El llegat del negoci familiar continua gaudint de molt bona salut. L’establiment emplaçat al carrer de Sant Francesc és un negoci que sempre ha estat vigent i que manté la clientela
alícia coscollano i masip
“Llavors, a Benicarló, hi havia veïnat”, afirma Jose Maria Calvet Piñana alias Calsilla, amb la mirada ficada en una altra època i gesticulant amb la mà. En diumenge, els veïns del carrer, es reunien al “túnel”, el carreró, tota una colla. “Els nostres fills muntaven pels sacs i jugaven, havia marxa”, descriu Calvet. No era com ara, sentencia, “era bona gent, i sortien a la fresca i compartien temps i xarrades”. Sorgeix noms i renoms, Bartomeu ‘Gelacristos’, els Blanco… entre molts d’altres. Benicarló ha canviat molt, “I tant que ha canviat, llavors anaven en carro, pobrets”.
Va ser entre aquest paisatge social de relació estreta entre veïns, quan Abonos Calsilla va obrir portes per primera vegada. El nom de l’establiment, Calsilla, recordava el nom del pare, en un tribut personal cap a un dels cognoms familiars.
‘Calsilla’ segueix dibuixant el paisatge social del Benicarló de la dècada dels 60. Uns temps en els quals els veïns s’ajudaven, “ja fora per a fer el guano, o per a pelar ametlles”, concreta Amparo, la filla de Calvet. I recorda, “quan venien els reixos, els pares ens donaven un tros de rest, i cantàvem mentre el fèiem girar, dibuixava un rodoli encès a la nit”.
“Quan vam obrir les portes del negoci, al poble érem tres i no res, era un altre món, en la manera de treballar i en tot”. Així, exactament a l’any 1960, tant ell com la seua dona es van decidir, “el tio capellà, mossèn Lores, tenia un amic el senyor Mariano Matamoros de Godall, que tenia un comerç d’adobs, i per això vam obrir un comerç relacionat amb els adobs”. Auspiciats per mossèn Lores, doncs, van consolidar el negoci. “La colla ens ajudava, cada setmana a carregar els camions de 80 i 100 quilos amb material suficient per a la venda”, explica Calsilla.
Els materials que se utilitzaven per a la elaboració d’adobs i compostatge per a la terra es confeccionava en diferents poals. La barreja resultant era després carregada als carros. Posteriorment, aquesta feina es va mecanitzar. “El primer que va disposar d’una cinta mecànica a Benicarló, però, va ser el senyor Fibla” –precisa-, “jo la vaig portar de Saragossa”. La cinta mecànica que transportava els sacs ja ha quedat com un record ineludible a l’imaginari del carrer de Sant Francesc de l’època, convertint-se en una característica de l’establiment, “la vam tenir fins fa 15 anys”, concreta Amparo.
Va ser abans de la restauració de l’edifici, quan encara “corria la pesseta i teníem la casa vella”. Una casa que es va reformar per “obrir les portes de la nova tenda”. Els fills, la mateixa Mª Amparo, i els dos xics, Jose Vicente i Juan Carlos Calvet Cerdà han seguit el llegat familiar i han estat, com Amparo, implicats en el negoci des de que eren menuts, perquè han crescut entre cistelles. José Vicente està a càrrec d’Agrotecma i l’establiment emplaçat al mateix nucli urbà, Abonos Calsilla està regentat per Amparo i Juan Carlos.
Un negoci sempre vigent
Un llegat que continua gaudint de molt bona salut. L’establiment emplaçat al carrer de Sant Francesc és un negoci que sempre ha estat vigent i que manté la clientela, “a les persones del poble els preguntes on està Calsilla i tots ho saben. Igual que La Llanera, o l’espartero, com jo el denomino, encara que siga conegut com Casa Pitarch”. “Són coses del Benicarló d’abans”, comenta Amparo. També recorda com ha canviat la manera de treballar, “llavors estaves dinant, i ens cridaven des de la porta de la botiga, “em podeu vendre un parell de sacs d’adob? I deixaves de dinar i els venies, ara ja tenim un horari”.
Amparo acompanyava al seu pare a Amposta a comprar, des de ben menuda, “ho portem a l’ADN”. L’adob a granel es servia en una pala. A la “casa vella” venien cistelles grans, barrets, bastons, llavors… Les plantes i els llibres van arribar després buscant espai per informar de noves mètodes agrícoles, així com l’especialització en el món ecològic, que inclou una prestatgeria de informació vinculada.
Amparo afirma que tot i que fa 15 anys que està atenent a la clientela de l’establiment, ha viscut el sabor del negoci des de tota la vida, “aquest treball és la meua vida”, com la del seu pare, el qual concreta, “estic satisfet dels tres fills”, destaca.
El senyor Calvet té una memòria fotogràfica no sols per a les cares dels clients, sinó per als trets que componen les fisonomies familiars, “quan ens visita algun fill o net d’algun client, els reconec, i els crido pels renoms, no els conec pels cognoms, sinó pels noms familiars de tota la vida”. Ells se sorprenen.
Abonos Calsilla és un dels negocis de sabor intrínsecament benicarlando que resisteix el pas del temps i les crisis. Ara estan encetant un hivern més al calendari, “a l’hivern sempre hi ha una davallada, una mica sempre baixa, perquè a l’hivern no es planta tant, però sempre ha passat, seguim amb una clientela fidel i clients nous que venen a comprar els diferents productes que tenim a la venda”, expliquen Amparo i Juan Carlos.
Juan Carlos resumeix la seua trajectòria personal sempre vinculada al negoci familiar, de fet, va estudiar tècnica agrícola a l’Escola de Capacitació Agrícola d’Amposta. Em mostra un arbre que acaba d’arribar “és el que produeix les baies goji, “cada vegada tenim més productes ecològics, a banda dels de tota la vida”. “Què que es per a mi Abonos Calsilla?”. “Doncs ho és tot, treballar aquí es la meua vida, estic molt a gust”.