Inici Territori cultural ‘Diàlegs’: una avantsala d’alt voltatge de la III edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló

‘Diàlegs’: una avantsala d’alt voltatge de la III edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló

per Alicia Coscollano Masip

‘Diàlegs’ esdevenia dissabte passat l’avantsala de gran calat del lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que ja han complert la seua tercera edició. Uns diàlegs de primer nivell amb noms i cognoms del calibre de Jaume Barberà, Antoni Bassas, Manuel Milián o el benicarlando Sergi Querol

alícia coscollano i masip

Cadascú d’ells des del seu àmbit, política, mitjans de comunicació, sanitat i investigació exercia d’analista per tal de bolcar i traslladar una dissecció de l’actualitat més punyent en dos eixos principals: la política –i els desencontres-, i els camins i horitzons de la Medicina.

Amb la sala d’actes de la Fundació Caixa Benicarló com a marc i el director científic d’Onada edicions com a moderador, els diferents ponents exposaven la seua mirada quirúrgica i sobrevolaven ambdós temes tractats sense embuts.

Així, al llarg de les dissertacions es deixaven sobre la taula alguns titulars molt sucosos, que en més d’una ocasió va ser aplaudits pel nombrós públic, que omplia de gom a gom l’espai.

En u primer terme, el primer diàleg s’oferia sota el títol ‘Política i societat: les raons d’un desencontre’. Milián va estar tan contundent com ens té acostumats, amb un relat sobre el món de la política que partia de la transició espanyola per oferir tots els seus coneixements i vivències, tant dels fets com dels personatges mes destacats, protagonistes d’unes dècades plenes d’ensurts alguns d’ells, com ja ens tenen acostumats, prou encoberts.

Milián incidia en els temps que estan sobrevolant una globalitzada Europa i cm afectaven especialment a Espanya, un estat on els polítics gaudeixen d’una “categoria ínfima”. Una catadura moral que se suma a una nefasta ordenació de les balances fiscals i a unes directrius que obeeix a una oligarquia no oficial que és la que determina que els seus interessos personals siguen més prioritaris que els interessos generals. A més, Milián opinava que “Espanya té un problema: Madrid”. Ja que és “escandalosa” l’aportació de Catalunya a l’estat, més d’un 20%, ja que de Madrid cap el sud predomina “l’economia submergida”. També resultava assertiu en l’afirmació que, “a Catalunya se la tractat molt malament”. Opinant a més que era una “vergonya” que llocs com Zamora disposaren d’AVE, i que del cordó on sorgeix el 52% de l’economia espanyola “estiguem en aquestes condicions”. El pronòstic de Milián respecte a la ‘problemàtica’ de Catalunya i el seu ‘encaix’ a Espanya tindria efectes, també, a les Balears i al País Valencià, dos territoris de parla catalana que, segons indicava, estan despertant. Milian explicava que havia participat en una reunió en la qual s’havien indicat els punts principals per tal de resoldre el problema a Catalunya. Així, mitjançant unes esmenes a la Constitució, es podria definir què és una nació i què una regió; deixar que Catalunya administrés la seua llengua i la seua cultura i establir el pacte fiscal. Tres pilars bàsics que mai no havien segut considerats.

Per la seua part, Bassas, amb la mirada periscòpica que el caracteritza, agafava perspectiva per brindar una acurada intervenció. Bassas començava la seua intervenció afirmant irònicament que “la frontera del Sénia deu de ser la més vigilada d’Europa” per centrar-se posteriorment en  el món dels mitjans, “la digitalització ha canviat el món periodístic”. “Actualment tothom pot emetre una piulada, generar informació”, incidia.

Bassas també opinava que estem patint una regressió autoritària a uns mesos de celebrar el 40 aniversari de la Constitució, “per no parlar dels presos polítics i dels exiliats”.

D’altra banda, afirmava que “el gran engany continua sent el corredor mediterrani”. Advertia, a més, que “quan tremola Catalunya Espanya es constipa”. El periodista opinava que a Espanya falta molta cultura democràtica així com molta cultura política, quelcom que fa impossible un referèndum com si ha tingut lloc en altres llocs del món. Bassas feia referència també al famós discurs  pel  del rei Felip VI, “un discurs militar vestit de civil, al contrari del seu pare”.

“El procés ha estat l’expressió local d’un malestar global”, afirmava en una altra part del seu anàlisis respecte al procés que està vivint Catalunya. Bassas havia concretat que en què canviaria la vida dels catalans si aconseguiren la independència, “en que existiríem”, afirmava.

En referència al segon diàleg del dia, “Cap on va la Medicina”, Jaume Barberà ens deixava encantats amb la seua saviesa periodística i unes preguntes fetes a cor obert.

La dicotomia sovint contradictòria entre els conceptes natural i artificial cobrava protagonisme en deixar-los damunt la taula, especialment quan a medicina naturista i medicina farmacològica. En quest sentit, Barberà feia referència a la legislació empresa pel govern socialista quan a persecució de les medicines alternatives, com ara l’homeopatia o l’acupuntura. Barberà traslladava la qüestió de que si s’havia de prohibir l’homeopatia. L’investigador i oncòleg Sergi Querol responia que no, que el que calia era “documentar el mètode”. Tot i així, reconeixia que podia tenir efectes en algunes aplicacions.

Medicines alternatives: homeopatia i reiki

Barberà insistia en la temàtica de les medicines alternatives per recordar que hi havia hospitals de referència que aplicaven reiki en pacients oncològics. Querol, per la seua part, incidia en que quan es tracta el càncer es tracta una malaltia immunològica i genètica. “Diàriament tenim cèl·lules cancerígenes que eliminem, per tant, és un fenomen natural. El que no és tan natural es que no siguem capaços d’eliminar-les”. “El reiki no tracta malalties, tracta els seus efectes”, afirmava Querol.

Barberà, per la seua part, remarcava que al llarg dels estudis de Medicina ni existeix ni una sola unitat que estudiï les emocions, quelcom que considerava greu. Querol responia que era un fet que estava canviat, i que actualment es disposava de unitats multidisciplinars en les quals se incorporaven els psicòlegs.

Medicina ètica

Un altre tema que sorgia durant el diàleg entre Barberà i Querol era el alt cost dels tractaments, quelcom que entrava en un altre territori: el de l’ètica. Querol reconeixia, en aquest sentit, que “l’exercici de la sanitat pública és un exercici polític”. Com a titular remarcable, Querol assegurava que en un curt termini de temps, infants amb un pronòstic de vida de mesos podrien ser salvats amb un tractament que incidís en els seus sistemes immunes.

Finalment, Pradilla clausurava l’acte amb una gran satisfacció i recordant que els Premis Literaris estan atraient talent a Benicarló. Un talent que cada any i edició rere edició està traspassant fronteres.

Notícies relacionades

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol