La presentació del llibre va tindre lloc el 15 de desembre en l’Espai Onada, un acte que va congregar a molts d’assistents i va omplir l’espai de gom a gom

“La tercera rosa” és l’últim poemari de Nieves Salvador, publicat per Onada Edicions. La professora Nuria Gómez va intervenir en la presentació i va llegir alguns dels poemes de l’obra. Gómez va expressar la satisfacció i, alhora, la responsabilitat que va sentir al assabentar-se de la petició de Nieves Salvador perquè participes en la presentació. Gómez va elogiar el pròleg realitzat per l’escriptor Josep Manuel San Abdón, i va afegir que en llegir-lo va comprendre que el paper que tenia en la presentació era el de transmetre les emocions que havia sentit com a lectora. Aquesta va realitzar una apologia a la poesia, que no té altre sentit que el de “despullar l’esperit i deixar-se dur. Deixar que flueixin els sentiments sense cap més pretensió que gaudir del tremolor intern del suggeriment de la paraula”, afirmà.

Per la seva part, Nieves Salvador va mostrar el seu agraïment als assistents i l’emoció sentida per publicar aquest nou poemari. En la presentació es va fer memòria i es va tractar el recorregut artístic de l’autora, així com la seva pertinença al grup poètic Espinela. L’autora, a més, va explicar alguna anècdota personal sobre la realització del poemari, així com el significat del títol del llibre. “La tercera rosa”, va explicar Salvador, fa referència a les tres roses que representen els seus tres grans amors que ha tingut al llarg de la seva vida i que han sigut font d’inspiració en la seva obra artística. L’acte va comptar amb el recital d’alguns poemes per part de l’autora i amb l’acompanyament en directe de música de Bach.

Per a la poeta la música ha estat molt important a la seva vida i explicà que sempre intenta comptar amb la presència de música en els actes que realitza. En aquest cas, l’instrument era un violoncel i el músic, la jove Lucía Anglés. A més a més, Salvador no només és poeta, sinó que també és poeta visual, una faceta menys coneguda que ha despertat en els últims anys. En la sala on va tindre lloc l’acte es van poder observar diferents poemes visuals de l’artista, sense cap títol i oberts a ser interpretats pel receptor. Per a finalitzar l’acte, els presents, amb ajuda del violoncel, van cantar la felicitació d’aniversari a l’autora, que era aquest mateix dia.