No podíem imaginar un millor acomiadament per a les 14enes Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat que amb la veu galàctica de Jonathan Herrero -veu i guitarra acústica-, acompanyat per la mestria i l’empatia amb el públic d’uns músics magistrals: Alberto Noel Calvillo, guitarra elèctrica, harmònica, ukelele i cors; Héctor Martín, guitarra elèctrica i cors; Joan Vigo, contrabaix i baix elèctric i Núria Perich, la baterista de la banda
alícia coscollano i masip
En arribar ja ens prevenien, ‘esteu preparats per a avui?’ O, el que és el mateix, la frase que resumeix l’estiu a les JMEP d’aquest any: “are you ready?”. Pocs minuts despres, la muntada a l’escenari i la portentosa presència de la banda havia reunit en combregació –amb el cantant bromejant amb el seu nou sobrenom, el reverend, i alguns del públic cridant “al·leluia”. Tota una comunió musical de llarga durada. Ganes de connectar amb la gent d’un grup en un entorn que, com tots els que han passat per l’ermita, alabaven.
Dotze anys en l’escena del panorama musical i girant per tota Europa, de fet, van guanyar l’European Blues Challenge l’any 2014. La banda va començar a tocar pels carrers de Barcelona fins convertir-se en el monstre musical que són actualment. Una potència de molts quilovats en escena que liderats per una veu portentosa –el concert va incloure mostra a capella-, i un gust extrem en la confecció de temes van ficar del revés la gent que, com sempre a l’ermita, mostrava molta diversitat cultural.
L’aposta per la creativitat del grup és d’alabar, ja que han adoptat un risc musical evident dins d’una escena que no deixa massa espai per a grups com aquest, però que, sortosament per a nosaltres, els ha sortit bé i actualment mostra una esplèndida salut. La discografia de la banda- amb un bon arsenal instrumental-, que es pot trobar per a gaudir és: Heart and Guts (2017); R&B . Rarezas y Blues (2015); Chances (2013); En vivo (2012); A Contra Blues II (2010); A Contra Blues (2008). El cocnert va requerir d’un bis “eine, wine, wine” corejat pel públic, i una veu que des de la marabunta que ballava davant l’escenari va expressar el que molts sentíem. Visca la mare que us va parir. Doncs això: Llarga vida als A Contra Blues!