El director Josi Ganzenmüller apaga les espelmes d’una inesperada pastís d’aniversari sobre l’escenari

Per l’obra- una adaptació de la pel·lícula d’Eliseo Subiela-, van desfilar actors de sempre de la companyia i noves incorporacions

I ho van aconseguir. Els integrants de la llarga trajectòria de Teatre de Guàrdia que han participat en les diferents obres van saber -l’any en què aquest espai teatral compleix 25 anys-, emocionar fins a les empentes. Per l’escenari van anar passant cares conegudes d’actors que han crescut sota la direcció de Josi Ganzenmüller i que posteriorment han seguit endavant amb les seues carreres teatrals. La proposta no era fàcil. Comptar amb tants actors en una obra coral l’esquelet resultava ser, finalment, un cant a la vida i al fet que val la pena perseguir allò en el que cada un creu. En el desenvolupament argumental de l’obra escollida, una adaptació de la pel·lícula d’Eliseo Subiela, ‘Despabílate amor’, amb grans dosis de nostàlgia, de revisió vital i de signatura d’un pacte de no agressió amb tot allò que s’ha aconseguit, o no, a la vida. Una cosa que serveix també d’exemple per als fills, si n’hi ha, per poder caminar pel fil de la navalla en allò tan complex que és oferir un consell sense que acabe sent un parany paternalista, des del cor.

Al llarg de l’obra la música escollida ens va omplir el cor i els ulls fins fer-los més aquàtics i desbordar-se. Entre altres temes dels Rollings Stones, The Papas & the Mamas o el Bujaraloz by Night, de Santos. I molta poesia, centrada en Mario Benedetti i una referència al poema del mateix títol, ‘Despabílate amor’, que anava encadenant escenes, alguna reivindicativa, una altra sensorial i les més una mossegada a la vida i als éssers adormits que l’habiten: “Bonjour buon giorno guten morgen, despabílate amor i pren nota, només al tercer món, moren quaranta mil nens per dia, en el plàcid cel clar suren els bombarders i els voltors, quatre milions tenen sida, la cobdícia depila l’amazonia “.

Per l’obra van desfilar actors de sempre de la companyia amateur i noves incorporacions. I, l’últim dia de funció, una celebració especial sobre l’escenari, amb el director envoltat d’actors i apagant les espelmes del 25 aniversari d’una companyia que no cessa de produir espectacle de carn i ossos. I és que, com suggereix l’obra, només la poesia i l’art poden rescatar-nos de l’horror d’aquest món.