Planificar, gestionar i executar el nostre creixement com a ciutat moderna i equilibrada és la gran assignatura pendent que encara ha d’aprovar el govern municipal de Benicarló
Enric Moya
Canviem Entre Tots Benicarló
L’Alcaldessa i al mateix temps Regidora d’Urbanisme tenia en l’horitzó una profusa tasca quan va assumir la responsabilitat dels seus càrrecs després de les eleccions de 2015: rescatar l’urbanisme benicarlando de la paràlisi a què ho havien sotmès els seus antecessors del Partit Popular. Es cert que es va trobar amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) bloquejat per una Associació de Veïns, a més de moltes altres zones del vigent Pla General de 1986, sense desenvolupar.
Però, després de tres anys de legislatura el balanç de la seua gestió no pot ser més decebedor. Quasi res s’ha avançat en la solució dels temes paralitzats “sine die”. Ací estan la Partida Povet, la Fundació Compte-Fibla, La Ciutat Senior, o els accessos al Centre Comercial Costa Azahar.
Tampoc han merescut la seua atenció les zones contigües als vials d’entrada a la població que tan deplorable imatge ofereix als visitants. No diferent al aspecte d’abandó del terrenys que voregen el que ha de ser el Bulevard de circumval·lació de l’antiga N-340.
La Unitat d’Actuació Núm. 7, situada entre carrer Vinarós i Av. Magallanes, on estan previstos els terrenys per a una dotació educativa-cultural, des de l’any 2007 continua incomplint els terminis de tramitació davant de la indiferència municipal. Per no parlar dels carrers a mig fer del nucli urbà. Entre ells el carrer Llaurador i el carrer Madrid, que haurien d’acabar la trama viària pròxima al Convent Sant Francesc. Estos vials, junt amb el tampoc urbanitzat carrer Astúries, haurien de propiciar un accés digne al Col·legi Angel Esteban.
Res s’ha fet per a completar el gran eix vertebrador de l’Avgda València fins al Barranquet, o per prolongar l’Avgda. Llibertat fins al carrer Alcalá de Xivert, o per a arreglar el carrer Bilbao, etc… Exemples com estos, d’infàmia urbana, tenim molts (massa) en el nostre paisatge ciutadà, però el que sobretot preocupa és la passivitat municipal en la seua resolució.
En esta legislatura no s’ha gestionat ni un sol metre quadrat de zona verda, ni un sol metre quadrat de zona industrial, ni un sol metre quadrat de sòl dotacional, ni un sol metre de carril-bici … L’única urbanització executada en tot aquest temps (“ l’Obra de legislatura” podem dir) és la Plaça de l’Estació, el resultat de la qual ja suficients comentaris a generat.
De la fatxada marítima, tan important en una ciutat que es defineix com turística, res se sap. El passeig sobre el contradic del Port a què es va comprometre realitzar la Generalitat Valenciana fa 10 anys, no té data prevista d’adjudicació, encara tenint redactat el Projecte Tècnic pel que varem pagar 60.000 euros de diners públics. A pesar de la sintonia política entre ambdós governs, cap reivindicació al respecte es coneix de la Sra. Alcaldessa. Tampoc s’ha urbanitzat la segona fase del passeig del litoral Manuel Azaña fins al límit amb Peníscola.
Aquella promesa electoral de crear un Consell Municipal d’Urbanisme que donés peu a la participació i transparència davant la ciutadania, s’ha quedat en això, un altra promesa incumplida.
Però, sobretot, el que havia de ser la “joia de la corona”, el nou “Plan General d’Ordenació Urbana”, (PGOU), que la Sra. Xaro Miralles, de forma reiterada es va comprometre a tindre-ho aprovat i en vigor abans de les pròximes eleccions, es comença a veure com el seu gran fiasco. Després de tres anys el govern municipal només ha sigut capaç d’aprovar, inicialment i sense consens, el Pla EESTRUCTURAL que tan sols representa el 50% del PGOU. Un document que defineix l’esquema bàsic del PGOU, sense entrar en els detalls.
Un Pla Estructural que cap novetat aporta donat que ja venia configurat de dos legislatures arrere, ara amb l’únic canvi de la protecció de la Costa Nord, obligat pel PATIVEL de la Generalitat Valenciana.
Amb tot això, el pitjor, si és possible, és l’altre 50% del PGOU, el que es coneix com l’Ordenació PORMENORITZADA. Es tracta d’un rellevant document que ha de donar forma al Pla General, un document on es concreta al detall l’ordenació urbana, la que més pot interessar al ciutadà desitjós de saber com el PGOU afecta les seues propietats. Un important document del que, ni tan sols, un esborrany preliminar tenim. Per descomptat que no s’ha iniciat el tràmit d’exposició pública, participació ciutadana, resolució d’al·legacions, informes sectorials i aprovació municipal.
Molta tasca a fer queda per davant per a tan poca legislatura i tan poca capacitat. Fins ara la Sra. Xaro Miralles, res de nou ha aportat a la configuració urbanística del nostre entorn. El seu “projecte de ciutat” brilla per la seua absència i això que per a un governant, el que s’ha promés és deute. Només li resten 8 mesos per a evitar l’estrepitós fracàs, … i el temps passa volant… tic, tac…