El passat 13 de setembre es complien dos-cents anys  del naixement d’una de les millors músiques europees del segle XIX, Clara Wieck. Compositora i pianista de gran nivell – a l’alçada de Rubinstein, Thalberg o Liszt- va haver de cedir a la pressió social que negava el talent a les dones

Inés Borràs        

Pianista i professora del Conservatori de Tarragona

Ella mateixa ho havia deixat clarament escrit als seus diaris: “En algun moment vaig pensar que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no deu desitjar composar. Cap dona ha estat capaç de fer-ho, així que, per què hauria de ser jo l’única  en aconseguir-ho?” Encara així, va deixar una gran quantitat d’obres per a piano, lieder, música de cambra, un concert per a piano i orquestra…

A la seva ciutat natal, Leipzig, s’han fet a prop de dos-cents homenatges, exposicions o concerts a l’entorn de la seva figura i s’han publicat nous treballs biogràfics sobre ella. També a altres ciutats alemanyes com Bonn, Francfort o Zwickau s’han multiplicat els homenatges cap a aquesta gran artista. Això és totalment normal tenint en compte la vàlua del personatge i  que estem parlant d’un país amb un profund sentiment de reconeixement cap a la seva herència cultural. Ni m’atreveixo a formular la pregunta obligada.

La Clara Wieck va iniciar els seus estudis musicals de la mà del seu pare. Degut al seu talent natural aviat va causar gran sensació tocant a les sales més reconegudes de la ciutat i dels voltants. Amb només nou anys el seu pare li va organitzar unes gires per Viena, París i  Alemanya, que la portarien a consolidar el seu reconeixement internacional. La seva carrera va ser prou prolífica i llarga -fins 1896-, tan pianísticament com compositiva – només va haver de limitar prou la seva activitat musical els setze anys que va durar el seu matrimoni per la seva obligada dedicació a la llar i als seus nou fills.

Aquesta música increïble  ha estat bastant valorada per la tradició musical, però de cap manera a l’alçada que es mereixeria. El fet de ser dona li va fer dubtar del seu talent com a compositora- tenia poca confiança en ella mateixa- i la societat, que invisibilitzava  les dones en qualsevol terreny i les relegava a la criança de les criatures i a la llar, no va ajudar-la. Com ella, Fanny Mendelssohn i Alma Mahler són dos exemples de dones amb  talent, que van haver de deixar de banda la seva passió – per sort no del tot en el cas de Fanny Mendelssohn-  en casar-se.

En fi, Clara Wieck, aquesta nit brindaré pel teu record.