Jaume Antich. Gerent de la Mancomunitat del Sènia
Des de la seua creació, primer com a “Taula o Punt de trobada”, després ja de forma institucional com a Mancomunitat de la Taula del Sénia, sembla com si a algunes persones no els agrade esta unió d’Alcaldes de municipis fronterers, situats al voltant del riu Sénia i d’una part del massís dels Ports.
I per això, al principi sobretot a la part valenciana, alguns van començar a nomenar-la com “la taula del carajillo” i altres noms despectius.
I ara, últimament a la part catalana, algú la posa tant pels núvols que resulta bastant sospitós, especialment quan es veu que es fa per atacar a uns altres.
I per altra banda, no deixa de ser sorprenent l’interès d’uns tercers demanant el seu pronunciament sobre temes ben diversos.
Tot i que al ser una cosa prou recent suposo que molts ho saben, la Taula del Sénia va néixer l’estiu del 2003 en una reunió dels Alcaldes de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona i la Sénia per parlar de problemàtiques comunes. Poc a poc es va ampliar a altres municipis propers al riu Sénia i després també als Ports. Actualment s’han hagut de fixar els límits davant les nombroses peticions d’entrar a les que s’ha hagut de dir que no. (Més informació dels antecedents i la història de la TdS a: www.tauladelsenia.org).
Actualment formen part de la mateixa 24 municipis (12 valencians, 9 catalans i 3 aragonesos) que en total sumen 110.000 habitants en un territori de 1.986 Km2.
Una de les seues riqueses és la diversitat, la varietat en gairebé tot: costa i interior, Delta de l’Ebre i Ports de muntanya, turisme (no massificat) però també certa indústria, i agricultura i ramaderia molt variades. Hi ha 4 pobles a la costa, 10 a les planes intermitges i 10 més als Ports. Del municipi més gran (Vinaròs, 26.977 h.) fins al més petit (Castell de Cabres, 18 h.) n’hi ha de totes les mides. I dintre del terme de Morella (414 Km2) cabrien 11 municipis dels que també són membres.
La història els va unir al llarg dels segles, amb especial protagonisme de l’antiga Corona d’Aragó i l’actual Bisbat de Tortosa. Per aquí ha passat o ha estat gairebé tothom: dinosaures, art rupestre, ibers, romans, àrabs, ordres militars, reis, papes, sants… i fins i tot, més recentment, Ramon Cabrera i “la Pastora”.
Però, junt a tot això, segurament la distància als centres de poder ha provocat un fort dèficit en tots els sentits: des d’infrastructures de comunicacions i ara les TICs fins a serveis de tot tipus. A tot l’interior ha hagut una emigració constant, que ha tallat totes les possibilitats de creixement. Però qui sap si, malgrat la llunyania, el ser el centre del triangle (Barcelona, València i Saragossa) no serà bo per al futur?
I per això estos pobles, partint de la seua realitat actual, van vore que treballant junts, superant les diferències de tot tipus, buscant les coses que els uneixen i aparcant les que els separen, poden encarar millor els reptes del futur.
I estos són alguns fets i alguns “principis” que la seua curta història està demostrant que són profitosos:
La Taula del Sénia no té capital, ni li fa falta. Hi ha una seu oficial i tres oficines.
Cada poble té un vot, independentment del tamany. I tot s’aprova per unanimitat.
La Mancomunitat està al servei de tots els seus Alcaldes i treballa junt amb ells.
Quan no hi ha consens, un tema s’aparca. I es treballa en tots els que sí n’hi ha.
S’ha de sumar sempre i, si es pot, multiplicar. Mai restar i, menys encara, dividir.
La unió fa la força i, si hi ha diversitat, encara millor.
Un exemple: al mapa que s’ha fet, cada poble ha triat les seues 8 coses millors.
La prova de foc de la Mancomunitat va ser les darreres Eleccions municipals. Algú li augurava el seu final. Però ha estat al revés. Ha crescut de 22 a 24 pobles, cobrint ja pràcticament tot el territori.
Actualment, a més de la varietat i riquesa de pobles, la Mancomunitat la formen Alcaldes de tots els colors polítics, amb la qual cosa ha millorat (al trobar bona acollida a totes les administracions) i sobretot assegura el seu futur.
Però, tot i això, aquí no està ja tot fet (no se lliguen los gossos amb llangonisses) i, molt menys encara, ni este és un model a exportar, ni tampoc s’he pretén canviar res de res, de res. Tant de bo, arribe ben aviat la Vegueria de les Terres de l’Ebre i, de la mateixa manera, benvingudes siguen totes les millores als pobles valencians i aragonesos de la Mancomunitat.
Per tant, es treballa junts i així se seguirà fent en benefici de tots, però no es vol canviar res de res. (Suposo que ja se m’entén…)
Per això, com a Gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia (ja que tampoc vull parlar en nom de tots, sense haver-ho consultat abans), demano a tots els qui d’una manera o de l’altra ens “punxen” que, si us plau, (o “per-fa” més col·loquialment) deixen estar tranquil·la la Taula del Sénia, que ella va fent el seu camí i que ni es posa ni vol fer-ho mai amb els demés.