Aquest gremi és un dels més antics de Morella amb arrels que se remunten a l’època medieval
La dansa dels Llauradors ha tancat el Retaule d’aquesta jornada amb els seus vistosos caragols
El Gremi de Llauradors i Ramaders és l’encarregat d’organitzar el tercer dia de novenari en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Este col·lectiu és un dels més amplis de la ciutat i dels més antics, ja que han estat presents des del primer Sexenni, en el segle XVII. Este gremi també té una dansa molt característica, que ha sigut protagonista en el tercer Retaule del 54 Sexenni.
El potent i tradicional Gremi de Llauradors i Ramaders afona les seues arrels en l’època medieval a través de la Confraria de Sant Antoni i la Santíssima Trinidad. Per les característiques de l’economia morellana, va ser molt important al llarg de la història de Morella i va arribar a crear un dels primers hospitals de la ciutat. Encara que en els primers Sexennis va compartir la seua importància amb el Gremi de Notaris, amb posterioritat, l’organització dels actes festius després de l’Ajuntament, el Clergat i la Noblesa indica la seua preponderància en el Sexenni.
La jornada d’avui ha comptat amb la presència del President de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, el Secretari Autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez, el Director General d’Agricultura, Roger Llanes, el Director General d’Administració Local, Antoni Such, i el Diputat Provincial de Medi Ambient, Antonio Cases. Els actes festius del dia han començat amb una diana pel grup de Dolçainers. Més tard s’han reunit els agremiats en l’edifici de la Confraria, per a traslladar-se a l’Església Arxiprestal on s’ha oficiat una solemne missa. El Retaule ha tingut com a protagonista principal la dansa del Gremi, la dansa dels Llauradors.
La dansa dels Llauradors
La primera notícia escrita de l’aparició d’esta dansa data de 1820, quan en els llibres de la Confraria de Sant Antoni s’indica que cal pagar 40 reals per a ensenyar les danses.
La dansa la componen 18 joves, nou xics i nou xiques formant dues fileres paral·leles de quatre i un xic i una xica en el mig. Esta dansa va acompanyada de tambor i dolçaina i el ball consisteix a fer caragols o entrecreuaments cada grup de xics i xiques.