Un documental amb guió i direcció de Mamen Peiró retrata l’aspecte més humanista del pintor Peiró-Coronado
El documental se centra en la tasca que desenvolupava Federico Sopeña en les tribus dels advasis a la Índia, centrada especialment en l’educació i en la sanitat
alícia coscollano i masip
La sala d’actes de Caixa Benicarló acollia la tarda de dilluns un documental que contenia diferents materials sensibles. Per una banda, es tractava de un audiovisual amb guio i direcció de Mamen Peiró, amb la bona mà i segell inconfusible al qual ja ens té acostumat. A més, però, es tractava de dibuixar el retrat de Fernando Peiró-Coronado en l’àmbit més compromès socialment. Un espai en el qual el conegut i estimat pintor arrelat a Benicarló va aprofundir al llarg de la seua vida, ja fora en la consecució de l’asil de la localitat, o en el lliurament d’obra per tal de aconseguir recaptar diners en aquelles fites que considerava imprescindibles. Així va succeir al tsunami que va tenir lloc a Indonèsia, quan va recaptar diners per a pal·liar l’efecte brutal de la catàstrofe.
Anit, amb la sala d’actes plena, el “passeig per la India”, com definia el documental inèdit a la nostra ciutat Mamen Peiró, mostra la quotidianitat d’una de les castes més infravalorades a nivell social, els aborígens adivasis. La vinculació de Peiró-Coronado amb aquestes tribus sorgeix mitjançant el missioner jesuïta Federico Sopeña, el qual va morir als 90 anys a l’Holy Spirit Hospital de Bombai. Molt vinculat al seu temps a la Fundació Ada per al Desenvolupament dels Adivasis, creada per tal de garantir la continuïtat dels projectes socials del religiós en l’Índia. A les imatges exposades durant el documental es podia vore a les portes de l’hospital un cartell que lluïa la inscripció: “Donated by Peiró-Marzal family and friends. Benicarló, Spain”. En aquest sentit, la filla del pintor remarcava posteriorment, que tot allò havia segut possible gràcies a que la gent de Benicarló també havia comprat quadres de Peiró-Coronado, contribuint així al somni del jesuïta. Aquesta va ser una de les implicacions que el pintor va tenir al llarg de la seua vida.
L’art com a perspectiva de les temàtiques socials
L’acte era presentat per la regidora de Benestar Social, Marta Escudero, i per el director de l’IVASS, Juanma Torres. Escudero contextualitzava el pintor lligat a la vida cultural de la ciutat. Torres, per la seua part, recordava la seua relació p personal amb el conegut pintor quan ell encara estudiava Psicologia. “S’evadia en la pintura, però es connectava en el món dels pobles”, afirmava. Torres recordava que l’audiovisual es presentava una setmana en la qual tenien lloc diferents celebracions en torn als Drets Humans. També feia una crida a implicar l’art en temàtiques socials, a qüestionar des de l’art el context social que ens envolta.
El documental mostra diferents seqüències fantàsticament lligades que ens permeten mirar a través de l’objectiu com és el dia a dia de les diferents tribus o comunitats, alhora que el mateix jesuïta, Sopeña, ens explica com va viure i viu la seua relació amb els adivasis.
Gent que no té cap tipus de dret i amb els qual es va integrar convivint i compartint amb ells dia a dia. Sopeña, que va ser “un revolucionari amable”, va afirmar que “estimo la Índia malgrat les seus limitacions, que són moltes”.
Perquè no haure nascut advasi?
Al jesuïta el van enviar de jove a la Índia, quelcom que ell desitjava, reconeixent que en aquells temps “ens enviàvem per a sempre”. “Vist en perspectiva és molt fort, però en aquest món cal fer algunes bogeries”. La tasca desenvolupada per aquest jesuïta i tot l’equip va estar dirigida especialment en l’educació i en la sanitat, no en la conversió religiosa. De fet, una vegada tornant d’un viatge, un adivasi va demanar que aturaren el cotxe amb el qual viatjaven per internar-se en un bosc proper. En tornar i preguntar-li pels motius, l’home va dir que havia estat orant, que hi havia diferents religions que trobaven a Déu a les esglésies, temples o mesquites, però per als adivasis, Déu esta en tots els llocs. “En aquell moment vaig pensar, perquè no haure nascut advasi?”. Per a Sopeña, la base de la societat s’establia en diferents pilars, la salut, l’ensenyament, la llibertat i la democràcia.
—