Tercer món

Pont de l’11 de setembre. Extramurs de Peníscola. Són vora les cinc de la vesprada i estic esperant l’eixida d’una vaca de Lecris. Em pregunten:

– Sale ahora la vaca?

– Si.

Els dos homes, pare i fill suposadament, es posen a parlar entre ells en català barceloní.

– Això és cosa de tercer món, pobres bèsties.

Ix la vaca, el fill li fa una foto a la vaca sota la muralla de Peníscola i se’n van. Bon vent i barca nova. Només he pogut escriure açò una volta he tornat a Barcelona, després d’estar uns dies pel tercer món, on el wifi només marxa a pedals. Arribar fins el primer món no ha estat fàcil, molts habitants d’Occident copaven l’autopista desplaçant-se des de territoris marginats.