Com un inesperat cicló, un huracà energètic, Koko Jeans & The Tonics van arrasar ahir diumenge com un Katrina molt lluny d’Orleans, amb víctimes emocionalment captivades per la potencia de la veu i presència de la cantant de la banda, d’aparença menuda i fràgil però amb la resistència i la llum del diamant

alícia coscollano i masip

Una coctelera musical amb confluències de soul, roc i funk que va aconseguir augmentar la temperatura de l’espai de l’ermita fins a fer sortir, pràcticament, el mercuri. La solvència dels músics – Anton Jarl, provinent d’altres formacions com ara Los Mambo Jambo, Flamingo Tours, The Ramblers-, Dani Baraldés, que ha tocat amb bandes com Dani Nel·lo, La Banda del Zoco, Macaco, Jarabe de Palo o Rulo y la Contrabanda i Victor Puertas, provinent de grups coma ra Suitcase Brothers, Big Mama Montse i  Vermut Time-, van blindar espectacularment a Miss Koko, una cantant imparable que alguns van apuntar que es movia com una autèntica Tina Turner –més menuda, això si-, sobre l’escenari.

Explosiva i amb moltes ganes d’estar a l’escenari de les Jornades, “per fi aquest any ha pogut ser”, la cantant es deixava la pell i el públic la seguia per aclamació. Suor, música, decibelis, molt de ritme, pur soul, una veu prodigiosa i un indret magnífic van fer la resta.

El diumenge, es pot dir, vam assitir a un dels concerts memorables i volcànics de l’ermita. Tot això, arrodonit pels prodigis dels DJ’s  Marc Goodfellah, i del mateix elèctric mestre de cerimònies que, cada jornada, presenta els concerts, Nete Vericart. I si, ens van fer saltar les soles de les sabates. Fascinants.