Inici Territori culturalMAESTRAT Amanda Ulldemolins Subirats i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat guanyen els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2022

Amanda Ulldemolins Subirats i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat guanyen els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2022

per Alicia Coscollano Masip

Una investigació sobre el model de llengua escolar de les terres de cruïlla que potencia el valor de les variants lingüístiques del tortosí i una publicació fotogràfica que preserva la història quotidiana de Vistabella i promou el sentiment de pertinença a la comunitat rebran els Premis Maestrat Viu, a Sant Jordi del Maestrat el dia 28 de maig

 

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2022 són Amanda Ulldemolins Subirats en la categoria personal, per l’obra d’investigació filològica La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat en la categoria de col·lectiu, per la publicació de l’obra Se done a saber… Memòria gràfica de Vistabella del Maestrat. En reconèixer la iniciativa de la filòloga Amanda Ulldemolins, amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2022, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte una investigació que alerta sobre la incidència del model de llengua escolar que pot provocar la pèrdua de la varietat lingüística tortosina pròpia de les Terres de l’Ebre, Els Ports i el Maestrat. En premiar la iniciativa de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat, amb el Premi Seidia 2022, s’ha tingut en compte la posada en valor del patrimoni fotogràfic de Vistabella del Maestrat per tal de fixar la història del segle xx i projectar-la com a punt de trobada de la comunitat local dins de la realitat compartida amb el Maestrat.

En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Joaquim Arnau, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2021; Àlex Vilanova, en representació d’Olis Cuquello, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2021; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Pilar Marès, presidenta de Maestrat Viu.

 

El llibre La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català és una investigació que analitza el model de llengua oral que els ensenyants vehiculen als alumnes del primer curs d’educació primària de l’àrea lingüística tortosina i ofereix una solució per mantenir el contínuum entre àrees administratives

L’obra La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, ha estat editada el 2021 per Publicacions de la Universitat Jaume I en el número 21 de la col·lecció «Fundació Germà Colón» perquè el novembre de 2020 va guanyar el IV Premi Germà Colón d’Estudis Filològics, que concedeixen la Universitat Jaume I i la Fundació Germà Colón. Es tracta d’una investigació que analitza les variants fonètiques, morfològiques i lèxiques de 27 mestres que imparteixen el primer curs de l’educació primària en 29 escoles de 20 municipis del territori de cruïlla, nou dels quals són a l’àrea de les Terres de l’Ebre, un a la comarca d’Els Ports i els altres deu al Maestrat.

 

L’anàlisi de les intervencions dels mestres i de les enquestes als alumnes, enregistrades el curs 2015-2016, desvetlen com la fidelitat per les variants de la varietat tortosina, que és màxima en la fonètica i en la morfologia verbal, disminueix en benefici de les variants del model del català central i del valencià central, sobretot en la morfologia nominal i, especialment, en el lèxic. Ulldemolins ofereix una radiografia del model de llengua que s’ensenya a l’escola, també a través dels manuals escolars, i alerta, per exemple, com en l’àrea nord-valenciana es detecten indicis d’abandonament de les característiques tortosines, com ara la –o del present d’indicatiu pròpia (jo canto) per la del valencià central (jo cante), i d’adopció gradual de pautes fonètiques del valencià central, com la pronúncia de la –r a final de paraula. En lparaules seues, “aquesta disfunció entre les dos ribes del Sénia s’hauria d’equilibrar per a construir, amb relació a la llengua estàndard, un contínuum entre les solucions tortosines de banda i banda de la frontera administrativa.” Endemés, la filòloga aporta per als docents una taula amb les solucions del tortosí estàndard dins l’apartat «Transferència del coneixement».

