CONQUESTA
alícia coscollano i masip
18-12-2019 19:04
El camí estel·lar aguaita
entre la cortina de sèpia
i l’ull que em diu l’hora,
tot conspira, respira pel sostre
construeix un hivern.
Es condensa l’azalea
allà on el fum és boira
les passes s’ensorren al terra de fusta
i les esquerdes produeixen somnis dolços
als fondos barrancs de la mà
La línia de la vida s’esborrona
i sota la planta dels peus
els lliris cauen
als cels oberts dels cementiris.
Xafo els records amb compte
relliscant pel gel del record,
els cabells enroscats als dits
i les teues parpelles volant
en caiguda lliure pel meu rostre.
La ratlla diluïda de la matinada
ja és una punta de llança
conquisto el silenci.
I descanso.