Andrea Corrales, acompanyada per Albert Rodríguez, inaugurava ahir a la planta baixa de l’Ajuntament de Benicarló una nova edició de ‘Bategant resistències’
Amb ella, altres membres del col·lectiu LGTB i alguns representants polítics. El discurs inaugural de la portaveu del col·lectiu va comptar amb una mostra de cartelleria realitzada des dels anys 80 des de l’àmbit del disseny per persones vinculades al col·lectiu. Els cartells procedeixen de diferents països d’Europa que fan historia des de l’empoderament. Com indicava Corral durant la seua intervenció inaugural, “sempre se’ns ha intentat controlar, les nostres practiques de vida, i les nostres practiques sexuals, encara actualment existeix un pensament antic, i per tant, cal treballar colze a colze amb les institucions per a continuar fent un esforç en aquesta línia”.
Hi ha un clar auge de la ultradreta que està atacant socialment al col·lectiu LGTB, a la dona, al feminisme en general. A més, estan sorgint notícies publicades darrerament d’agressions a gais i lesbianes. Què està passant?
Sempre hi ha hagut agressions a aquest col·lectiu, de manera que ara reconeixem què es puga denunciar, ja que hi ha col·lectius, com les dones migrants, que no poden denunciar, així que ara si estem emparats en la llei.
Però si hi ha un augment de declaracions retrògrades, abans ho podien pensar, però ara es manifesten obertament aquest tipus de consignes, no només contra el col·lectiu LGTB, sinó contra altres col·lectius, com el feminista.
La dreta ha sabut recollir moltes demandes de la classe obrera que l’esquerra no ha sabut recollir tan bé. L’anàlisi polític pot anar per molts llocs, però seria que en el nostre context llibertats significa privilegi, i estem tornant a un discurs molt antic, en el qual se’ns veu i observa com si estiguérem per sobre dels altres o estiguérem prioritzats, i se’ns contempla amb una espècie de ràbia. A més, hi ha una qüestió d’ideologia feixista, perquè se’ls està donant permís per a existir.
Creus que l’esquerra no ha estat prou esquerra, que ha estat tèbia?
L’esquerra té molts més problemes que la dreta, perquè la pròpia estructura estatal de per se ja és procliu a una estructura de dretes.
Fins ara, creus que el col·lectiu LGTB s’ha vist representat per l’esquerra d’aquest país?
Una part sí, però a més de LGTB som moltes més lletres, som «M», de migrant, etc … vivim en una Europa racista que prioritza a les persones europees abans que a les de fora, l’esquerra ha descuidat un treball més reivindicatiu i solidari respecte a la comunitat LGTB real, a la internacional, a la d’altres països.
Així, hi ha una regressió? Llavors, es tracta de realitzar un nou esforç sobre temes ja superats com ara tenir un fill / a homosexual i tenir que tornar a escoltar afirmacions com ara tenir que portar-lo a un conseller per veure si «l’encamina»?
L’estat i les institucions públiques deurien utilitzar la llei i legislar específicament. Què hem de fer la gent, els moviments de base? Crear xarxes de suport mutu sense distinció, i cada un / a ha de saber on està el seu límit per poder assenyalar les responsabilitats de cadascú. Hi ha una responsabilitat de l’estat i de les institucions administratives en defensar els drets bàsics, que inclouen també els laborals, i legislar perquè aquests casos no succeeixin.
Parlem, doncs, de col·lectius vulnerables.
Exactament, les persones LGTB tenen un índex molt més gran de caure del mercat laboral, per exemple. Vivim violència específica, imagina’t, si ets dona, lesbiana, negra, estrangera … hem de veure que hi ha una lluita i que hem de construir els nostres propis suports.
Finalment, el que existeix és un sistema patriarcal i comunitats de persones desafavorides per aquest sistema per la seua condició, econòmica, d’origen o de identitat sexual.
Exactament.