Amanda Ulldemolins Subirats, nascuda a Alcanar l’any 1991, és doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018), amb el màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (2014), i graduada amb el premi extraordinari en Llengua i Literatura Catalanes (2013). En l’àmbit de la docència, ha treballat com a lectora de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Carolina del Nord, a la Universitat de Georgetown i a la Universitat Catòlica d’Amèrica, als Estats Units d’Amèrica, i actualment compagina la docència a l’ensenyament secundari a Catalunya amb les col·laboracions amb la Universitat Oberta de Catalunya. En l’àmbit de la investigació, els seus treballs s’han centrat preferentment en l’extensió social de la normativa en llengua catalana, especialment en l’àrea central del domini lingüístic. I, en l’àmbit pedagògic, ha col·laborat en l’elaboració dels manuals A punt, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que estan encaminats a l’ensenyament del català com a llengua estrangera.

 

La publicació fotogràfica Se done a saber, de l’Arxiu de Vistabella del Maestrat ofereix un model per a la preservació del patrimoni fotogràfic, onomàstic i de la memòria col·lectiva

 

 

L’Arxiu de Vistabella del Maestrat és un projecte del Centre d’Estudis de Penyagolosa que posa en valor els materials que permeten reconstruir la vida quotidiana de la localitat de Vistabella, especialment les fotografies de l’escola, de la família, dels oficis o de les relacions socials. L’empenta principal de l’Arxiu de Vistabella sorgeix a través de les xarxes socials quan, l’octubre de 2014, Elvira Safont i Sílvia Olaria creen la secció “Se done a saber…”, a través de la qual recopilen fotografies i els comentaris que ofereixen els veïns. Amb les fotografies de més de 40 fons familiars, l’Arxiu de Vistabella ha preparat Se done a saber… Memòria gràfica de Vistabella del Maestrat, una obra en paper que l’editorial Trencatimons ha publicat el juliol de 2021. El volum, que duu el número 1, de manera que se n’espera almenys una segona part, compila més de 90 fotografies d’entre els anys 1941 i 1985 amb més de 600 persones identificades com a protagonistes dels esdeveniments socials de Vistabella.

 

Se done a saber… és un treball modèlic perquè trau les fotografies de l’àmbit privat amb la crònica oral de la família que les custodia, la completa amb les informacions dels veïns i la contextualitza amb dades de l’arxiu municipal. A més, en una segona part, el treball identifica clarament, amb noms i cognoms, totes les persones que hi apareixen i el lloc on estan situades. És un llibre d’etnologia i història, que reconstrueix la vida i el passat recent de Vistabella del Maestrat, cosa que fixa els orígens i contribueix positivament a la identificació de la comunitat.

 

Les autores de la publicació són Sílvia Olaria Ibáñez, responsable tècnica  dels continguts audiovisuals i de l’organització del web de l’Arxiu de Vistabella, i Elvira Safont Pitarch, responsable de l’arxiu fotogràfic. Sílvia Olaria, que va nàixer a Castelló i és de família originària de Vistabella, és llicenciada en Història de l’Art i Graduada en Informació i Documentació per la Universitat de València, i es dedica a l’arxivística i a la gestió documental en l’administració pública. Elvira Safont (Vistabella, 1958), que va estudiar Magisteri i es va llicenciar en Geografia i Història a la Universitat de València, ha desenvolupat la vida professional en el món educatiu i és autora de treballs diversos al voltant de l’església, l’urbanisme i la demografia de Vistabella del Maestrat. Es tracta de dues investigadores compenetrades i decidides que s’han fet dignes del Premi Seidia 2022 per un producte cultural en valencià que preserva el patrimoni i projecta la història dels valencians amb criteri i rigor.

 

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2022

 

Amanda Ulldemolins, amb una investigació sobre el model de llengua de l’escola del territori de cruïlla i la posada en valor de les variants pròpies del tortosí, i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat, per la preservació del patrimoni fotogràfic, onomàstic i la memòria col·lectiva, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa personal i col·lectiva respectivament en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de l’església de Sant Jordi del Maestrat el dia 28 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà a www.maestratviu.org. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva prèviament.

 

Notícies relacionades

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información

ValenciàEnglishFrançaisDeutschEspañol