246
En un llibre d’habilitats personals he llegit: “La manera més segura de fracassar és intentar complaure a tothom”. Estic completament d’acord. Complaure a tothom suposa apartar-nos del nostre propi criteri i deixar-ho a la flexibilitat de la persona o grup que volem complaure. En conseqüència és clar. Quin és el nostre criteri? Realment no existeix,
Normalment el motiu pel qual pretenem complaure a tothom no és un altre que obtenir elogis, felicitacions, aprovacions… En la pràctica, no existeix la possibilitat d’agradar a tothom i en conseqüència rebre la seua aprovació.
Com a molt, podem utilitzar el sentit comú en la nostra forma d’actuar, de manera que, fins i tot, els que desaproven les nostres accions els siga més comprensible nostre procedir.
A nivell individual, crec que l’important és superar aqueixa necessitat de complaença per alguna cosa que no ens aporta res com a persones. (Artur.)
COMPLAURE A TOTHOM
En un llibre d’habilitats personals he llegit: “La manera més segura de fracassar és intentar complaure a tothom”. Estic completament d’acord. Complaure a tothom suposa apartar-nos del nostre propi criteri i deixar-ho a la flexibilitat de la persona o grup que volem complaure. En conseqüència és clar. Quin és el nostre criteri? Realment no existeix,Normalment el motiu pel qual pretenem complaure a tothom no és un altre que obtenir elogis, felicitacions, aprovacions… En la pràctica, no existeix la possibilitat d’agradar a tothom i en conseqüència rebre la seua aprovació.
Com a molt, podem utilitzar el sentit comú en la nostra forma d’actuar, de manera que, fins i tot, els que desaproven les nostres accions els siga més comprensible nostre procedir.
A nivell individual, crec que l’important és superar aqueixa necessitat de complaença per alguna cosa que no ens aporta res com a persones. (Artur.)