com ara sidral, xicles o caramels. La premsa que es venia principalment era La Vanguardia, Marca, El Levante, El Mediterraneo, Las Provincias o El Mundo Deportivo.

El quiosc era petit, i estava emplaçat junt al Mercat vell, tot i que posteriorment seria traslladat just en front, però al mateix punt urbà.

De forma quasi circular, i amb finestretes que s’obrien per a venda dels productes que oferien, José i Cinta van desenvolupar un negoci que va sobreviure a la Guerra Civil i va continuar informant a la població de tot allò que succeïa, primer a les nostres comarques i a l’estat, i posteriorment al món. Com comenta Rosa tots dos tenia molt bon caràcter, la meua mare era una dona molt dolça i simpàtica, i el meu pare estava associat a moltes entitats, com ara el futbol i també era colombaire”.  A més, compartien el plaer de ballar,  “els agradava molt ballar i a l’època assitien als balls de la Pista Jardín”.

Un horari marcat per les fàbriques benicarlandes

El matrimoni va tenir sis fills, el primer, José María, va nàixer l’any 1943. Després naixerien Luis Miguel, Maria Cinta, Francisca i Rosa. El cognom prové d’un peix mussola, i com expliquen, a Artana s’hi troben moltes famílies amb el cognom Muchola.

Els cinc fills que van sobreviure van créixer al calfor del negoci familiar, entre els fidels clients i la premsa diària. El quiosc era testimoni de la vida diària i del bullici de la població. Les seues portes estaven obertes des de es vuit del mati fins a les deu i mitja de la nit de manera ininterrompuda. “Tot per donar servei als clients, perquè hi havia fàbriques a Benicarló amb treballadors que tenien els seus horaris, com la de Fontcuberta o Palau, i ells volien donar servei a tots ells, als que sortien a migdia, i als que sortien de treballar a la nit i venien a buscar premsa o algun altre producte, mai no van tancar a migdia”. Horaris interminables i tota una vida dedicada al negoci que van seguir els seus fills fins l’actualitat, ja que el quiosc sols tanca portes els diumenges ala tarda, i això en els últims temps. El Muchola és centre de referència per a generacions i generacions de benicarlandos. “On quedem? Al Muchola”. Actualment, la gent jove també ha continuat en la tradició de convertir-lo en un lloc estratègic per a quedar i trobar-se. O penjar trossos de llençols que anuncien bodes a la ciutat amb els noms dels nuvis, convençuts que des d’allí ho vora tothom.

 

L’època daurada dels ‘70 i ’80

Els fills recorden l’època de més moviment de la ciutat, perquè el quiosc ha estat testimoni dels diferents canvis socials i urbans de Benicarló. A la dècada dels ‘70 i ‘80 del segle passat, els carrers del centre anaven de gom a gom amb visitants i turistes. La gent sortia a passejar i a adquirir premsa. De vegades ‘El Heraldo de Aragón’ –com comenten-, es venia més que els diaris convencionals, també venien diaris bascos, tot per a la gent que venia al municipi a estiuejar.  I va arribar també la premsa estrangera, la francesa, italiana, anglesa, russa, holandesa… diaris, revistes i llibres en diferents llengües que també es depositaven en expositors, perquè dins ja no cabien. I el Muchola va adquirir una pàtina cosmopolita. Allí acudien els estrangers a comprar la premsa internacional. “Hi havia dies que els meus pares estaven fins les onze o les dotze de la nit, quan el turisme estava en ple apogeu”.  De fet, el quiosc ha aconseguit al llarg de la seua trajectòria tres Premis Pime, el 1er  al millor quiosc de la província de Castelló, el 2on al millor comerç de Benicarló i el 3er a l’establiment més antic de la província de Castelló.

El premi de loteria

Els fills comenten algunes anècdotes, com l’any que van vendre el bolet guanyador d’un gran pessic de la loteria primitiva, el 17 d’abril de 2010. Ni més ni menys que  14 681 000 d’euros. Es va vendre al quiosc, i la mateixa Rosa conta com es va quedar impactada en vore que era el bolet guanyador del 1er premi, i també com va tenir que comunicar-li discretament la noticia i preservar alhora la identitat del guanyador, malgrat les preguntes i intents de saber qui havia segut l’afortunat.

El temps daurats del quiosc se situen, però, en aquelles dècades dels 70 i principis dels 80. El cinema Capitol funcionava en aquell temps al màxim, i els caps de setmana treballaven el doble, perquè el centre s’omplia de gent i també passaven pel quiosc. Així, els caps de setmana i especialment els diumenges, l’activitat era continua. Els temps han canviat, i el retrat de la ciutat també. Ara ja no es veu tanta gent per la zona centre. El Carrer del Vici també omplia la ciutat de gent que venia i es quedava a passar unes hores, o la nit. També passaven pel quiosc. Punts de referència que, poc a poc,  s’han  anat perdent. Els temps evolucionen i tot canvia. Les plataformes digitals i la crisi també ha afectat a la venda de diaris en paper. Però el quiosc Muchola continua navegant, “el percentatge de venda de diaris i revistes del quiosc conserva una bona salut”.

Vents de canvi també per a l’antic quiosc

Per a l’antic quiosc, també són vents de canvi. Després de les diferents remodelacions que s’han realitzat en la estructura, des de la més primitiva fins la més actual, aquest proper diumenge, la família Muchola tancarà la porta a tota una vida dedicada a aquest negoci. Dilluns, quan el quiosc obrirà novament la finestra per atendre el públic i la clientela, el llegat continuarà en mans d’un jove, “molt emprenedor i que té molta il·lusió”. Això sí, conservarà el nom, Quiosc Muchola. “És un homenatge als meus pares”, expliquen. El resum de tots aquest anys? “Que estem molt agraïts a la gent”. Clients de tota la vida, alguns d’ells que ja han anat desapareixen.

El que més enyoraran? Rosa no pot evitar que se li omplin els ulls de llàgrimes, “el tracte diari amb els clients, fas amistat i ara ja no els vore a diari”. “Ho trobaré a faltar”.

 

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol