Inici Territori culturalMAESTRAT Àlex Torres Tomàs, Fermín Sales Segarra i Connecta Natura guanyen els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2023

Àlex Torres Tomàs, Fermín Sales Segarra i Connecta Natura guanyen els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2023

Una investigació sobre el romancer tradicional, un projecte multimèdia per fixar la memòria en imatges en moviment del segle xx i una iniciativa per preservar i recuperar les hortalisses i els fruitals de varietats tradicionals rebran els Premis Maestrat Viu, a la vila de la Jana el dia 27 de maig

per Alicia Coscollano Masip

El jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte les obres respectives de recuperació i estudi del patrimoni del romancer, en el primer cas, i de museïtzació multimèdia del patrimoni cinematogràfic comarcal, en el segon, perquè ambdós projectes preserven i projecten alhora la memòria i la cultura popular del Maestrat

 

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2023 són Àlex Torres Tomàs i Fermín Sales Segarra ex aequo en la categoria personal, per l’obra d’investigació etnomusicològica Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló i el projecte multimèdia El Maestrat filmat, respectivament; i l’associació Connecta Natura en la categoria de col·lectiu, per la consolidació del projecte de prospecció, conservació i revalorització de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals. En reconèixer la iniciativa de l’investigador i músic Àlex Torres Tomàs i del creador audiovisual Fermín Sales Segarra amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2023, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte les obres respectives de recuperació i estudi del patrimoni del romancer, en el primer cas, i de museïtzació multimèdia del patrimoni cinematogràfic comarcal, en el segon, perquè ambdós projectes preserven i projecten alhora la memòria i la cultura popular del Maestrat. En premiar la iniciativa de Connecta Natura amb el Premi Seidia 2023, s’han tingut en compte els nombrosos projectes desenvolupats per crear el banc de llavors d’hortalisses i la prospecció, recuperació i valoració en el mercat de les varietats tradicionals de fruitals del Maestrat i de la resta de comarques de Castelló.

 

En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Josep Manuel San Abdón Queralt, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2022; Fèlix Segarra Beltran, en representació de Cuinatur, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2022; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.

 

El llibre Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló és una investigació amb més de tres-centes versions de romanços recollits al Maestrat

 

L’obra Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló, ha estat editada el 2022 per l’Institut Valencià de Cultura i és el primer número de la col·lecció «Patrimoni Musical Valencià». Es tracta d’una investigació presentada en dos volums de 1.072 pàgines que organitzen de manera sistemàtica un corpus de romanços cantats que Àlex Torres ha arreplegat durant dues dècades a partir del treball de camp que ha dut a terme en l’àmplia àrea que és objecte d’estudi, dins de la qual hi figura el Maestrat.

La publicació es divideix en dues grans parts; una, destinada a descriure, contextualitzar i analitzar la recerca etnomusicològica i l’edició; i, una altra, destinada a l’edició de les vuit-centes vint-i-sis versions de romanços recollides, de les quals tres-centes trenta-tres pertanyen a la comarca del Maestrat. El treball d’Àlex Torres ha compilat les modes temàtiques, lingüístiques i musicals presents en els romanços tradicionals, tot en un moment que representa el tram final de pervivència i amb la necessitat de dur a terme, en alguns casos, un treball d’arqueologia. Amb tot, ha acumulat un total de cent cinquanta-sis temes diferents entre els més de vuit centenars de romanços, dels quals trenta-quatre s’expressen exclusivament en llengua catalana, una xifra que ha facultat l’investigador a emetre valoracions sobre l’èxit de la transmissió del romancer en castellà, en preeminència a conseqüència de la minorització lingüística en què viu el valencià des de fa segles.

Àlex Torres Tomàs, nascut a Vila-real l’any 1981, és mestre diplomat en l’especialitat de música per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (2007). En paral·lel, ha desenvolupat una àmplia tasca d’investigació sobre la tradició musical i folklòrica valenciana. És conegut com a cantador amb els sobrenoms El Roget de Vila-real o El Xiquet de la Plana; a més, també és músic de corda, sol actuar amb la bandúrria o la guitarra. Des de l’any 1995, és membre del grup de danses El Raval, de Vila-real, una entitat que li va permetre entrar en contacte amb la transmissió del cançoner popular, les danses tradicionals i els bureos, és a dir, les festes populars del Maestrat. A través d’aquesta entitat va canalitzar l’interés per la investigació amb la recollida de músiques, balls i tradicions de Vila-real, una dedicació que va fructificar en vuit publicacions titulades Cançons de la Vila, editades juntament amb Joan Vicent Sempere entre 1998 i 2008. Àlex Torres també ha col·laborat al llarg dels anys en projectes d’investigació musical d’altres autors i ha contribuït a la divulgació de la tradició musical valenciana en tallers i programes radiofònics, així com a la continuïtat del cant i del ball populars valencians a través de les classes en escoles de música. És músic i cantador de l’Associació de Música Tradicional Fartabelitres, un col·lectiu de músics del Maestrat que recupera i interpreta peces de la comarca del Maestrat. Abans que es publicara Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló, atesa la coneguda trajectòria com a investigador en l’àmbit de l’etnomusicologia, Àlex Torres va ser guardonat l’any 2019 amb el Premi Forcat, un reconeixement per la tasca de recopilació en la tradició del ball i de la música valencians.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El projecte transmèdia El Maestrat filmat reuneix més de vint hores de patrimoni cinematogràfic de la cultura popular del Maestrat en un període de seixanta anys, entre la dècada dels anys trenta i la dels vuitanta del segle xx

 

El projecte de museïtzació multimèdia El Maestrat filmat té com a objectiu la salvaguarda de les imatges fílmiques de fons particulars que retraten la comarca del Maestrat. Fermín Sales Segarra va iniciar aquest pla de recuperació cinematogràfic amb el suport del Grup de Recuperació de la Memòria del segle xx de Benassal l’any 2016 i, per desenvolupar-lo, a l’any següent, va comptar amb el suport de la Beca Hàbitat Artístic de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Fins l’actualitat, el projecte ha originat diferents productes, entre els quals en destaquen tres, un documental interactiu, un curtmetratge documental i diverses exposicions en format vídeo. El documental interactiu El Maestrat Filmat – La Memòria Rescatada va ser estrenat el 2019 a l’Open City Documentary Festival de Londres, el va produir Los Sueños de la Hormiga Roja S.L., el va subvencionar l’Institut Valencià de Cultura-Generalitat Valenciana i va estar participat per la Fundació Caixa Castelló i l’Ajuntament d’Albocàsser. El curtmetratge documental El Maestrat Filmat, de setze minuts, es va estrenar el 2022 en la 67a edició del Seminci de Valladolid, i s’ha projectat internacionalment en el festival Vienna Short Film 2023. Aquest assaig documental ha estat subvencionat per la Diputació de Castelló, amb la participació de l’Institut Valencià de Cultura-Generalitat Valenciana, l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, la Fundació Caixa Castelló, l’Ajuntament d’Albocàsser i les múltiples entitats i particulars que van col·laborar a través de la plataforma Verkami per assolir l’objectiu del projecte. I, per últim, l’exposició adaptada per a una sala de museu Memòries, que primer va ser presentada a l’espai ECO de Les Aules, a Castelló de la Plana, i després a l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, de València, encara que també es va instal·lar durant l’agost de 2022 a les localitats d’Albocàsser i de Benassal, d’on provenen la majoria dels fons cinematogràfics particulars.

El projecte El Maestrat filmat recupera més de vint hores de gravació de divuit arxius particulars que recullen imatges de pobles de la comarca, com ara Ares del Maestrat, Benassal, Catí i, especialment, Albocàsser, en un període temporal de seixanta anys, entre la dècada dels trenta i la dels vuitanta del segle xx. Els divuit arxius de què pren imatges són: Arxiu Mossèn Estornell, Arxiu Miguel Bellmunt, Arxiu Bernardo Segarra, Arxiu José Segarra, Arxiu Vicent Tena, Arxiu Aurèlia Puig, Arxiu Família Almenar-Pasies, Arxiu José Alcon Traver, Arxiu Lluís Beltran, documental Carles Salvador. Elogi d’un xiprer (1979), dirigit per Alfred Ramos i Joan Vergara, Arxiu Aurelli Mallent, Arxiu Joaquín Solano Bafaluy, Arxiu Mari Carmen Sardà, Arxiu Assumpta Noya, Arxiu Pepe Tena, Arxiu Ismael Peraire, Arxiu Salva Grau i Arxiu Fernando Monfort. En els diferents arxius apareixen imatges d’espais singulars, com ara el barranc dels Horts, d’Ares del Maestrat; la Font d’en Segures, de Benassal; la Mare de Déu de la Font, de Castellfort; l’Avellà, de Catí; o l’ermitori de Sant Pau, d’Albocàsser. Tant en el documental interactiu, en documental lineal o les exposicions en sales de museus, les imatges en moviment recuperen moments viscuts al Maestrat amb la imatge i la veu dels marmessors dels arxius particulars que testimonien l’excepcionalitat de les gravacions i amb la veu en off del mateix Fermín Sales, qui es fa preguntes sobre el valor de les gravacions i teoritza sobre les  imatges cinematogràfiques alhora que les classifica per temes, com ara «La vida», «La tradició», «El ritual», «El treball», «Una filmació excepcional», «Una memòria familiar», «Créixer davant la càmera»,  «La no imatge», «Un nou aparell per experimentar», «Cant i encant de Benassal» o «Captar la teua realitat», unes temàtiques que anuncien perfectament el que ha preservat aquest llegat patrimonial.

Fermín Sales Segarra, nascut a Albocàsser l’any 1990, és creador audiovisual especialitzat en no-ficció, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I de Castelló, i especialitzat en el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al treball final del qual va confeccionar el documental El viatge Glauber (2015). A banda de la direcció del documental interactiu El Maestrat Filmat – La memòria rescatada (2019), el curtmetratge documental El Maestrat Filmat (2022) i les exposicions fílmiques Memòries adaptades a cada espai, Fermín Sales ha produït el projecte documental multiplataforma Territori de Transhumància (2021), finançat per l’Institut Valencià de Cultura-Generalitat Valenciana. A més, des de 2022 treballa en el projecte Solsida, també amb participació de l’Institut Valencià de Cultura-Generalitat Valenciana, al qual es dedica actualment gràcies a una residència artística d’investigació en el Consorci de Museus valencians.

 

El projecte de prospecció, conservació i revalorització de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals que inclou la comarca del Maestrat i li aporta el tret d’identitat s’ha consolidat durant l’any 2022 gràcies a l’augment d’esforç en el procés participatiu

 

Connecta Natura és una associació sense ànim de lucre, creada el 2014, que treballa per promoure l’agroecologia en tot el procés, des de la producció fins al consum, ocupant-se també de l’educació i la sensibilització ambiental, la recuperació, conservació i revalorització de la biodiversitat cultivada, la conservació de la biodiversitat silvestre i el desenvolupament rural agroecològic. Connecta Natura està implicada en la transició del sistema agroalimentari cap a una gestió sostenible de l’entorn natural i dels sistemes agrícoles perquè mantinguen viva i activa la ruralitat.

 

El projecte de prospecció, conservació i revalorització de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals s’ha desenvolupat amb programes com Empelts de la Memòria (2019-2021), finançat amb una ajuda de la Conselleria d’Agricultura per recuperar varietats locals en risc de desaparèixer i per crear un arborètum, i Radiant (2021-2025), finançat per la Comissió Europea per fer valdre els cultius europeus infrautilitzats. A més, aquest projecte es completa amb el que s’encarrega de la dinamització de jornades, fires i congressos perquè també s’ocupa de la promoció del consum ecològic, de la sobirania alimentària i de la revalorització de les varietats tradicionals. És a partir d’aquesta altra branca paral·lela que Connecta Natura ha desenvolupat els programes ViuDiversitat (2021), finançat per la subvenció de la Conselleria d’Agricultura i dirigit a sensibilitzar i promocionar l’ús i el consum de les varietats tradicionals, i Connecting Roots (2021-2022), finançat per la fundació Civic Europe a fi de contribuir a la recuperació, salvaguarda i promoció de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals mitjançant una Xarxa de Guardianes de Varietats i Coneixements Tradicionals del Maestrat i de la resta de comarques de Castelló. Es tracta d’un seguit d’accions orientades a sensibilitzar, recuperar i conservar la biodiversitat cultivada, alhora que ofereixen la degustació d’hortalisses de les varietats tradicionals per tal d’animar a emprar-les en tot el procés de producció, des del conreu fins a l’elaboració i la distribució per al consum. Tant en el cas de les llavors com dels fruitals, els productes aporten dos valors afegits, el d’esdevenir un tret d’identitat i el d’aportar biodiversitat paisatgística. En conjunt, el projecte s’ha consolidat durant el 2022 perquè ha afermat el procés participatiu i les varietats tradicionals s’han pogut retornar a la ciutadania. En el cas del Maestrat, així ha estat en les presentacions dutes a terme a Sant Mateu i a Atzeneta del Maestrat.

 

L’equip tècnic involucrat en el desenvolupament dels projectes de Connecta Natura durant l’any 2022 el conformaren almenys set especialistes encarregats d’una o diverses àrees de responsabilitat. Pau Agost-Andreu (la Vall d’Alba, 1994), graduat en Biologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster Oficial en Agroecologia per la Universitat de Còrdova, és el responsable de l’àrea de recuperació de varietats fruitals tradicionals. David Navarro-Miró (Vila-real, 1990), llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Politècnica de València i Màster en Agricultura Ecològica per la Universitat Internacional d’Andalusia, i doctor per la Universitat de Barcelona amb la tesi Gestió dels sistemes hortícoles ecològics a Europa mitjançant la introducció de cultius amb serveis agroecològics i la seva gestió amb el roller crimper, és el responsable de l’àrea de recuperació de varietats hortícoles tradicionals.

Laia Baró Gómez, graduada en Biologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster Oficial en Agroecologia per la Universitat Pablo de Olavide, és la responsable de difusió i de l’àrea de gènere i agroecologia. Alejandro Aguilar Català, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de València, és el responsable del departament d’educació ambiental. Darío Fornas Pérez, llicenciat en Ciències Biològiques i graduat en Sociologia per la Universitat de València, Postgrau en Dinamització Local Agroecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Biologia Evolutiva i Integrativa de l’Institut Cavanilles de la Biodiversitat, és el responsable de dinamització social i metodologies participatives. Paula Chirivella Fabra, graduada en Sociologia per la Universitat de València i tècnica superior d’Animació Sociocultural, juntament amb Agustí Ivorra-Cano, graduat en Turisme per la Universitat d’Alacant, Màster en Economia Social (Cooperatives i Entitat no Lucratives) per la Universitat de València, són els monitors especialitzats que s’encarreguen de l’educació ambiental.

De la comunicació de l’entitat Connecta Natura se n’encarrega Iris Verge Ferrer, graduada en Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona. Connecta Natura és una entitat d’activistes de la terra compenetrats i decidits que s’han fet dignes del Premi Seidia 2023 per la recuperació i revitalització del consum conscient de varietats de fruitals i hortícoles tradicionals, tot aportant una perspectiva de gènere, visibilitzant les tasques de les dones, i una perspectiva lingüística, per fer ús del valencià com a mitjà de comunicació habitual dels diversos projectes de l’entitat.

 

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2023

 

Àlex Torres Tomàs i Fermín Sales Segarra, amb obres que preserven i projecten alhora la memòria i la cultura popular del Maestrat, i Connecta Natura, amb un projecte de preservació de la diversitat de varietats de fruitals i hortícoles del Maestrat, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa personal i col·lectiva respectivament en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de l’església de la vila de la Jana el dissabte 27 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà a www.maestratviu.org. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva prèviament.


Notícies relacionades

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no participar si lo deseas. Aceptar Más información